Canvis

== Perqué el valencià és una llengua ==

== Perqué el valencià és una llengua ==

Com diu la filòloga Mª Teresa Puerto en el seu artícul titulat: ''Llengua valenciana vs. dialecte barceloní'' (Las Provincias, dijous, 16 de novembre de 2006), la llengua valenciana complix totes les condicions per a ser una llengua:  

Com diu la filòloga [[Mª Teresa Puerto]] en el seu artícul titulat: ''Llengua valenciana vs. dialecte barceloní'' (Las Provincias, dijous, 16 de novembre de 2006), la llengua valenciana complix totes les condicions per a ser una llengua:  

{{Cita|L'ilustre gramàtic espanyol Ramón Menédez Pidal, en la seua Gramàtica Històrica (Madrid, 1977) de la qual hem begut la majoria de filòlecs del segle XX, sempre va reconéixer la independència i categoria històrica de la Llengua Valenciana, en la seua trajectòria evolutiva, respalada per els tres elements indispensables que fonamenten una llengua:}}

{{Cita|L'ilustre gramàtic espanyol [[Ramón Menédez Pidal]], en la seua ''Gramática Histórica'' (Madrid, 1977) de la qual hem begut la majoria de filòlecs del segle XX, sempre va reconéixer la independència i categoria històrica de la Llengua Valenciana, en la seua trayectòria evolutiva, respalada per els tres elements indispensables que fonamenten una llengua:}}

{{Cita|

{{Cita|

1. les seues etimologies genuïnes.

1. les seues etimologies genuïnes.

2. la seua trajectòria d'acort en els principis i lleis d'evolució de la llengua.

2. la seua trayectòria d'acort en els principis i lleis d'evolució de la llengua.

3. l’autoritat indiscutible d'uns Clàssics que l'han desenrollat i consagrat al llarc d'un Segle d'Or Literari.

3. l'autoritat indiscutible d'uns Clàssics que l'han desenrollat i consagrat al llarc d'un Segle d'Or Literari.

La Llengua Valenciana té eixos tres elements indispensables junt a atres, també, d'essencial calibre:

La Llengua Valenciana té eixos tres elements indispensables junt ad atres, també, d'essencial calibre:

1. posseïx des del segle XV d'una koiné o substrat lingüístic en plena autonomia fonètica, lèxica, morfosintàctica, fonètica i semàntica;

1. posseïx des del segle XV d'una koiné o substrat llingüístic en plena autonomia fonètica, lèxica, morfosintàctica, fonètica i semàntica;

2. posseïx gramàtiques que la estructuren com a llengua (Gramàtica d'Andreu Sempere. Alcoy 1546).

2. posseïx gramàtiques que la estructuren com a llengua (Gramàtica d'Andreu Sempere. Alcoy 1546).