| Llínea 1: |
Llínea 1: |
| − | | + | El '''pèndul de Charpy''' és un [[pèndul]] ideat per [[Georges Charpy]] que s'utilisa en ensajos per a determinar la [[tenacitat]] d'un material. Són ensajos d'impacte d'una proveta entallada i ensajada a flexió en 3 punts. El pèndul cau sobre l'esquena de la proveta i la part. La diferència entre l'altura inicial de la péndola (h) i la final despuix de l'impacte (h') permet medir la [[energia]] absorbida en el procés de fracturar la [[proveta (mecànica)|proveta]]. En estricte rigor es medix l'energia absorbida en l'àrea baix de la curva de càrrega, desplaçament que es coneix com a resiliència. |
| − | | |
| − | La '''péndola de Charpy''' és un [[péndola]] ideat per [[Georges Charpy]] que s'utilisa en ensajos per a determinar la [[tenacitat]] d'un material. Són ensajos d'impacte d'una proveta entallada i ensajada a flexió en 3 punts. El [[péndola]] cau sobre l'esquena de la proveta i la part. La diferència entre l'altura inicial de la péndola (h) i la final despuix de l'impacte (h') permet medir la [[energia]] absorbida en el procés de fracturar la [[proveta (mecànica)|proveta]]. En estricte rigor es medix l'energia absorbida en l'àrea baix de la curva de càrrega, desplaçament que es coneix com a resiliència.
| |
| | | | |
| | == Fòrmula == | | == Fòrmula == |
| Llínea 7: |
Llínea 5: |
| | | | |
| | {{equació|<math>\tau = P(h - h')g = Pl(\cos\beta - \cos\alpha)g \,</math>||left}} | | {{equació|<math>\tau = P(h - h')g = Pl(\cos\beta - \cos\alpha)g \,</math>||left}} |
| − | donde:
| + | a on: |
| | * '''τ''' és l'energia amprada en el trencament en Joules | | * '''τ''' és l'energia amprada en el trencament en Joules |
| − | * '''P''' és la massa de la péndola en Kg | + | * '''P''' és la massa del pèndul en Kg |
| | * '''g''' és la gravetat (9,8 m/s²) | | * '''g''' és la gravetat (9,8 m/s²) |
| | * '''h''' és l'altura inicial de la péndola | | * '''h''' és l'altura inicial de la péndola |
| Llínea 18: |
Llínea 16: |
| | == Història == | | == Història == |
| | | | |
| − | En 1896 S. B. Russell va introduir l'idea de l'energia de fractura residual i va idear un ensaig de fractura en péndola. Les proves inicials de Russell varen medir mostres sense tallar. En 1897 *Frémont va introduir una prova que tractava de medir el mateix fenomen usant una màquina de resort. En 1901 [[Georges *Charpy]] va propondre un método estandardisat que millorava el de Russell redissenyant una péndola, en mostres entallades i, en general donant especificacions precises.<ref name = "Richards">{{cita libro |autor=Cedric W. Richards |título=Engineering materials science |editorial=Wadsworth Publishing Company, Inc. |año=1968 }}</ref> | + | En [[1896]] S. B. Russell va introduir l'idea de l'energia de fractura residual i va idear un ensaig de fractura en péndola. Les proves inicials de Russell varen medir mostres sense tallar. En [[1897]] Frémont va introduir una prova que tractava de medir el mateix fenomen usant una màquina de resort. En [[1901]] [[Georges Charpy]] va propondre un método estandardisat que millorava el de Russell redissenyant una péndola, en mostres entallades i, en general donant especificacions precises.<ref name = "Richards">{{cita libro |autor=Cedric W. Richards |título=Engineering materials science |editorial=Wadsworth Publishing Company, Inc. |año=1968 }}</ref> |
| | | | |
| | == Vore també == | | == Vore també == |
| Llínea 24: |
Llínea 22: |
| | * [[Ensaig de Izod]] | | * [[Ensaig de Izod]] |
| | * [[Ensaig de materials]] | | * [[Ensaig de materials]] |
| | + | |
| | + | == Referències == |
| | + | <references /> |
| | | | |
| | == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |
| − |
| |
| | [[Categoria:Ensaig de materials|Péndola de Charpy]] | | [[Categoria:Ensaig de materials|Péndola de Charpy]] |
| | [[Categoria:Instruments epónims]] | | [[Categoria:Instruments epónims]] |