6408
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «thumb|300px|Territoris en possessió dels normantsen el [[sigle XII.]] Els '''normants''' (lliteralment "hòmen...»
[[Archiu:Normans possessions 12century es.png|thumb|300px|Territoris en possessió dels normantsen el [[sigle XII]].]]
Els '''normants''' (lliteralment "hòmens del [[nort]]") varen ser conquistadors [[Escandinàvia|escandinaus]], [[vikings]] en la seua majoria [[Dinamarca|danesos]], que varen començar a ocupar el noroest de [[França]] (lo que es coneix com [[Normandía]]) en la segona mitat del [[sigle IX]]. Baix el liderage de [[Hrolf Ganger]], que va adoptar el nom francés Roll, varen jurar llealtat al [[Llista de monarques de França|rei de França]] ([[Carlos III de França|Carlos el Simple]]) i varen rebre d'ell lo que posteriorment seria el [[Ducat de Normandia]].
De la seua civilisació originària les [[saga (lliteratura)|sagues nòrdiques]] nos oferixen àmplia informació: professaven una [[paganisme nòrdic|religió politeista]] en numerosos sers sobrenaturals (d'açò hi ha notícies en les [[Eddes]]), coneixien l'escritura [[runa|rúnica]], estaven organisats en [[aett|clans familiars]] i tenien una [[agricultura]] i [[ganaderia]] bàsica basada en la [[autarquia]], no obstant eren experts navegants, construint llaugers i resistents barcos. No obstant, les cròniques contemporànees no mencionen estructures socials escandinaves com el [[thing]] (assamblees d'hòmens lliures) o [[hundred (divisió)|hundreds]] en sol *normando, sino una estructura típicament feudal, inexistent en [[Dinamarca]] i el [[Danelaw]] de [[Anglaterra]].<ref>Gwyn Jones, ''A History of the Vikings'', Oxford University Press, 1973, p. 231.</ref>
Els normants en part de l'antiga [[Neustria]], varen anar gradualment adoptant el [[cristianisme]], la cultura i [[llengua francesa|idioma francés]] creant una identitat cultural que juntava a les cultures dels seus antepassats escandinaus i dels natius locals. Tot baix la sobirania del Regne de França, conformant un ducat molt poderós en característiques pròpies com per eixemple la gran habilitat marítima.
En expandir-se més allà de [[Normandía]] varen jugar un paper important en l'Europa medieval: un grup d'aventurers normants es va establir per conquista en el [[Regne de Sicilia]] en el sur de [[Itàlia]], i una expedició orquestada pel duc Guillermo va portar a la [[conquista normanda d'Anglaterra]]. A partir d'estos dos nous centres de poder l'influència normanda es va estendre a la totalitat de les [[illes britàniques]] i als estats creuats de [[Orient Mig]].
Les causes de les seues [[Migració humana|migracions]] varen ser múltiples: busca de llocs millors, alegria ètnica, fuga o expulsió de tribus vençudes en lluites internes, afanys comercials, esperit d'aventura, afany de conquista, entre unes atres.
== Bibliografia ==
* Claudio Sánchez Albornoz, Los orígenes del Reino de Pamplona y su relación con el Valle del Ebro
* Bates, David. Normandy before 1066, London 1982
* Chalandon, Ferdinand. Histoire de la domination normande en Italie et en Sicilie. Paris, 1907.
* Chibnall, Marjorie. The Normans, The Peoples of Europe, Oxford 2000
* Crouch, David. The Normans: The History of a Dynasty. Hambledon & London, 2003.
* Douglas, David. The Norman Achievement. London, 1969.
* Douglas, David. The Norman Fate. London, 1976
* Flori, Jean (1999), Richard Coeur de Lion: le roi-chevalier, Paris: Biographie Payot, ISBN 978-2-228-89272-8
* Gillingham, John. The Angevin Empire, end ed., London 2001.
* Gravett, Christopher, and Nicolle, David. The Normans: Warrior Knights and their Castles. Osprey Publishing: Oxford, 2006.
* Green, Judith A. The Aristocracy of Norman England. Cambridge University Press, 1997.
* Gunn, Peter. Normandy: Landscape with Figures. London: Victor Gollancz, Ltd, 1975.
* [[José Javier Esparza|Esparza, José Javier]], La Gran Aventura del Reino de Asturias, La esfera de los libros, 2009.
== Referències ==
<references/>
[[Categoria:Normants| ]]
Els '''normants''' (lliteralment "hòmens del [[nort]]") varen ser conquistadors [[Escandinàvia|escandinaus]], [[vikings]] en la seua majoria [[Dinamarca|danesos]], que varen començar a ocupar el noroest de [[França]] (lo que es coneix com [[Normandía]]) en la segona mitat del [[sigle IX]]. Baix el liderage de [[Hrolf Ganger]], que va adoptar el nom francés Roll, varen jurar llealtat al [[Llista de monarques de França|rei de França]] ([[Carlos III de França|Carlos el Simple]]) i varen rebre d'ell lo que posteriorment seria el [[Ducat de Normandia]].
De la seua civilisació originària les [[saga (lliteratura)|sagues nòrdiques]] nos oferixen àmplia informació: professaven una [[paganisme nòrdic|religió politeista]] en numerosos sers sobrenaturals (d'açò hi ha notícies en les [[Eddes]]), coneixien l'escritura [[runa|rúnica]], estaven organisats en [[aett|clans familiars]] i tenien una [[agricultura]] i [[ganaderia]] bàsica basada en la [[autarquia]], no obstant eren experts navegants, construint llaugers i resistents barcos. No obstant, les cròniques contemporànees no mencionen estructures socials escandinaves com el [[thing]] (assamblees d'hòmens lliures) o [[hundred (divisió)|hundreds]] en sol *normando, sino una estructura típicament feudal, inexistent en [[Dinamarca]] i el [[Danelaw]] de [[Anglaterra]].<ref>Gwyn Jones, ''A History of the Vikings'', Oxford University Press, 1973, p. 231.</ref>
Els normants en part de l'antiga [[Neustria]], varen anar gradualment adoptant el [[cristianisme]], la cultura i [[llengua francesa|idioma francés]] creant una identitat cultural que juntava a les cultures dels seus antepassats escandinaus i dels natius locals. Tot baix la sobirania del Regne de França, conformant un ducat molt poderós en característiques pròpies com per eixemple la gran habilitat marítima.
En expandir-se més allà de [[Normandía]] varen jugar un paper important en l'Europa medieval: un grup d'aventurers normants es va establir per conquista en el [[Regne de Sicilia]] en el sur de [[Itàlia]], i una expedició orquestada pel duc Guillermo va portar a la [[conquista normanda d'Anglaterra]]. A partir d'estos dos nous centres de poder l'influència normanda es va estendre a la totalitat de les [[illes britàniques]] i als estats creuats de [[Orient Mig]].
Les causes de les seues [[Migració humana|migracions]] varen ser múltiples: busca de llocs millors, alegria ètnica, fuga o expulsió de tribus vençudes en lluites internes, afanys comercials, esperit d'aventura, afany de conquista, entre unes atres.
== Bibliografia ==
* Claudio Sánchez Albornoz, Los orígenes del Reino de Pamplona y su relación con el Valle del Ebro
* Bates, David. Normandy before 1066, London 1982
* Chalandon, Ferdinand. Histoire de la domination normande en Italie et en Sicilie. Paris, 1907.
* Chibnall, Marjorie. The Normans, The Peoples of Europe, Oxford 2000
* Crouch, David. The Normans: The History of a Dynasty. Hambledon & London, 2003.
* Douglas, David. The Norman Achievement. London, 1969.
* Douglas, David. The Norman Fate. London, 1976
* Flori, Jean (1999), Richard Coeur de Lion: le roi-chevalier, Paris: Biographie Payot, ISBN 978-2-228-89272-8
* Gillingham, John. The Angevin Empire, end ed., London 2001.
* Gravett, Christopher, and Nicolle, David. The Normans: Warrior Knights and their Castles. Osprey Publishing: Oxford, 2006.
* Green, Judith A. The Aristocracy of Norman England. Cambridge University Press, 1997.
* Gunn, Peter. Normandy: Landscape with Figures. London: Victor Gollancz, Ltd, 1975.
* [[José Javier Esparza|Esparza, José Javier]], La Gran Aventura del Reino de Asturias, La esfera de los libros, 2009.
== Referències ==
<references/>
[[Categoria:Normants| ]]