107 008
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 95:
Llínea 95: − + − + − +
→Demografia
== Demografia ==
== Demografia ==
En 2015, Lituània té una població de 2 888 400 habitants. La [[esperança de vida]] és de 75 anys. El 99,6% de la població està alfabetisada, la qual cosa ho coloca en el quint país en major taxa d'alfabetisació del món. El promig de fills per dòna és de tan sol 1,21 la qual cosa provoca que la seua població es reduïxca un 0,28% cada any.
En [[2015]], Lituània té una població de 2 888 400 habitants. La [[esperança de vida]] és de 75 anys. El 99,6% de la població està alfabetisada, lo que el coloca en el quint país en major taxa d'alfabetisació del món. El promig de fills per dòna és de tan sol 1,21 la qual cosa provoca que la seua població es reduïxca un 0,28% cada any.
=== Religió ===
=== Religió ===
En 2005, més del 84% de lituans s'autodefinia com [[cristianisme|cristià]] i el 79% pertanyia a la [[Iglésia catòlica]]. El catolicisme és la denominació majoritària, per la [[@cristianización de Lituània]] cap al final del [[sigle XIV]] i principis del [[sigle XV]]. Alguns sacerdots varen liderar la resistència activa contra el règim comuniste (simbolisat per la [[Tossal de les Creus]]).
En [[2005]], més del 84% de lituans s'autodefinia com [[cristianisme|cristià]] i el 79% pertanyia a la [[Iglésia catòlica]]. El catolicisme és la denominació majoritària, per la [[@cristianización de Lituània]] cap al final del [[sigle XIV]] i principis del [[sigle XV]]. Alguns sacerdots varen liderar la resistència activa contra el règim comuniste (simbolisat per la [[Tossal de les Creus]]).
En la primera mitat del sigle XX l'Iglésia cristiana luterana (una Iglésia protestant) tenia al voltant de 200 000 membres, el 9% de la població total, encara que el [[luteranisme]] s'ha reduït des de [[1945]]. Les menudes comunitats protestants estan disperses per tot el nort i l'oest del país. Els creents i el clero varen sofrir molt durant l'ocupació soviètica, en molts morts, torturats o deportats a [[Sibèria]]. Vàries iglésies protestants han establit missions en Lituània des de [[1990]]. 4,9% són [[cristians ortodoxos |cristians ortodoxos orientals]] (sobretot entre la minoria russa), l'1,9% són protestants i el 9,5% diu no tindre religió.
En la primera mitat del [[sigle XX]] l'Iglésia cristiana luterana (una Iglésia protestant) tenia al voltant de 200 000 membres, el 9% de la població total, encara que el [[luteranisme]] s'ha reduït des de [[1945]]. Les menudes comunitats protestants estan disperses per tot el nort i l'oest del país. Els creents i el clero varen sofrir molt durant l'ocupació soviètica, en molts morts, torturats o deportats a [[Sibèria]]. Vàries iglésies protestants han establit missions en Lituània des de [[1990]]. 4,9% són [[cristians ortodoxos |cristians ortodoxos orientals]] (sobretot entre la minoria russa), l'1,9% són protestants i el 9,5% diu no tindre religió.
La primera presència notable del [[islam]] en Lituània va començar en el sigle XIV. A partir d'este moment se li associa principalment en els tàrtars Lipka (també coneguts com els [[tàrtars de Lituània]]), molts dels quals es varen establir en el [[Gran Ducat de Lituània]], mentres continuen les seues tradicions i creències religioses.
La primera presència notable del [[islam]] en Lituània va començar en el sigle XIV. A partir d'este moment se li associa principalment en els tàrtars Lipka (també coneguts com els [[tàrtars de Lituània]]), molts dels quals es varen establir en el [[Gran Ducat de Lituània]], mentres continuen les seues tradicions i creències religioses.