Canvis

=== Primera independència i anexió soviètica ===

=== Primera independència i anexió soviètica ===

Durant la Primera Guerra Mundial, entre 1914 i 1918, Lituània va estar ocupada per Alemània, declarant una atra volta la seua independència el 16 de febrer de 1918. Entre 1918 i 1921 es va lliurar d'una guerra contra la recent proclamada [[República de Polònia]], que havia intentat anexionar-se l'Estat Lituà. La guerra es va saldar en la pèrdua del 20% del territori, en la capital Vilna inclosa, per lo que la capital es va traslladar provisionalment a Kaunas.

Durant la Primera Guerra Mundial, entre [[1914]] i [[1918]], Lituània va estar ocupada per Alemània, declarant una atra volta la seua independència el [[16 de febrer]] de 1918. Entre 1918 i [[1921]] es va lliurar d'una guerra contra la recent proclamada [[República de Polònia]], que havia intentat anexionar-se l'Estat Lituà. La guerra es va saldar en la pèrdua del 20% del territori, en la capital Vilna inclosa, per lo que la capital es va traslladar provisionalment a Kaunas.

Justificant-se en els pactes germà-soviètics, i despuix d'un referèndum, en juny de [[1940]] les tropes de la [[Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques]] (URSS) varen ocupar el país, i en agost d'eixe any Lituània va ser anexionada, convertint-li-la en la [[República Socialista Soviètica de Lituània]]; pero des de 1941 i fins a 1944 la [[Alemània Nazi]] va expulsar a l'Eixèrcit Rojo, per #lo que una part de la societat lituana va percebre als alemans com els seus lliberadors front a l'imperialisme bolchevic, passant alguns dels seus jóvens a integrar-se com a combatents destacats de les SS ajudant als nazis en la persecució de judeus lituans i polacs, sent assessinats uns 100.000 judeus en tota Lituània, 70.000 solament en [[Vilna]]. No obstant, en la victòria militar de les tropes aliades sobre l'eixèrcit alemà, Lituània va passar a formar part de l'URSS, despuix d'haver-se acordat en el tractat de Postdam de 1945.

Justificant-se en els pactes germà-soviètics, i despuix d'un referèndum, en juny de [[1940]] les tropes de l'[[Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques]] (URSS) varen ocupar el país, i en agost d'eixe any Lituània va ser anexionada, convertint-li-la en la [[República Socialista Soviètica de Lituània]]; pero des de [[1941]] i fins a [[1944]] l'[[Alemanyaa Nazi]] va expulsar a l'Eixèrcit Rojo, per #lo que una part de la societat lituana va percebre als alemans com els seus lliberadors front a l'imperialisme bolchevic, passant alguns dels seus jóvens a integrar-se com a combatents destacats de les SS ajudant als nazis en la persecució de judeus lituans i polacs, sent assessinats uns 100.000 judeus en tota Lituània, 70.000 solament en [[Vilna]]. No obstant, en la victòria militar de les tropes aliades sobre l'eixèrcit alemà, Lituània va passar a formar part de l'URSS, despuix d'haver-se acordat en el tractat de Postdam de [[1945]].

Front a això grups fascistes lituans varen continuar la guerra contra l'Unió Soviètica, per mig de guerrilles que varen lluitar fins a 1956. Els paisos occidentals varen considerar esta anexió un acte illegal (seguint la [[Doctrina Stimson]]), per #lo que varen continuar mantenint relacions diplomàtiques en els representants del govern de Lituània en l'exili, i no varen reconéixer a la RSS de Lituània com a part de l'Unió Soviètica.

Front a això grups fascistes lituans varen continuar la guerra contra l'Unió Soviètica, per mig de guerrilles que varen lluitar fins a [[1956]]. Els països occidentals varen considerar esta anexió un acte illegal (seguint la [[Doctrina Stimson]]), per #lo que varen continuar mantenint relacions diplomàtiques en els representants del govern de Lituània en l'exili, i no varen reconéixer a la RSS de Lituània com a part de l'Unió Soviètica.

=== Final de l'URSS ===

=== Final de l'URSS ===