Canvis

| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]

| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]

}}

}}

'''Andreu Sempere''' o Andreae Sempere ([[Alcoy]], 1499? - [[Valéncia]], 5 de febrer de [[1572]]). Mege i humaniste valencià.  

'''Andreu Sempere''' o Andreae Sempere ([[Alcoy]], [[1499]]? - [[Valéncia]], [[5 de febrer]] de [[1572]]). Mege i humaniste valencià.  

== Biografia ==

== Biografia ==

Andreu Sempere naix en Alcoy encara que no se sap en certea la seua data: uns autors la fixen en el [[1499]] i atres uns anys despuix, entre [[1500]] i [[1510]].

Andreu Sempere naix en Alcoy encara que no se sap en certea la seua data: uns autors la fixen en el [[1499]] i atres uns anys despuix, entre [[1500]] i [[1510]].

El periodo històric que va viure el valencià d'Alcoy Andreu Sempere és una etapa de grans acontenyiments culturals, coneguda en el nom d'[[Humanisme]]. Es l'época de màxim apogeu intelectual de l'[[Universitat de Valéncia]] on conviuen uns quants humanistes, circumstància que no tornara a repetir-se en el [[Regne de Valéncia]] fins a la vinguda de l'[[Ilustració]].

El periodo històric que va viure el valencià d'Alcoy Andreu Sempere és una etapa de grans acontenyiments culturals, coneguda en el nom d'[[Humanisme]]. És l'época de màxim apogeu intelectual de l'[[Universitat de Valéncia]] on conviuen uns quants humanistes, circumstància que no tornara a repetir-se en el [[Regne de Valéncia]] fins a la vinguda de l'[[Ilustració]].

De jove va estudiar Medicina encara que no se sap a on, pot-ser ho fera en [[París]] o en [[Montpellier]]. Pareix que va ser discípul del célebre mege Luis Collado, apassionat defensor dels métodos experimentals que propugnava Vesalio. Pero serà en el camp de la Filologia -la Gramàtica, la Retòrica i l'Eloqüència- on mostrarà Sempere el seu espirit humanístic i renovador per a ensenyar en precisió i senzillea la llengua llatina.  

De jove va estudiar Medicina encara que no se sap a on, pot-ser ho fera en [[París]] o en [[Montpellier]]. Pareix que va ser discípul del célebre mege [[Lluís Collado]], apassionat defensor dels métodos experimentals que propugnava Vesalio. Pero serà en el camp de la Filologia -la Gramàtica, la Retòrica i l'Eloqüència- on mostrarà Sempere el seu espirit humanístic i renovador per a ensenyar en precisió i senzillea la llengua llatina.  

A partir de l'any [[1539]] donà classes de Gramàtica Llatina i serà catedràtic de Retòrica en l'Universitat de Valéncia. Anys mes tart, en [[1546]], es publica en [[Valéncia]] la primera edició de la seua Gramatica en [[Llengua valenciana]] i [[Llatí]], feta d'encàrrec per a ser impartida en les escoles de [[Cagliari]], en l'illa de [[Sardenya]], on potser aniria durant un curt espai de temps per a impartir classes, encara que al poc tornaria a Valéncia.   

A partir de l'any [[1539]] donà classes de Gramàtica Llatina i serà catedràtic de Retòrica en l'Universitat de Valéncia. Anys mes tart, en [[1546]], es publica en [[Valéncia]] la primera edició de la seua Gramatica en [[Llengua valenciana]] i [[Llatí]], feta d'encàrrec per a ser impartida en les escoles de [[Cagliari]], en l'illa de [[Sardenya]], on potser aniria durant un curt espai de temps per a impartir classes, encara que al poc tornaria a Valéncia.   

== Gramàtica de Sempere ==

== Gramàtica de Sempere ==

El títul de la seua primera ''Grammaticae'' va ser ''Prima vereque compendiaria Grammaticae Latinae Institutio'' i comprenia dos llibres, un d´''Etymologia'', i l'atre de ''Syntaxis'', materies que venien a correspondre's en el primer cicle de l'ensenyança del llatí. Aixina, en dos llibres, va ser editada per primera vegada en [[Llengua valenciana]] en 1546, en la ciutat de Valéncia, encara que la tercera edició, feta també en Valencia el 1560, la trobarém escrita davall el títul que l'ha fet famosa: ''Prima Grammaticae Latinae Institutio, tribus libris explicata.''  

El títul de la seua primera ''Grammaticae'' va ser ''Prima vereque compendiaria Grammaticae Latinae Institutio'' i comprenia dos llibres, un d´''Etymologia'', i l'atre de ''Syntaxis'', materies que venien a correspondre's en el primer cicle de l'ensenyança del llatí. Aixina, en dos llibres, va ser editada per primera vegada en [[Llengua valenciana]] en [[1546]], en la ciutat de Valéncia, encara que la tercera edició, feta també en Valencia en l'any [[1560]], la trobarém escrita davall el títul que l'ha fet famosa: ''Prima Grammaticae Latinae Institutio, tribus libris explicata.''  

La gramàtica d'Andreu Sempere fon la primera primera edició en Valéncia, l'any 1546, més tart, es feren sis edicions més durant el sigle XVI, dos edicions en Barcelona els anys 1570 i 1637, dos edicions en Cagliari (Sardenya) en 1557 i 1583, i més de vint edicions en [[Mallorca]] en el sigles XVII, XVIII i XIX. En estos llocs s'estudià el llatí durant molt anys en una gramàtica valenciana.

La gramàtica d'Andreu Sempere fon la primera primera edició en Valéncia, en l'any 1546, més tart, es feren sis edicions més durant el [[sigle XVI]], dos edicions en [[Barcelona]] els anys [[1570]] i [[1637]], dos edicions en Cagliari (Sardenya) en [[1557]] i [[1583]], i més de vint edicions en [[Mallorca]] en el [[sigle XVII|sigles XVII]], [[sigle XVIII|XVIII]] i [[sigle XIX|XIX]]. En estos llocs s'estudià el llatí durant molt anys en una gramàtica valenciana.

El gramàtic Andreu Sempere va ser un dels hòmens més instruïts del seu temps. L'humaniste aragonés, [[Joan Llorenç Palmireno]], mestre de gramàtica en Alcoy, el definix en els seus escrits com:

El gramàtic Andreu Sempere va ser un dels hòmens més instruïts del seu temps. L'humaniste aragonés, [[Joan Llorenç Palmireno]], mestre de gramàtica en Alcoy, el definix en els seus escrits com:

{{Cita|l'Aristaco dels gramatics, Geòrgies dels retorics, Varron dels historiadors, príncep de les llengües grega i llatina, tercer Cató Uticense, restaurador de tota eloqüencia i doctrina; en els llavis dels quals residia la propietat de Ciceron, en el seu pit la vehemencia de Demostenes, i en el seu cap la sabiduria de Plató.}} (Orat.Valent.habita anu.1572) Teresa Puerto.

{{Cita|l'Aristaco dels gramatics, Geòrgies dels retorics, Varon dels historiadors, príncep de les llengües grega i llatina, tercer Cató Uticense, restaurador de tota eloqüencia i doctrina; en els llavis dels quals residia la propietat de Ciceron, en el seu pit la vehemencia de Demostenes, i en el seu cap la sabiduria de Plató.}} (Orat.Valent.habita anu.1572) Teresa Puerto.

En eixa obra Sempere plasmava els seus coneiximents i la seua didàctica en les aules. Hi ha constància que el manual va ser usat en Cagliari (illa de Sardenya), en Baeza (Jaén) i en Palma de Mallorca. I a pesar de que Andreu Sempere no va estar en Mallorca, es ahí on va triumfar la seua ''Grammatica'', i inclús des de 1774 s'editarà en [[Mallorquí|mallorquí]], sent els escolapis i els jesuïtes els que més l'utilisaren en les illes.

En eixa obra Sempere plasmava els seus coneiximents i la seua didàctica en les aules. Hi ha constància que el manual va ser usat en Cagliari (illa de Sardenya), en Baeza (Jaén) i en Palma de Mallorca. I a pesar de que Andreu Sempere no va estar en Mallorca, es ahí on va triumfar la seua ''Grammatica'', i inclús des de [[1774]] s'editarà en [[Mallorquí|mallorquí]], sent els escolapis i els jesuïtes els que més l'utilisaren en les illes.

El prestigi de la ''Grammaticae'' va ser molt gran i es feren més de quaranta edicions que anirien des del [[sigle XVI]] fins quasi l'any [[1847]]. Recordem la referència que va fer d'ella l'any [[1774]] l'erudit d'[[Oliva]], [[Gregori Mayans]]:

El prestigi de la ''Grammaticae'' va ser molt gran i es feren més de quaranta edicions que anirien des del [[sigle XVI]] fins quasi l'any [[1847]]. Recordem la referència que va fer d'ella l'any [[1774]] l'erudit d'[[Oliva]], [[Gregori Mayans]]:

[[Categoria:Biografies]]

[[Categoria:Biografies]]

[[Categoria:Valencians]]

[[Categoria:Valencians]]

[[Categoria:Meges valencians]]

[[Categoria:Meges valencians]]

[[Categoria:Humanistes]]

[[Categoria:Humanistes]]