2744
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 2:
Llínea 2: − + Llínea 13:
Llínea 13: + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
sense resum d'edició
L'[['''olla maragata''']] és un plat tradicional de la comarca de la [[Maragatería]] ([[Província de Lleó]]), en la comunitat autònoma de [[Castella i Lleó]], [[Espanya]].
L'[[olla maragata]] és un plat tradicional de la comarca de la [[Maragatería]] ([[Província de Lleó]]), en la comunitat autònoma de [[Castella i Lleó]], [[Espanya]].
Es tracta d'una [[olla]] que tradicionalment alimentava als treballadors del camp en un sol menjar per a un dur dia de treball. L'olla maragata consta bàsicament dels elements del camp, [[sopa]], [[col]], [[cigronera]]s i sèt [[carn]]s. Es tracta d'un plat molt celebrat en [[Astorga]] o els pobles de la seua comarca com [[Castrillo dels Polvazares]] o [[Santiago Milles]]. Una de les característiques més resaltades d'esta olla és que en els [[tres bolcades]] se servix 'al revés', sent primer les carns de l'olla, després les verdures, per a acabar en la [[sopa]].
Es tracta d'una [[olla]] que tradicionalment alimentava als treballadors del camp en un sol menjar per a un dur dia de treball. L'olla maragata consta bàsicament dels elements del camp, [[sopa]], [[col]], [[cigronera]]s i sèt [[carn]]s. Es tracta d'un plat molt celebrat en [[Astorga]] o els pobles de la seua comarca com [[Castrillo dels Polvazares]] o [[Santiago Milles]]. Una de les característiques més resaltades d'esta olla és que en els [[tres bolcades]] se servix 'al revés', sent primer les carns de l'olla, després les verdures, per a acabar en la [[sopa]].
El nom de ració ve de racionar, fa referència a l'obligació de repartir amigablement, per als comensals. Hui en dia sol aplegar a tindre fins a dotze carns de diferents tipos i parts. El ''choriç de festa'', el ''morro de porc'' i la ''[[orella de porc]]'' és lo més freqüent junt en ''[[paletilla]]'', ''ossos de substància'', gallina, ''[[Tocino de porc|cansalada]]'', ''[[carn de vaca]]'', ''[[*cecina]]'', ''*pizpierno'', ''costella de vaca'', ''[[morcillo]]''...
El nom de ració ve de racionar, fa referència a l'obligació de repartir amigablement, per als comensals. Hui en dia sol aplegar a tindre fins a dotze carns de diferents tipos i parts. El ''choriç de festa'', el ''morro de porc'' i la ''[[orella de porc]]'' és lo més freqüent junt en ''[[paletilla]]'', ''ossos de substància'', gallina, ''[[Tocino de porc|cansalada]]'', ''[[carn de vaca]]'', ''[[*cecina]]'', ''*pizpierno'', ''costella de vaca'', ''[[morcillo]]''...
La ració és lo primer que es degusta, és l'element diferenciador del restant dels olles.
La ració és lo primer que es degusta, és l'element diferenciador del restant dels olles.
=== Les cigrons (''[[Cicer arietinum]]''''') ===
Per a l'olla les millors cigroneres són els de [[Cigronera Pique Pardal|pique pardal]] de [[Valdeviejas]], [[Quintanilla de Somoza]], [[Piedralba de Sant Cristóbal]] i [[Fuentesaúco]], estos es couen en un bullir. Per a açò cal tindre en conte la collita, i com diu el refrà:
''Per Sant Marcos, el cigronal ni naixcut ni per sembrar''.
Es presenten en la taula en una font o cuixera. Van secs i per separat. Es mengen despuix de ''la ració'' (encara que esta mai es lleva de la taula). Únicament el ''amfitrió'' té el privilegi de fer ''l'envolta'' (regar les cigroneres en fideus de la sopa).
En les cigrons s'afigen creïlles i col, en fonts separades.
=== La sopa ===
És lo últim que se servix, i com se sol dir:
''De sobrar, que sobre la sopa''.
Pot ser de fideus (preferiblement gros) o de pa de fogaça, el caldo és el d'escórrer ''les cigroneres'' i ''la ració''. La sopa de ''#olla *maragato'' ha de ser tan espessa que es puga tallar en la cullera.
== Servir ==
És un plat que se servix calent, l'orde de posar els continguts és 'invers' (en uns atres [[olla]]s se servix abans la sopa, després la verdura i al final la carn), pero en l'olla maragata es comença per les carns i es termina per la [[sopa]]. Es prenen en un orde especial, aixina: Inicialment es pren la carn, de vaca, [[lacó]], pates i [[orella de porc]], [[cecina]], [[carn de corder|corder]], [[cabra]] i cansalada, afegint-se ademés el "replé" (fet de [[pa (aliment)|pa]], ou, [[all]] i [[jolivert]]), el [[choriç]], seguit dels [[cigró|cigrons]] cuits junt en la [[col]] i [[verdura]]s, per a terminar en la [[sopa de fideus]]. Es discutix molt sobre l'orige d'esta tradició. Una de les teories diu que era menjar de [[arrier]]s i com devien menjar durant el transport se servien primer els aliments més sòlits, una atra teoria diu que sent menjar de parracs que li la servien en el camp en gorc de fanc si començara per la sopa s'aplegaria a les carns cuites fredes, d'esta forma ho feyen al contrari.
El [[darreria]] més típic per a finalisar el festí solen ser natilla en bollo, encara que no hi ha regla general sobre la darreria, també pot prendre's bescuit maragat o atres darreries.
== Variants ==
Atres olles similars són l'[[olla madrileny]], l'olla lebaniega o la [[gorca gitana]]. Es menciona que tots ells tenen el seu orige en l'[[olla podrida]].