Canvis

L'expressió '''castells del Loira''' (en francés ''Châteaux de la Loire'') és una denominació que agrupa en una mateixa apelació un conjunt de castells francesos situats en el [[vall del Loira]] que en la seua major part varen ser edificats, o fortament reconstruïts, en el [[Renaixença]] [[França|francés]] (sigles XV–XVI, en un moment en que el poder real estava situat en les riberes del [[riu Loira]], dels seus afluents ([[riu Indre|Indre]], [[riu Cher|Cher]], [[riu Vienne|Vienne]], [[riu Maine|Maine]] i [[riu Loir|Loir]]) o en les seues proximitats). Situats en la regió [[Centre (França)|Centre]] (antigues províncies de [[Turena]], [[Blésois]], [[Orléanais]] i [[Berry (França)|Berry]]) i en el [[País del Loira]] ([[Ducat d'Anjou|Anjou]]), gran part dels castells tenen no obstant els seus orígens en la [[Edat Mija]], época de la que conserven traces arquitectòniques importants que revelen el seu paper defensiu. L'us de la veu francesa ''châteu'' fa referència mes a palaus o residències senyorials de camp o rurals (front a la veu ''palais'', d'us en residències més urbanes) que a edificacions de caràcter defensiu, condició que en general havien perdut pese a conservar muralles i fossos i l'aspecte de fortalees.

L'expressió '''castells del Loira''' (en francés ''Châteaux de la Loire'') és una denominació que agrupa en una mateixa apelació un conjunt de castells francesos situats en el [[vall del Loira]] que en la seua major part varen ser edificats, o fortament reconstruïts, en el [[Renaixença]] [[França|francés]] (sigles XV–XVI, en un moment en que el poder real estava situat en les riberes del [[riu Loira]], dels seus afluents ([[riu Indre|Indre]], [[riu Cher|Cher]], [[riu Vienne|Vienne]], [[riu Maine|Maine]] i [[riu Loir|Loir]]) o en les seues proximitats). Situats en la regió [[Centre (França)|Centre]] (antigues províncies de [[Turena]], [[Blésois]], [[Orléanais]] i [[Berry (França)|Berry]]) i en el [[País del Loira]] ([[Ducat d'Anjou|Anjou]]), gran part dels castells tenen no obstant els seus orígens en la [[Edat Mija]], época de la que conserven traces arquitectòniques importants que revelen el seu paper defensiu. L'us de la veu francesa ''châteu'' fa referència mes a palaus o residències senyorials de camp o rurals (front a la veu ''palais'', d'us en residències més urbanes) que a edificacions de caràcter defensiu, condició que en general havien perdut pese a conservar muralles i fossos i l'aspecte de fortalees.

La concentració de monuments en esta regió ha justificat la declaració en 1998 del «Valle del Loira» com [[Patrimoni de la Humanitat]] per la [[Organisació de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura|Unesco]], entre [[Sully-sur-Loire]] ([[Loiret]]) i [[*Chalonnes-sur-Loire]] ([[Maine-et-Loire]]).

La concentració de monuments en esta regió ha justificat la declaració en 1998 del «Valle del Loira» com [[Patrimoni de la Humanitat]] per la [[Organisació de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura|Unesco]], entre [[Sully-sur-Loire]] ([[Loiret]]) i [[Chalonnes-sur-Loire]] ([[Maine-et-Loire]]).

L'associació «[[Châteaux de la Loire, Vallée dones Rois]]» (en valencià, ''Castells del Loira, Valle dels Reis'') és una associació creada en 2008 per a agrupar l'oferta turística d'este conjunt patrimonial i agrupa els monuments, classificats o inscrits, a lo llarc del riu Real del Loira. Hui en dia, març de 2015, l'associació inclou 71 llocs, en la seua majoria castells, encara que també hi ha abadies, basíliques i museus.

L'associació «[[Châteaux de la Loire, Vallée dones Rois]]» (en valencià, ''Castells del Loira, Valle dels Reis'') és una associació creada en 2008 per a agrupar l'oferta turística d'este conjunt patrimonial i agrupa els monuments, classificats o inscrits, a lo llarc del riu Real del Loira. Hui en dia, març de 2015, l'associació inclou 71 llocs, en la seua majoria castells, encara que també hi ha abadies, basíliques i museus.