6408
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 13:
Llínea 13: + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
→Colonisació grega i conquista macedoni
Poc despuix, [[Filip II]], rei de Macedònia ([[anys 350 a. C.|359]] - [[anys 330 a. C.|336 a.C.]]), despuix de véncer al rei [[odrisis|Cersobleptes]], es va anexionar els territoris dels tracis, i va conquistar la ciutat més gran en este regió Filipòpolis (actual [[Plovdiv]]). En el sigle següent, el territori de Bulgària va ser invadit pels [[celta]]s, els qui varen mantindre un estat per espai d'uns setanta anys, i varen fundar assentaments com Bononia (actual [[Vidin]]). Durant el sigle I, el territori de Bulgària va ser incorporat al [[Imperi romà]], quedant dividit en les províncies de [[Tràcia]] i [[Mesia|Moesia]]. Els romans varen fundar numeroses ciutats, entre les que destaquen Serdica (l'actual capital, [[Sofia]]), Nicopolis (Nikopol) i Durostorum (Silistra). Quan l'Imperi romà es va dividir, a la mort de Teodosi, les províncies de Mesia i de Tràcia varen passar a formar part del [[Imperi romà d'Orient]]. Des del sigle III, estos territoris varen sofrir invasions de pobles bàrbars: primer varen ser els [[got]]s, [[hun]]s; més avant, els [[àvar]]s, [[poble eslau|eslaus]], que varen travessar el Danubi a principis del sigle VII, quan es varen abandonar les guarnicións de frontera [[Imperi bizantí|bizantines]], i els búlgars. Estos últims formarien, junt en els eslaus, el primer Estat búlgar, a finals del [[sigle VII]]. El nom de Bulgària procedix del d'este poble.
Poc despuix, [[Filip II]], rei de Macedònia ([[anys 350 a. C.|359]] - [[anys 330 a. C.|336 a.C.]]), despuix de véncer al rei [[odrisis|Cersobleptes]], es va anexionar els territoris dels tracis, i va conquistar la ciutat més gran en este regió Filipòpolis (actual [[Plovdiv]]). En el sigle següent, el territori de Bulgària va ser invadit pels [[celta]]s, els qui varen mantindre un estat per espai d'uns setanta anys, i varen fundar assentaments com Bononia (actual [[Vidin]]). Durant el sigle I, el territori de Bulgària va ser incorporat al [[Imperi romà]], quedant dividit en les províncies de [[Tràcia]] i [[Mesia|Moesia]]. Els romans varen fundar numeroses ciutats, entre les que destaquen Serdica (l'actual capital, [[Sofia]]), Nicopolis (Nikopol) i Durostorum (Silistra). Quan l'Imperi romà es va dividir, a la mort de Teodosi, les províncies de Mesia i de Tràcia varen passar a formar part del [[Imperi romà d'Orient]]. Des del sigle III, estos territoris varen sofrir invasions de pobles bàrbars: primer varen ser els [[got]]s, [[hun]]s; més avant, els [[àvar]]s, [[poble eslau|eslaus]], que varen travessar el Danubi a principis del sigle VII, quan es varen abandonar les guarnicións de frontera [[Imperi bizantí|bizantines]], i els búlgars. Estos últims formarien, junt en els eslaus, el primer Estat búlgar, a finals del [[sigle VII]]. El nom de Bulgària procedix del d'este poble.
== El Primer Imperi Búlgar ==
[[Archiu:Bulgaria Simeon I (893-927) és.svg|thumb|275px|El Primer Imperi Búlgar en la seua màxima extensió territorial durant el regne del Sar Simeó I.]]
{{AP|Primer Imperi Búlgar}}
Una de les teories és que els búlgars eren un poble #nómada i *belicoso procedent de [[Àsia Central]], emparentat en els [[*huno]]s. De fet, els primers [[*jan (títul)|*janes]] búlgars feyen remontar els seus orígens al *huno [[Àtila]]. Ya en la primera mitat del [[sigle VII]], baix el seu rei [[*kan]] [[*Kubrat]], havien format un regne al nort del [[mar Negra]], que els @bizantino denominaven Magna Bulgària. Despuix de la mort de *Kan *Kubrat l'imperi es va dividir entre els seus tres majors fills a conseqüència de la qual cosa una part dels búlgars es va desplaçar cap a l'est, a la confluència dels rius [[*Volga]] i [[Riu *Kama|*Kama]], que aplegarien a formar l'estat de la [[Bulgària del *Volga]], mentres que un atre grup s'establia en la delta del [[*Danubio]], al mando de *jan [[*Asparukh]], tercer fill de *Kubrat i una tercera part de la població búlgara es va quedar.
Des d'allí, els búlgars *hostigaban a les #guarnició bizantines. Les seues freqüents expedicions de saqueig varen conduir a la realisació d'una expedició punitiva contra ells, manada per l'emperador bizantí [[*Constantino IV]]. En fracassar esta expedició, l'Imperi bizantí es va vore obligat a acceptar l'existència de l'Imperi Búlgar, i a pagar-li un tribut anual per a evitar incursions. L'any [[681]], en que *Bizancio va reconéixer per primera volta a l'estat búlgar, és considerat la data de naiximent de la moderna Bulgària.
@A comienzos de el [[sigle IX]], durant el regnat del *jan [[*Krum]], l'Imperi búlgar va aplegar a estendre's per part de [[*Panonia]] i [[*Transilvania]]. Els búlgars varen abraçar el [[cristianisme]] de rito bizantí despuix de la conversió de [[Boris I de Bulgària|Boris I]] ([[852]]-[[889]]). L'adopció de la nova fe va implicar també l'utilisació del [[idioma eslau|@eslavo]] com a llengua de la llitúrgia i de l'administració. La @cristianización i la *eslavización varen proporcionar a l'Imperi Búlgar un àrea d'influència major. L'estat alcançaria el seu apogeu tant polític com a cultural en el regnat de [[*Simeón I de Bulgària|*Simeón I]] ([[893]]-[[927]]), el pla del qual, que va estar prop de vore realisat, era unificar baix el seu poder les monarquies búlgara i @bizantino. *Simeón va ser el primer monarca búlgar en adoptar el títul de ''[[sar]]'' (derivat del títul romà ''*caesar'', [[*césar (títul)|*césar]]).
Despuix de la mort de *Simeón, la decadència de l'autoritat real, les lluites dinàstiques i els atacs exteriors de pobles com els [[*Magiares|*magiar]]és i [[*pechenego]]s varen ser minant a l'estat búlgar, que va ser conquistat per l'emperador [[Basilio II]], cridat ''*Bulgaróctonos'' («matador de búlgars») i incorporat a l'Imperi bizantí. Bulgària permaneixeria baix l'autoritat d'@Constantinopla durant casi dos sigles, entre [[1018]] i [[1185]].
== Segon Imperi Búlgar ==
{{AP|Segon Imperi Búlgar}}
[[Archiu:BULGARIA under Iwan ASSEN II.jpg|thumb|275px|El Segon Imperi Búlgar en la seua màxima extensió territorial durant el regne del *REI Iván Agarren II.]]
Encara que els búlgars es varen rebelar en vàries ocasions contra el domini de *Bizancio durant el sigle {{SIGLE|XI}}, cap d'estes rebelions va alcançar el seu objectiu. Durant el [[sigle XII]], no obstant, aprofitant que l'Imperi bizantí es trobava debilitat per les seues lluites contra serbis i hongaresos, va esclatar una rebelió dirigida pels germans *Petar i Agarren. *Petar va ser proclamat sar "dels búlgars, els grecs i els *valaquios", en lo que va nàixer el [[Segon Imperi Búlgar]] ([[1185]]-[[1396]]), el domini del qual es va estendre per tots els territoris entre el [[*Danubio]], el [[mar Negra]] i la cordillera de [[*Stara *Planina]], incloent part de [[Macedònia (regió)|Macedònia]] oriental i la vall del [[*Morava]]. Baix [[Iván Agarren II]] ([[1218]]-[[1241]]) l'estat búlgar es va estendre fins a les mars [[*Adriático]] i [[Mar *Egeo|*Egeo]], controlant directament [[*Valaquia]] (en l'actual Romania), [[@Moldavia]], Macedònia, les *rhodopes (regió del sur búlgar, des de llavors partix d'este país) i [[*Tracia]]. La fortalea dels estats d'Hongria i Sèrbia varen impedir un major creiximent de l'imperi.
En Ivan Agarren II com a sar, l'Imperi va ocupar [[@Albania]] i [[Belgrat]]. Bulgària va trencar en l'Iglésia d'@Constantinopla, creant el Patriarcat Ortodox de Bulgària, al que es varen adherir els distints patriarcats dels Balcans. Va ser un monarca honest i humà, que pese a la ruptura en Roma va obrir caixers de colaboració, sobretot comercial, en [[Venècia]] i [[Gènova]].
Durant el sigle XIV, la debilitada Bulgària, que travessava un periodo de desmembració feudal, va ser assut fàcil per a uns nous invasors, els turcs otomans, que havien creuat a Europa en 1354. En 1362 varen conquistar [[*Plovdiv]], i en 1382 [[Sofia]]. En 1396, els otomans varen posar fi al Segon Imperi Búlgar, controlant per complet el país.
== Dominació otomana ==
{{*VT|Imperi otomà}}
Des de finals del sigle {{SIGLE|XIV}} fins a finals del sigle {{SIGLE|XVIII}}, Bulgària no va existir com a estat sobirà. En 1393, per voluntat del sultà dels turcs, el patriarcat de l'Iglésia de Bulgària va ser suprimit i somés directament al Patriarca d'@Constantinopla, #lo que va provocar que l'Iglésia búlgara s'helenisara i abandonara el [[*eslavón]] en els seus ritos. L'aristocràcia búlgara que va sobreviure a la conquista va ser deportada a *Anatolia o es va convertir a l'Islam. No obstant, la major part dels llauradors búlgars varen mantindre la seua religió cristiana-#ortodox, llevat en el suroest del país, on es va concentrar una minoria d'@converso musulmans –els *pomacos. Els turcs es varen instalar en l'administració en les principals ciutats per tot el país. Els otomans varen convertir a Bulgària en el [[*Beylik|*beyerlik]] de [[*Rumelia|*Rumili]], que era regit per un [[*beylerbey]] que residia en [[Sofia]]. Este territori, que incloïa [[*Mesia|*Moesia]], [[*Tracia]] i [[Macedònia (regió històrica)|Macedònia]], va ser dividit en varis ''[[*sanjak]]s'', cadascun dels quals era governat per un [[*Sanjak-*bey|*sanjakbey]], dependent del *beylerbey. Una part important de la terra conquistada va ser repartida als seguidors del sultà, els qui varen fundar feus directament depenents del sultà.
A partir de la segona mitat del sigle {{SIGLE|XVIII}} Rússia va intervindre activament en els Balcans, pressionant a l'Imperi otomà en les seues fronteres, trencant l'aïllament dels búlgars. Durant la guerra de 1768 els russos varen travessar @Moldavia i *Valaquia i varen irrompre en Bulgària, on varen conseguir la victòria militar de *Chumla, obligant als turcs a firmar la pau. El tractat de *Küçük-*Kaynarca va concedir a Rússia la protecció dels cristians ortodoxos de l'Imperi otomà, #lo que va terminar convertint-se en una excusa per a posteriors intervencions russes en els Balcans. En 1829, la rebelió dels grecs va portar als russos a ocupar gran part de Bulgària i conquistar *Adrianópolis. El tractat de pau va permetre als russos establir un protectorat sobre @Moldavia i *Valaquia. No obstant, els búlgars varen permanéixer baix domini otomà, encara que l'invasió russa va fomentar el despertar nacionaliste en els Balcans.
Durant esta época la burguesia búlgara, formada principalment per comerciants i artesans, va obrir les primeres escoles i va publicar els primers llibres en llengua búlgara. Baix la pressió popular, l'Iglésia va recuperar la llitúrgia en *eslavón, i contra la voluntat del Patriarca d'@Constantinopla, el sultà otomà va acceptar en 1870 la creació d'un patriarcat búlgar independent. A pesar d'estes concessions, la tensió nacionalista va seguir en aument: l'arribada de numerosos refugiats musulmans procedents dels territoris conquistats per Rússia (tàrtars de *Crimea i *circasianos del Caucas) va provocar un creixent descontent, mentres els nacionalistes búlgars començaven a organisar-se en Bucarest.
== Despertar nacional ==
Baix l'influència d'idees com el [[lliberalisme]] i el [[nacionalisme]], @a comienzos de el sigle {{SIGLE|XIX}} va començar a despertar-se el nacionalisme búlgar. Va tindre una gran influència en la difusió d'estes noves idees entre els mijos cultivats de Bulgària la rebelió grega contra els otomans, en 1821. No obstant, existia també un fort resentiment pel control grec de l'Iglésia Búlgara; de fet, els primers sentiments nacionalistes búlgars varen estar orientats a la creació d'una iglésia búlgara independent. Esta lluita es va vore finalment coronada per l'èxit en 1870, quan, per un edicte del sultà otomà, es va instituir el *exarcado ortodox búlgar. *Antim I, el primer *exarca, va anar el líder natural de l'incipient nació. El Patriarca d'@Constantinopla va respondre a la creació del *exarcado en un decret d'excomunió, la qual cosa va reforçar encara més el sentiment nacionaliste búlgar.
En abril de 1876, el Comité Revolucionari Secret Búlgar, en sèu en [[Bucarest]], va organisar un alçament, conegut com [[Sublevació d'abril]]. El tumult va ser reprimit en crueltat per les autoritats otomanes tant per l'eixèrcit regular otomà com per les tropes irregulars dels ''[[*basi-*bozuk]]''. Innumerables llogarets varen ser saquejades i les víctimes de la repressió es varen contar per decenes de mills, sobretot en les ciutats rebels de [[*Batak (Bulgària)|*Batak]], [[*Perushtitsa]] i [[*Bratsigovo]], en la regió de [[*Plovdiv]]. Les @masacre varen provocar la reacció de l'opinió pública i la diplomàcia europees: tal va ser el cas, per eixemple, del britànic [[William *Gladstone]], que va iniciar una campanya contra els "horrors búlgars". Va ser també causa de l'intervenció de Rússia, que va aprofitar les matances d'@eslavo com a pretext per a declarar la [[Guerra Rus-Turca (1877-1878)]], en abril de 1877. En la guerra varen intervindre també l'Eixèrcit rumà i tropes de voluntaris búlgars. La guerra va terminar en la completa derrota de Turquia.
== De l'autonomia a l'independència ==
La rebelió contra el [[Imperi otomà]] que va esclatar en [[Bòsnia]] en 1875 es va estendre fins a Bulgària a l'any següent. Els turcs varen desnugar una brutal repressió, en la que varen participar els ''*bashibozuks'', que varen realisar numeroses matances i varen devastar el país. Atres paisos europeus es varen indignar i varen denunciar la brutalitat i els “horrors búlgars”. En negar-se el sultà a concedir l'autonomia a Bulgària, Rússia va declarar la guerra en 1877 i va invadir el país en el respal dels rumans i d'una legió búlgara. En giner de 1878, els eixèrcits russos varen aplegar a les portes d'@Constantinopla.
El [[Tractat de Sant *Stefano]] (3 de març de 1878) va estipular la creació d'un extens principat autònom de Bulgària i el desmantellament dels territoris europeus de l'Imperi otomà. Àustria i Gran Bretanya temien que es trencara l'equilibri en els Balcans i en el [[Congrés de Berlín de 1878|Congrés de Berlín]] (juliol de 1878) varen impondre a Rússia un tractat per el que l'equilibri es va mantindre a costa de les aspiracions nacionals búlgares: el [[principat de Bulgària|principat autònom de Bulgària]] es va mantindre, pero molt reduït.
Encara que el Tractat de Sant *Stefano mai es va materialisar més allà del paper, es va convertir en una referència per als nacionalistes búlgars, perque remetia a l'antic regne de [[*Simeón I de Bulgària|*Simeón I]]. En les décades següents Bulgària va conseguir nomenar bisbes búlgars en Macedònia (en poder otomà durant esta época).
En 1879 una assamblea constituent reunida en la ciutat de *Tarnovo va adoptar una constitució per a Bulgària (molt democràtica per a l'época, pero que a penes va ser aplicada) i va elegir com a príncip a [[Alejandro I de Bulgària|Alejandro de *Battenberg]], nebot de la sarina de Rússia. En la província de *Rumelia Oriental, les potències europees varen elaborar els estatuts orgànics del Congrés de Berlín i va ser nomenat un governador en representació del sultà otomà i que va ser acceptat per l'assamblea.
Les ambicions nacionalistes no es varen conformar en l'autonomia i es varen estendre als territoris búlgars encara en poder de l'Imperi otomà: en 1885 l'Eixèrcit de Bulgària va ocupar la província de *Rumelia Oriental, al mateix temps que va esclatar la guerra contra [[Sèrbia]], de la que els búlgars varen eixir victoriosos. Poc despuix el rei Alejandro I va cessar al seu Consell de Ministres russos, #lo que va provocar l'intervenció de Rússia en represàlia i defensa de la seua influència. Els russos varen organisar un complot militar en contra del rei búlgar. A pesar del respal dels nacionalistes, [[Alejandro I de Bulgària|Alejandro I]] va ser obligat a abdicar per una conspiració orquestada pel Govern de Rússia. [[*Stefan *Stambolov]] va prendre el poder i l'assamblea búlgara va elegir en 1887 un nou príncip: Fernando de *Sajonia-*Coburgo, que en 1894 va conseguir la caiguda de *Stambolov, que havia constituït una dictadura (i que moria assessinat en 1895). El 22 de setembre de 1908, en el respal de l'emperador d'Àustria-Hongria, [[Fernando I de Bulgària|Fernando I]] va proclamar en *Tarnovo l'independència de Bulgària i va prendre el títul de sar.
== Les guerres dels Balcans i la Primera Guerra Mundial ==
{{@AP|Bulgària durant la Primera Guerra Mundial}}
{{*VT|Guerres Balcàniques}}
[[Archiu:BulgariaComienzosSigloXX.svg|Evolució territorial de Bulgària des de l'independència fins al final de la Primera Guerra Mundial.|thumb]]
Bulgària es va aliar en [[Regne de Sèrbia|Sèrbia]] en febrer de 1912 i en [[Regne de Grècia|Grècia]] en març, declarant la guerra a l'Imperi otomà en octubre. La ciutat de [[*Adrianópolis]] va caure en març de 1913 i l'Imperi otomà es va rendir: pel [[Tractat de Londres (1913)|Tractat de Londres]] (30 de maig de 1913), els turcs varen abandonar casi tots els territoris europeus a l'oest de [[*Adrianópolis]]. El repartiment de les tandes entre les tres nacions vencedores va terminar en un desacort que va provocar l'esclat d'una nova guerra: els búlgars, que s'havien estés cap a l'est, varen reclamar el territori de [[Macedònia (regió)|Macedònia]], que havia segut conquistada pels serbis durant la guerra. El 23 de juny de 1913, Fernando I va atacar a serbis i grecs sense una declaració de guerra. No obstant, la [[Segona Guerra Balcànica|segona Guerra dels Balcans]] va constituir un desastre per a Bulgària perque Romania i l'Imperi otomà també varen participar contra els búlgars. Pel [[Tractat de Bucarest (1913)|Tractat de Bucarest]] (10 d'agost de 1913), Bulgària va obtindre una part de *Tracia al sur que li va permetre un accés al [[mar *Egeo]], pero devia cedir [[*Dobruja meridional|*Dobrudja del sur]] a Romania, mentres que Sèrbia retenia el disputat territori de Macedònia. Pel Tractat d'@Constantinopla, Bulgària també devia tornar *Adrianópolis i [[*Tracia oriental|*Tracia Oriental]] al [[Imperi otomà]].
El [[Atentat de Sarajevo|assessinat de l'archiduc Fernando]] en [[Sarajevo]] en 1914 va provocar la ruptura de relacions entre Àustria-Hongria i Sèrbia i va posar en moviment les aliances diplomàtiques i militars que s'havien realisat en les décades precedents entre els [[Imperis Centrals]] d'Àustria-Hongria i Alemània i els seus aliats contra la [[Triple Entesa]] de França, Gran Bretanya i Rússia i els seus aliats.
Despuix d'alguns titubejos diplomàtics, Bulgària es va aliar en setembre de 1915 en l'Imperi d'Àustria-Hongria i va declarar la guerra a Sèrbia el 14 d'octubre. Tenallat per austríacs, hongaresos i búlgars, l'Eixèrcit serbi es va retirar cap a la mar a través de [[@Albania]]. Els eixèrcits de Bulgària varen ocupar el territori de Macedònia i varen fer front als eixèrcits Aliats que havien desembarcat en [[*Salónica]] el 5 d'octubre: aixina es va formar el [[front @macedonio|Front d'Orient]], establit en la frontera septentrional de Grècia. Quan Romania va entrar en guerra a favor de la Triple Entesa en agost de 1916, Bulgària i els Imperis Centrals varen prendre la contraofensiva i varen ocupar el regne rumà en uns mesos. Bulgària es va apoderar del territori de [[*Dobruja Meridional|*Dobruja meridional]], cedit en 1913.
No obstant, a poc a poc, i sobretot a partir de l'intervenció d'Estats Units, la Primera Guerra Mundial es va decantar a favor dels Aliats occidentals. La ruptura del Front d'Orient el 18 de setembre de 1918 va obligar a Bulgària a firmar un armistici el 29. El 3 d'octubre el rei Fernando I va abdicar en el seu fill [[Boris III]].
== El periodo @de entreguerras ==
{{@AP|Bulgària durant el periodo @de entreguerras}}
[[Archiu:Stamboliyski - Treaty of Neuilly-sur-Seine.jpg|*Stamboliski firma el Tractat de Pau de *Neuilly.|*thumb]]
Pel [[Tractat de *Neuilly]] ([[27 de novembre]] de [[1919]]) Bulgària devia tornar el territori de la [[*Dobrudja]] del sur a [[Romania]]; [[Sèrbia]] va recuperar Macedònia i es va anexionar varis territoris búlgars en la frontera occidental del país; Grècia va conquistar la *Tracia Occidental i va deixar a Bulgària sense accés al [[mar *Egeo]]. En [[1923]], [[Grècia]] va expulsar dels territoris conquistats a uns 250&*nbsp;000&*nbsp;búlgars i els va substituir per refugiats grecs aplegats d'Àsia Menor despuix del [[Imperi otomà#Final|*desmembramiento de l'Imperi Otomà]].
Durant el periodo @de entreguerras, Bulgària va travessar un convuls periodo polític. [[Alejandro *Stamboliski]] va instaurar una dictadura llauradora, pero va ser destituït i assessinat en 1923. Poc despuix va esclatar una insurrecció comunista, que va anar durament reprimida pel Govern, i en els anys següents el terrorisme polític i l'inestabilitat varen marcar el periodo. Varen sorgir els ''*komitadjis'', dirigits per *Mijailov, eixits del *ORIM ([[*OIRM|Organisació Revolucionària Interior de Macedònia]], creada a finals del sigle XIX), a imitació dels *ustachas de [[Croàcia]] i d'atres moviments d'inspiració fascista-nacionalista. En 1934 un agent del *ORIM, al servici dels *ustachis croates, va assessinar al rei [[Alejandro I de Yugoslàvia]] en [[Marsella]]. El mateix any els oficials búlgars varen provocar un colp d'estat, proclamant una dictadura personal en [[1935]] en la figura del rei [[Boris III]], que va manifestar les seues simpaties pel govern de [[Adolf Hitler]] en [[Alemània]].
== Bulgària durant la Segona Guerra Mundial ==
[[Archiu:Administrative map of Bulgaria during WWII.svg|thumb|275px|Divisions provincials de [[Bulgària durant la Segona Guerra Mundial|Bulgària]] durant la [[Segona Guerra Mundial]], en les que es destaca en violeta les #anexió de territoris [[Grècia|grecs]] i en vert les de territoris [[Yugoslàvia|@yugoslavo]].]]
{{@AP|Bulgària durant la Segona Guerra Mundial}}
Despuix de l'esclat de la [[Segona Guerra Mundial]], en [[1940]] [[Alemània]] i la [[Unió Soviètica]] varen pressionar al govern de Romania, que va deure cedir territoris a [[Hongria]] i l'URSS. [[Bulgària]] es va unir a l'ofensiva diplomàtica i va reclamar la devolució de [[*Dobrudja]] del Sur, que va obtindre pels [[Acorts de *Craiova]] el [[7 de setembre]]. En març de 1941, Bulgària es va adherir als aliats d'Alemània, i va participar en el repartiment de [[Yugoslàvia]] i Grècia. Gràcies a les seues aliances, Bulgària va obtindre una gran part de Macedònia, territoris serbis i *Tracia. El govern búlgar es va esforçar per guanyar-se la simpatia dels macedonis i integrar-los. En canvi, prop de cent mil grecs varen ser expulsats de *Tracia i substituïts per búlgars (en resposta a les deportacions i expulsions portades a terme pels grecs en 1923). No obstant, a pesar de les seues aliances, [[Boris III]] es resistia a participar al costat dels alemans en la guerra contra l'URSS i a entregar als judeus de Bulgària a les autoritats nazis. En agost de 1943 moria sobtadament, en sospites d'haver segut assessinat. El seu successor, [[*Simeón II]], només tenia sis anys, i va quedar baix la tutela de polítics al servici dels alemans.
Durant la *SGM, es varen ser acreixent les operacions de la guerrilla @antifascista del [[Front de la Pàtria]] (del com formava part el [[Partit Comuniste de Bulgària]]), aixina com la repressió política del govern.
== El periodo socialiste ==
{{@AP|República Popular de Bulgària}}
A mesura que la guerra es tornava en contra de [[Tercer *Reich|Alemània]] i els seus partidaris, els dirigents búlgars en [[1944]] varen buscar acorts en els [[Aliats (Segona Guerra Mundial)|Aliats]] occidentals davant l'alvanç dels [[Eixèrcit Roig|eixèrcits soviètics]]. No obstant, era massa vesprada; el [[5 de setembre]] la [[Unió Soviètica]], les tropes de la qual havien alcançat ya [[Romania]], va declarar la guerra a Bulgària. El govern búlgar va capitular als pocs dies, i el nou govern recolzat pels soviètics va declarar la guerra a Alemània i va evacuar les seues tropes de [[Grècia]] i [[Yugoslàvia]]. El [[16 de setembre]] els eixèrcits soviètics varen entrar en [[Sofia]] (i permaneixerien en el país fins a finals de [[1947]]). El [[28 d'octubre]] es va firmar la pau en Moscou. El [[9 de setembre]] una [[Revolució búlgara|Revolució]] va situar en el govern al front de la Pàtria. Despuix de l'abolició per referèndum de la monarquia (en el qual el 93&*nbsp;% dels votants es va expressar en contra d'esta), es va proclamar la [[República Popular de Bulgària]] el [[15 de setembre]] de [[1946]].<*ref *name=*nadra /> Per mig del respal soviètic i pel [[Tractat de París (1947)|Tractat de París de 1947]], Bulgària va deure tornar Macedònia i els territoris serbis a Yugoslàvia i *Tracia a Grècia, encara que va conseguir retindre [[*Dobrudja]] del Sur.
A partir de 1947 els comunistes varen iniciar varis processos judicials per a eliminar als dirigents polítics no comunistes, entre ells *Nikolái *Petkov, líder del partit llaurador. En 1949 es va produir una porga interna en el partit comuniste, #lo que va permetre als agents de l'URSS apartar als seus rivals, a els que varen acusar de desviació política dels ideals del partit. [[*Valko *Chervenkov]], líder de la facció [[@estalinista]], va prendre el poder i el liderage, i en els anys següents terminaria delegant les seues responsabilitats en el seu successor [[*Todor *Zhivkov]].
== Anys recents ==
En el començ de la política reformista ([[@perestroika]]) de [[Mijaíl Gorbatxov]] en l'Unió Soviètica, els Governs d'Europa de l'Est varen ser debilitant-se i caent un darrere l'atre, i Bulgària no va ser una excepció. Pronte varen començar les primeres manifestacions contra el Govern de Sofia.
En novembre de 1989, *Todor *Zhivkov va ser depost en totes les seues funcions i inculpat de corrupció (tres anys més tart seria condenat a sèt anys de presó). Davant el desmantellament de l'URSS i la crisis del [[socialisme real]] en tot el seu àmbit d'influència, el seu successor, *Petar *Mladenov, va transformar el Partit Comuniste de Bulgària en un Partit Socialiste, que en la colaboració i el consens d'atres faccions polítiques va reformar el país per a tornar-ho *multipartidista. En les eleccions de juny de 1990, els socialistes varen obtindre 211 escans dels 400 de la nova assamblea nacional. No obstant, donada la pressió popular, els antics comunistes varen compartir el poder en l'oposició, liderada per l'Unió de les Forces Democràtiques (*UFD). En juliol de 1991, el Parlament electe va adoptar una nova Constitució. Les eleccions llegislatives de 1991 varen donar 110 escans a la *UFD, 106 al Partit Socialiste i 24 al Moviment dels drets i llibertats de turcs i *pomacos (búlgars musulmans). *Jeliou *Gelev, líder de la *UFD, va ser elegit president de la República de Bulgària per sufragi universal en giner de 1992.
Com atres antics paisos socialistes d'Europa Oriental, Bulgària va trobar la transició al [[capitalisme]] més costosa de lo esperat. El govern de la *UFD va @privatizar la terra i les empreses estatals, pero les mesures econòmiques varen provocar un ascens de la desocupació i falta de competitivitat. Els socialistes varen aprofitar el descontent i en 1995 el socialiste *Zhan *Videnov guanyava les eleccions, pero el nou govern no va poder frenar la crisis econòmica i l'inflació es va disparar, i l'incompetència governamental va provocar la bancarrota de la majoria dels bancs búlgars.
En 1996 va ser elegit president *Pétar *Stoyanov, de la *UFD, encara que el govern va seguir en mans dels socialistes durant un temps, fins que va terminar per colapsar-se en 1997. Es va formar un nou govern de la *UFD dirigit per [[Ivan *Kostov]], que contava en un fort respal de la població que es va desvanir davant els successius escàndals de corrupció i la seua incapacitat per a fer front als problemes del país. Els búlgars estaven insatisfets davant l'ineficàcia dels seus polítics.
Esta crisis econòmica i política va ser aprofitada per l'últim sar, *Simeón II, que havia retornat en 1996 al país, despuix d'haver-ho abandonat en 1946 en tan sol nou anys. En 59 anys era un pròsper empresari que va adoptar el nom civil de *Simeón *Saxkoburggotski (la pronunciació búlgara del seu llinage real *Sajonia-*Coburgo-*Gotha) i va formar el seu propi partit el Moviment Nacional *Simeón II (*MNS), que guanyaria les eleccions de 2001.
En les eleccions celebrades en juny de 2005, es va impondre *Sergei *Stanishev, del Partit Socialiste, en obtindre el 31% dels sufragis. El seu principal opositor *Simeón *Saxkoburggotski (anterior Primer Ministre), va deure acontentar-se en el 20% dels sufragis, mentres que el Moviment de la Minoria Turca, un braç separatiste de l'actual govern, va obtindre el 12%. No obstant estes tres forces polítiques han constituït un govern de coalició.
[[Categoria:Història de Bulgària| ]]
[[Categoria:Història de Bulgària| ]]