| − | El '''Regne de Croàcia''' (en [[croat]] ''Kraljevina Hrvatska''), també conegut com a '''Regne dels croates''' (croat: ''Kraljevstvo Hrvata''; llatí ''Regnum Croatorum''), fon un regne [[medieval]] que comprenia la major part de lo que hui és [[Croàcia]] aixina com, periòdicament, parts de [[Bòsnia i Hercegovina]] en els [[Balcans]]. Fundat en [[925]], va funcionar com un [[estat sobirà]] durant uns dos sigles. La seua existència es va caracterisar per varis conflictes en els [[venecians]], [[búlgars]], [[hongaresos]] i, en ocasions, el [[Papa]]. En [[926]] va conseguir l'utilisació de la [[llengua eslava]] en els servicis religiosos, a càrrec del bisbe [[Gregori de Nin]]. En [[1102]], despuix d'un periodo de temps definit per la crisis de successió de la [[dinastia Trpimirović]], el regne va perdre la seua plena sobirania en la creació d'una [[unió personal]] en el [[Regne d'Hongria]]. | + | El '''Regne de Croàcia''' (en [[croat]] ''Kraljevina Hrvatska''), també conegut com a '''Regne dels croates''' (croat: ''Kraljevstvo Hrvata''; llatí ''Regnum Croatorum''), fon un regne [[medieval]] que comprenia la major part de lo que hui és [[Croàcia]] aixina com, periòdicament, parts de [[Bòsnia i Hercegovina]] en els [[Balcans]]. |
| | + | Fundat en l'any [[925]], va funcionar com un [[estat sobirà]] durant uns dos sigles. La seua existència es va caracterisar per varis conflictes en els [[venecians]], [[búlgars]], [[hongaresos]] i, en ocasions, el [[Papa]]. |