6408
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 31:
Llínea 31: +
→Abans de 1371
Vukašin també va buscar una esposa en bones conexions per al seu fill major. Una princesa de la noble [[família Šubić|família croata dels Šubić]] de Dalmàcia va ser enviada pel seu pare, Grgur, a la cort del seu parent [[Tvrtko I de Bòsnia|Tvrtko I]], el senyor ([[Ban (títul)|Ban]]) de Bòsnia, en la finalitat de que fora criada i casada per la mare d'est, [[Jelena Šubić]]. Esta última era la filla de [[Jorge II Šubić]], el yayo matern de la qual era el rei serbi [[Esteban Dragutin|Dragutin Nemanjić]].<ref name="Fajfrić">{{harvnb|Fajfrić|2000|loc=[http://www.rastko.rs/istorija/zfajfric-kotromanici_c.html#_Toc486040898 Први Котроманићи]}}.</ref><ref name="Šuica20">{{harvnb|Šuica|2000|p=20}}.</ref> El Ban i la seua mare varen aprovar l'idea de ukašin d'unir a la princesa Šubić en el seu fill, i el matrimoni va estar a punt de concertar-se.<ref name="Jireček430">{{harvnb|Jireček|1911|loc=[http://www.archive.org/stream/geschichtederser00jire#page/430/mode/1up p. 430]}}.</ref><ref name="Theiner97">{{harvnb|Theiner|1860|loc=[http://www.archive.org/stream/p1veteramonument02thei#page/97/mode/1up p. 97], № CXC}}.</ref> No obstant, en abril de 1370, el [[papa]] [[Urbà V]] va enviar una carta a Tvrtko en la qual prohibia el matrimoni d'una [[catòlica]] en el «fill del seu Magnificència el Rei de Sèrbia, un [[Cisma d'Orient|cismàtic]]» (filie magnifici viri Regis Rascie scismatico).<ref name="Theiner97">{{harvnb|Theiner|1860|loc=[http://www.archive.org/stream/p1veteramonument02thei#page/97/mode/1up p. 97], № CXC}}.</ref> El papa també va notificar al rei [[Luis I d'Hongria]], el senyor nominal del Ban, de l'imminent «ofensa a la fe cristiana», i el matrimoni jamai va aplegar a realisar-se.<ref name="Jireček430">{{harvnb|Jireček|1911|loc=[http://www.archive.org/stream/geschichtederser00jire#page/430/mode/1up p. 430]}}.</ref><ref name="Theiner98">{{harvnb|Theiner|1860|loc=[http://www.archive.org/stream/p1veteramonument02thei#page/97/mode/1up p. 97], № CLXXXIX}}.</ref> Marko finalment es va casar en Jelena (filla de [[Radoslav Hlapen]], el senyor de [[Veria]] i [[Édessa]] i el més important noble serbi en el sur de Macedònia).<ref name="Mihaljčić170171">{{harvnb|Mihaljčić|1975|pp=170-171}}.</ref>
Vukašin també va buscar una esposa en bones conexions per al seu fill major. Una princesa de la noble [[família Šubić|família croata dels Šubić]] de Dalmàcia va ser enviada pel seu pare, Grgur, a la cort del seu parent [[Tvrtko I de Bòsnia|Tvrtko I]], el senyor ([[Ban (títul)|Ban]]) de Bòsnia, en la finalitat de que fora criada i casada per la mare d'est, [[Jelena Šubić]]. Esta última era la filla de [[Jorge II Šubić]], el yayo matern de la qual era el rei serbi [[Esteban Dragutin|Dragutin Nemanjić]].<ref name="Fajfrić">{{harvnb|Fajfrić|2000|loc=[http://www.rastko.rs/istorija/zfajfric-kotromanici_c.html#_Toc486040898 Први Котроманићи]}}.</ref><ref name="Šuica20">{{harvnb|Šuica|2000|p=20}}.</ref> El Ban i la seua mare varen aprovar l'idea de ukašin d'unir a la princesa Šubić en el seu fill, i el matrimoni va estar a punt de concertar-se.<ref name="Jireček430">{{harvnb|Jireček|1911|loc=[http://www.archive.org/stream/geschichtederser00jire#page/430/mode/1up p. 430]}}.</ref><ref name="Theiner97">{{harvnb|Theiner|1860|loc=[http://www.archive.org/stream/p1veteramonument02thei#page/97/mode/1up p. 97], № CXC}}.</ref> No obstant, en abril de 1370, el [[papa]] [[Urbà V]] va enviar una carta a Tvrtko en la qual prohibia el matrimoni d'una [[catòlica]] en el «fill del seu Magnificència el Rei de Sèrbia, un [[Cisma d'Orient|cismàtic]]» (filie magnifici viri Regis Rascie scismatico).<ref name="Theiner97">{{harvnb|Theiner|1860|loc=[http://www.archive.org/stream/p1veteramonument02thei#page/97/mode/1up p. 97], № CXC}}.</ref> El papa també va notificar al rei [[Luis I d'Hongria]], el senyor nominal del Ban, de l'imminent «ofensa a la fe cristiana», i el matrimoni jamai va aplegar a realisar-se.<ref name="Jireček430">{{harvnb|Jireček|1911|loc=[http://www.archive.org/stream/geschichtederser00jire#page/430/mode/1up p. 430]}}.</ref><ref name="Theiner98">{{harvnb|Theiner|1860|loc=[http://www.archive.org/stream/p1veteramonument02thei#page/97/mode/1up p. 97], № CLXXXIX}}.</ref> Marko finalment es va casar en Jelena (filla de [[Radoslav Hlapen]], el senyor de [[Veria]] i [[Édessa]] i el més important noble serbi en el sur de Macedònia).<ref name="Mihaljčić170171">{{harvnb|Mihaljčić|1975|pp=170-171}}.</ref>
Durant la primavera de 1371, Marko va participar en els preparatius per a una campanya contra [[Nikola Altomanović]], el principal senyor en l'oest de l'imperi.<ref name="Mihaljčić137">{{harvnb|Mihaljčić|1975|p=137}}.</ref><ref name="Fine377">{{harvnb|Fine|1994|p=377}}.</ref> La campanya va ser planificada de modo conjunt pel rei Vukašin i [[Đurađ I Balšić]], senyor de Zeta (que estava casat en Olivera, la filla del rei). En juliol d'eixe any pare i fill varen acampar en el seu eixèrcit front a [[Escútari]], en el territori de Balšić, disposts a liderar una ofensiva sobre [[Nikšić|Onogošt]], en les terres de Altomanović. L'atac jamai es va produir, ya que els [[otomans]] estaven amenaçant les terres del [[déspota]] [[Jovan Uglješa|Jovan Mrnjavčević]] (senyor de [[Serres (Grècia)|Serres]] i germà menor del monarca serbi) i les forces dels Mrnjavčević es varen dirigir ràpidament cap a l'est.<ref name="Mihaljčić137">{{harvnb|Mihaljčić|1975|p=137}}.</ref><ref name="Fine377">{{harvnb|Fine|1994|p=377}}.</ref> Despuix de buscar aliats en va, els germans varen entrar en el territori otomà controlat. En la [[batalla de Maritza]], el 26 de setembre de 1371, els turcs varen aniquilar a l'eixèrcit serbi;<ref name="Ćorović2">{{harvnb|Ćorović|2001|loc=[http://www.rastko.rs/rastko-bl/istorija/corovic/istorija/3_10.html Маричка погибија]}}.</ref> els cossos de Vukašin i Jovan mai varen ser trobats. El lloc de la batalla, prop del poble d'[[Ormenio]] en l'actual oest de Grècia, des de llavors ha segut cridat com a Sırp Sındığı («Derrota Sèrbia») en [[idioma turc|turc]]. El resultat de la batalla de Maritza va tindre grans conseqüències per a la regió, ya que havia obert els [[Península balcànica|Balcans]] als turcs.<ref name="Fine379382">{{harvnb|Fine|1994|pp=379-382}}.</ref>
== Notes ==
== Notes ==