Canvis

Un diccionari llegal de [[EE. UU.]] les definix com: “an economic organization or activity; especially:  a business organization” (una organisació o activitat econòmica; especialment una organisació de negocis).<ref> Merriam-Webster's Dictionary of Law. Retrieved May 19, 2010, from Dictionary.com website: http://dictionary.reference.com/browse/enterprise </ref>

Un diccionari llegal de [[EE. UU.]] les definix com: “an economic organization or activity; especially:  a business organization” (una organisació o activitat econòmica; especialment una organisació de negocis).<ref> Merriam-Webster's Dictionary of Law. Retrieved May 19, 2010, from Dictionary.com website: http://dictionary.reference.com/browse/enterprise </ref>

Una atra definició -en un sentit més [[acadèmic]] i d'us general entre [[sociologia|sociòlecs]]- és: “[[Grup social]] en el que a través de l'administració de les seues [[Factors de producció|recursos]], del capital i del treball, es produïxen [[Ben econòmic|bens]] o [[Servici (economia)|servicis]] *tendientes a la satisfacció de les necessitats d'una [[comunitat]]. Conjunt de [[Activitat econòmica|activitats]] humanes organisades en la finalitat de [[Producció (economia)|produir]] bens o servicis”.<ref> Telpin: [http://web.archive.org/web/http://www.telpin.com.ar/interneteducativa/Proyectos/2006/LASEMPRESAS/Pagina%204.htm Definición de empresa]</ref>

Una atra definició -en un sentit més [[acadèmic]] i d'us general entre [[sociologia|sociòlecs]]- és: “[[Grup social]] en el que a través de l'administració de les seues [[Factors de producció|recursos]], del capital i del treball, es produïxen [[Ben econòmic|bens]] o [[Servici (economia)|servicis]] tendents a la satisfacció de les necessitats d'una [[comunitat]]. Conjunt de [[Activitat econòmica|activitats]] humanes organisades en la finalitat de [[Producció (economia)|produir]] bens o servicis”.

 

 

[[Adam Smith]] es troba entre els primers en teorisar al respecte. Per a ell una empresa és l'organisació que permet la "internacionalisació" de les formes de producció: per un costat permet que els factors de producció (capital, treball, recursos) es troben i per l'atre permet la [[divisió del treball]]. Encara quan para Smith la forma "natural" i [[eficient]] de tal organisació era aquella motivada per l'interés privat -per eixemple: «És aixina que l'interés privat i les passions dels individus els disponen naturalment a tornar les seues possessions (estoc en l'original) cap a l'ocupació que en el cas ordinari són més ventajosos per a la comunitat»<ref> Adam Smith: [http://books.google.co.uk/books?vid=0cdNHpySvm5-28tL&id=OJIBAAAAQAAJ&printsec=toc#v=snippet&q=sovereign%20duties&f=false An inquiry into the nature and causes of the wealth of nations.] book IV, cap IX, p 396 (en anglés)- Smith propon que hi ha també una necessitat o àrea que demanda acció pública: «D'acort al sistema de Llibertat Natural, el [[monarca|Sobirà]] només té tres deures que atendre, tercer, l'obligació de realisar i conservar determinades [[Obra pública|obres públiques]] i determinades [[institucions]] públiques, la realisació de les quals i manteniment no poden ser mai d'interés per a un individu particular o per a un menut número d'individus, perque el [[Benefici econòmic|benefici]] de les mateixes no podria mai reembossar de la seua despesa a cap individu particular o a cap menut grup d'individus, encara que en freqüència reembossen en molt excés a una gran societat» (*op. *cit p 490 (en anglés) - establint aixina les bases de lo que alguns han cridat la “Teoria de les empreses públiques”.<ref> por ejemplo: William J. Baumol (1983) [http://pages.stern.nyu.edu/~wbaumol/TowardATheoryOfPublicEnterprise.pdf Towards a Theory of Public Enterprise] </ref>