Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
7 bytes eliminats ,  11:23 27 set 2016
Llínea 59: Llínea 59:     
== Les guerres dels Balcans i la Primera Guerra Mundial ==
 
== Les guerres dels Balcans i la Primera Guerra Mundial ==
{{@AP|Bulgària durant la Primera Guerra Mundial}}
+
{{AP|Bulgària durant la Primera Guerra Mundial}}
{{*VT|Guerres Balcàniques}}
+
{{VT|Guerres Balcàniques}}
 
[[Archiu:BulgariaComienzosSigloXX.svg|Evolució territorial de Bulgària des de l'independència fins al final de la Primera Guerra Mundial.|thumb]]
 
[[Archiu:BulgariaComienzosSigloXX.svg|Evolució territorial de Bulgària des de l'independència fins al final de la Primera Guerra Mundial.|thumb]]
Bulgària es va aliar en [[Regne de Sèrbia|Sèrbia]] en febrer de 1912 i en [[Regne de Grècia|Grècia]] en març, declarant la guerra a l'Imperi otomà en octubre. La ciutat de [[*Adrianópolis]] va caure en març de 1913 i l'Imperi otomà es va rendir: pel [[Tractat de Londres (1913)|Tractat de Londres]] (30 de maig de 1913), els turcs varen abandonar casi tots els territoris europeus a l'oest de [[*Adrianópolis]]. El repartiment de les tandes entre les tres nacions vencedores va terminar en un desacort que va provocar l'esclat d'una nova guerra: els búlgars, que s'havien estés cap a l'est, varen reclamar el territori de [[Macedònia (regió)|Macedònia]], que havia segut conquistada pels serbis durant la guerra. El 23 de juny de 1913, Fernando I va atacar a serbis i grecs sense una declaració de guerra. No obstant, la [[Segona Guerra Balcànica|segona Guerra dels Balcans]] va constituir un desastre per a Bulgària perque Romania i l'Imperi otomà també varen participar contra els búlgars. Pel [[Tractat de Bucarest (1913)|Tractat de Bucarest]] (10 d'agost de 1913), Bulgària va obtindre una part de *Tracia al sur que li va permetre un accés al [[mar *Egeo]], pero devia cedir [[*Dobruja meridional|*Dobrudja del sur]] a Romania, mentres que Sèrbia retenia el disputat territori de Macedònia. Pel Tractat d'@Constantinopla, Bulgària també devia tornar *Adrianópolis i [[*Tracia oriental|*Tracia Oriental]] al [[Imperi otomà]].
+
Bulgària es va aliar en [[Regne de Sèrbia|Sèrbia]] en febrer de 1912 i en [[Regne de Grècia|Grècia]] en març, declarant la guerra a l'Imperi otomà en octubre. La ciutat d'[[Adrianòpolis]] va caure en març de 1913 i l'Imperi otomà es va rendir: pel [[Tractat de Londres (1913)|Tractat de Londres]] (30 de maig de 1913), els turcs varen abandonar casi tots els territoris europeus a l'oest d'[[Adrianòpolis]]. El repartiment de les tandes entre les tres nacions vencedores va terminar en un desacort que va provocar l'esclat d'una nova guerra: els búlgars, que s'havien estés cap a l'est, varen reclamar el territori de [[Macedònia (regió)|Macedònia]], que havia segut conquistada pels serbis durant la guerra. El 23 de juny de 1913, Fernando I va atacar a serbis i grecs sense una declaració de guerra. No obstant, la [[Segona Guerra Balcànica|segona Guerra dels Balcans]] va constituir un desastre per a Bulgària perque Romania i l'Imperi otomà també varen participar contra els búlgars. Pel [[Tractat de Bucarest (1913)|Tractat de Bucarest]] (10 d'agost de 1913), Bulgària va obtindre una part de *Tracia al sur que li va permetre un accés al [[mar *Egeo]], pero devia cedir [[*Dobruja meridional|*Dobrudja del sur]] a Romania, mentres que Sèrbia retenia el disputat territori de Macedònia. Pel Tractat d'@Constantinopla, Bulgària també devia tornar Adrianòpolis i [[*Tracia oriental|*Tracia Oriental]] al [[Imperi otomà]].
    
El [[Atentat de Sarajevo|assessinat de l'archiduc Fernando]] en [[Sarajevo]] en 1914 va provocar la ruptura de relacions entre Àustria-Hongria i Sèrbia i va posar en moviment les aliances diplomàtiques i militars que s'havien realisat en les décades precedents entre els [[Imperis Centrals]] d'Àustria-Hongria i Alemània i els seus aliats contra la [[Triple Entesa]] de França, Gran Bretanya i Rússia i els seus aliats.
 
El [[Atentat de Sarajevo|assessinat de l'archiduc Fernando]] en [[Sarajevo]] en 1914 va provocar la ruptura de relacions entre Àustria-Hongria i Sèrbia i va posar en moviment les aliances diplomàtiques i militars que s'havien realisat en les décades precedents entre els [[Imperis Centrals]] d'Àustria-Hongria i Alemània i els seus aliats contra la [[Triple Entesa]] de França, Gran Bretanya i Rússia i els seus aliats.
6408

edicions

Menú de navegació