6408
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «thumb|300px|Mapa de les [[diòcesis d'Espanya. En color més obscur les archidiòcesis.]] En la Iglésia cat...»
[[Archiu:Mapa de las Diócesis de España.svg|thumb|300px|Mapa de les [[diòcesis]] d'Espanya. En color més obscur les archidiòcesis.]]
En la [[Iglésia catòlica]] de rito romà la '''archidiòcesis''' (''archi-'' prové del grec i signifiquen 'ser el primer') és una [[diòcesis]] en un ranc superior a les convencionals. El títul és un nom honorífic i d'ell es deduïx que el [[bisbe]] titular siga denominat [[arquebisbe]]. En les [[Iglésies orientals catòliques]], les archidiòcesises denominen archieparquíes.
== El pastor ==
Per llògica, el bisbe rep el títul de [[arquebisbe]] i este constituïx un cos administratiu que dirigix la llabor eclesial de l'archidiòcesis. L'arquebisbe és nomenat només pel [[papa]] i està baix supervisió directa d'este (a diferència dels bisbes convencionals).
== Tipos d'archidiòcesis ==
De les 629 archidiòcesis existents en setembre de 2011, 547 són metropolitanes. Les archidiòcesis metropolitanes varen ser creades en el [[sigle V]] en la capital de cada província del [[Imperi romà]], sent el seu cap un arquebisbe metropolità. Cada archidiòcesis metropolitana és cap d'una província eclesiàstica, la qual comprén normalment atres jurisdiccions.
En les Iglésies orientals catòliques, existixen 4 archieparquíes que encapçalen les 4 Iglesias archiepiscopals majors:
* [[Archieparquía Mayor Emakulam-Angamaly]], de la [[Iglésia Catòlica Siro-Malabar]].
* [[Archieparquía Major de Fagaras i Alba Iulia]], de la [[Iglésia Greco-Catòlica Rumana]].
* [[Archieparquía Major de Kiev-Halich]], de la [[Iglésia Greco-Catòlica Ucraniana]].
* [[Archieparquía Major de Trivandrum]], de la [[Iglésia Catòlica Siro-Malankara]].
Les atres 78 archidiòcesis es denominen archiepiscopals.
[[Categoria:Archidiòcesis catòliques]]
En la [[Iglésia catòlica]] de rito romà la '''archidiòcesis''' (''archi-'' prové del grec i signifiquen 'ser el primer') és una [[diòcesis]] en un ranc superior a les convencionals. El títul és un nom honorífic i d'ell es deduïx que el [[bisbe]] titular siga denominat [[arquebisbe]]. En les [[Iglésies orientals catòliques]], les archidiòcesises denominen archieparquíes.
== El pastor ==
Per llògica, el bisbe rep el títul de [[arquebisbe]] i este constituïx un cos administratiu que dirigix la llabor eclesial de l'archidiòcesis. L'arquebisbe és nomenat només pel [[papa]] i està baix supervisió directa d'este (a diferència dels bisbes convencionals).
== Tipos d'archidiòcesis ==
De les 629 archidiòcesis existents en setembre de 2011, 547 són metropolitanes. Les archidiòcesis metropolitanes varen ser creades en el [[sigle V]] en la capital de cada província del [[Imperi romà]], sent el seu cap un arquebisbe metropolità. Cada archidiòcesis metropolitana és cap d'una província eclesiàstica, la qual comprén normalment atres jurisdiccions.
En les Iglésies orientals catòliques, existixen 4 archieparquíes que encapçalen les 4 Iglesias archiepiscopals majors:
* [[Archieparquía Mayor Emakulam-Angamaly]], de la [[Iglésia Catòlica Siro-Malabar]].
* [[Archieparquía Major de Fagaras i Alba Iulia]], de la [[Iglésia Greco-Catòlica Rumana]].
* [[Archieparquía Major de Kiev-Halich]], de la [[Iglésia Greco-Catòlica Ucraniana]].
* [[Archieparquía Major de Trivandrum]], de la [[Iglésia Catòlica Siro-Malankara]].
Les atres 78 archidiòcesis es denominen archiepiscopals.
[[Categoria:Archidiòcesis catòliques]]