Canvis
sense resum d'edició
== Fòrmula ==
== Fòrmula ==
L'energia absorbida en l'impacte per la proveta usualment es calcula com la diferència d'altures inicial i final de la péndola, açò supon, òbviament despreciar algunes pèrdues per roçament). La fòrmula de càlcul per a l'energia d'impacte és:
L'energia absorbida en l'impacte per la proveta usualment es calcula com la diferència d'altures inicial i final de la péndola, açò supon, òbviament despreciar algunes pèrdues per roçament). La fòrmula de càlcul per a l'energia d'impacte és:
{{equació|<math>\tau = P(h - h')g = Pl(\cos\beta - \cos\alpha)g \,</math>||left}}
donde:
* '''τ''' és l'energia amprada en el trencament en Joules
* '''P''' és la massa de la péndola en Kg
* '''g''' és la gravetat (9,8 m/s²)
* '''h''' és l'altura inicial de la péndola
* '''h' '''es l'altura final de la péndola
* '''l''' és la llongitut de la péndola en metros
* '''α''' y '''β''' són els ànguls que forma la péndola en la vertical ans i despuix de soltar-ho, respectivament.
== Història ==
En 1896 S. B. Russell va introduir l'idea de l'energia de fractura residual i va idear un ensaig de fractura en péndola. Les proves inicials de Russell varen medir mostres sense tallar. En 1897 *Frémont va introduir una prova que tractava de medir el mateix fenomen usant una màquina de resort. En 1901 [[Georges *Charpy]] va propondre un método estandardisat que millorava el de Russell redissenyant una péndola, en mostres entallades i, en general donant especificacions precises.<ref name = "Richards">{{cita libro |autor=Cedric W. Richards |título=Engineering materials science |editorial=Wadsworth Publishing Company, Inc. |año=1968 }}</ref>
== Vore també ==
* [[Resiliència (ingenieria)|Resiliència]]
* [[Ensaig de Izod]]
* [[Ensaig de materials]]
== Enllaços externs ==
[[Categoria:Ensaig de materials|Péndola de Charpy]]
[[Categoria:Instruments epónims]]
[[Categoria:Ciència dels anys 1900]]
[[Categoria:1901]]
[[Categoria:Péndola]]
{{Traduït de|es|Péndulo de Charpy}}