Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
41 bytes eliminats ,  11:19 27 set 2016
Llínea 35: Llínea 35:     
== Dominació otomana ==
 
== Dominació otomana ==
{{*VT|Imperi otomà}}
+
{{VT|Imperi otomà}}
Des de finals del sigle {{SIGLE|XIV}} fins a finals del sigle {{SIGLE|XVIII}}, Bulgària no va existir com a estat sobirà. En 1393, per voluntat del sultà dels turcs, el patriarcat de l'Iglésia de Bulgària va ser suprimit i somés directament al Patriarca d'@Constantinopla, #lo que va provocar que l'Iglésia búlgara s'helenisara i abandonara el [[*eslavón]] en els seus ritos. L'aristocràcia búlgara que va sobreviure a la conquista va ser deportada a *Anatolia o es va convertir a l'Islam. No obstant, la major part dels llauradors búlgars varen mantindre la seua religió cristiana-#ortodox, llevat en el suroest del país, on es va concentrar una minoria d'@converso musulmans –els *pomacos. Els turcs es varen instalar en l'administració en les principals ciutats per tot el país. Els otomans varen convertir a Bulgària en el [[*Beylik|*beyerlik]] de [[*Rumelia|*Rumili]], que era regit per un [[*beylerbey]] que residia en [[Sofia]]. Este territori, que incloïa [[*Mesia|*Moesia]], [[*Tracia]] i [[Macedònia (regió històrica)|Macedònia]], va ser dividit en varis ''[[*sanjak]]s'', cadascun dels quals era governat per un [[*Sanjak-*bey|*sanjakbey]], dependent del *beylerbey. Una part important de la terra conquistada va ser repartida als seguidors del sultà, els qui varen fundar feus directament depenents del sultà.
+
Des de finals del sigle XIV fins a finals del sigle XVIII, Bulgària no va existir com a estat sobirà. En 1393, per voluntat del sultà dels turcs, el patriarcat de l'Iglésia de Bulgària va ser suprimit i somés directament al Patriarca d'@Constantinopla, lo que va provocar que l'Iglésia búlgara s'helenisara i abandonara el [[*eslavón]] en els seus ritos. L'aristocràcia búlgara que va sobreviure a la conquista va ser deportada a *Anatolia o es va convertir a l'Islam. No obstant, la major part dels llauradors búlgars varen mantindre la seua religió cristiana-#ortodox, llevat en el suroest del país, on es va concentrar una minoria d'@converso musulmans –els *pomacos. Els turcs es varen instalar en l'administració en les principals ciutats per tot el país. Els otomans varen convertir a Bulgària en el [[*Beylik|*beyerlik]] de [[Rumelia|Rumili]], que era regit per un [[*beylerbey]] que residia en [[Sofia]]. Este territori, que incloïa [[Mesia|Moesia]], [[*Tracia]] i [[Macedònia (regió històrica)|Macedònia]], va ser dividit en varis ''[[sanjak]]s'', cadascun dels quals era governat per un [[*Sanjak-*bey|*sanjakbey]], dependent del beylerbey. Una part important de la terra conquistada va ser repartida als seguidors del sultà, els qui varen fundar feus directament depenents del sultà.
 
 
A partir de la segona mitat del sigle {{SIGLE|XVIII}} Rússia va intervindre activament en els Balcans, pressionant a l'Imperi otomà en les seues fronteres, trencant l'aïllament dels búlgars. Durant la guerra de 1768 els russos varen travessar @Moldavia i *Valaquia i varen irrompre en Bulgària, on varen conseguir la victòria militar de *Chumla, obligant als turcs a firmar la pau. El tractat de *Küçük-*Kaynarca va concedir a Rússia la protecció dels cristians ortodoxos de l'Imperi otomà, #lo que va terminar convertint-se en una excusa per a posteriors intervencions russes en els Balcans. En 1829, la rebelió dels grecs va portar als russos a ocupar gran part de Bulgària i conquistar *Adrianópolis. El tractat de pau va permetre als russos establir un protectorat sobre @Moldavia i *Valaquia. No obstant, els búlgars varen permanéixer baix domini otomà, encara que l'invasió russa va fomentar el despertar nacionaliste en els Balcans.
+
A partir de la segona mitat del sigle XVIII Rússia va intervindre activament en els Balcans, pressionant a l'Imperi otomà en les seues fronteres, trencant l'aïllament dels búlgars. Durant la guerra de 1768 els russos varen travessar @Moldavia i *Valaquia i varen irrompre en Bulgària, on varen conseguir la victòria militar de Chumla, obligant als turcs a firmar la pau. El tractat de Küçük-Kaynarca va concedir a Rússia la protecció dels cristians ortodoxos de l'Imperi otomà, #lo que va terminar convertint-se en una excusa per a posteriors intervencions russes en els Balcans. En 1829, la rebelió dels grecs va portar als russos a ocupar gran part de Bulgària i conquistar *Adrianópolis. El tractat de pau va permetre als russos establir un protectorat sobre @Moldavia i *Valaquia. No obstant, els búlgars varen permanéixer baix domini otomà, encara que l'invasió russa va fomentar el despertar nacionaliste en els Balcans.
 
 
 
Durant esta época la burguesia búlgara, formada principalment per comerciants i artesans, va obrir les primeres escoles i va publicar els primers llibres en llengua búlgara. Baix la pressió popular, l'Iglésia va recuperar la llitúrgia en *eslavón, i contra la voluntat del Patriarca d'@Constantinopla, el sultà otomà va acceptar en 1870 la creació d'un patriarcat búlgar independent. A pesar d'estes concessions, la tensió nacionalista va seguir en aument: l'arribada de numerosos refugiats musulmans procedents dels territoris conquistats per Rússia (tàrtars de *Crimea i *circasianos del Caucas) va provocar un creixent descontent, mentres els nacionalistes búlgars començaven a organisar-se en Bucarest.
 
Durant esta época la burguesia búlgara, formada principalment per comerciants i artesans, va obrir les primeres escoles i va publicar els primers llibres en llengua búlgara. Baix la pressió popular, l'Iglésia va recuperar la llitúrgia en *eslavón, i contra la voluntat del Patriarca d'@Constantinopla, el sultà otomà va acceptar en 1870 la creació d'un patriarcat búlgar independent. A pesar d'estes concessions, la tensió nacionalista va seguir en aument: l'arribada de numerosos refugiats musulmans procedents dels territoris conquistats per Rússia (tàrtars de *Crimea i *circasianos del Caucas) va provocar un creixent descontent, mentres els nacionalistes búlgars començaven a organisar-se en Bucarest.
6408

edicions

Menú de navegació