6408
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 30:
Llínea 30: + + + +
→Pobles indígenes i colonisacions històriques
La [[Edat del Ferro]] s'inicia en la península ibèrica en la penetració de població i influència cultural [[indoeuropea]] des del començ de l'I mileni a. C.; determinant l'identitat ètnica i llingüística [[celta]] de la major part dels pobles indígenes de les zones nort, oest i centre, en alguna excepció: [[lusitans]] i [[vettons]], també indoeuropeus, es califiquen de "precèltics", mentres que els [[vascó]] es califiquen de "preindoeuropeus". A pesar de la similitut de la seua forma de vida a la d'atres pobles de la zona nort ([[galaics]], [[asturs]] i [[càntabres]]), la seua llengua (el "[[protoeuskera]]") se supon similar a les parlades en la zona oriental peninsular; les del grup de pobles denominats [[ibers]], de major desenroll econòmic. Les fonts clàssiques varen denominar [[celtibers]] al grup de pobles situats en una posició intermija (geogràficament).
La [[Edat del Ferro]] s'inicia en la península ibèrica en la penetració de població i influència cultural [[indoeuropea]] des del començ de l'I mileni a. C.; determinant l'identitat ètnica i llingüística [[celta]] de la major part dels pobles indígenes de les zones nort, oest i centre, en alguna excepció: [[lusitans]] i [[vettons]], també indoeuropeus, es califiquen de "precèltics", mentres que els [[vascó]] es califiquen de "preindoeuropeus". A pesar de la similitut de la seua forma de vida a la d'atres pobles de la zona nort ([[galaics]], [[asturs]] i [[càntabres]]), la seua llengua (el "[[protoeuskera]]") se supon similar a les parlades en la zona oriental peninsular; les del grup de pobles denominats [[ibers]], de major desenroll econòmic. Les fonts clàssiques varen denominar [[celtibers]] al grup de pobles situats en una posició intermija (geogràficament).
La costa peninsular meridional i el [[Tartessos|àrea tartèsica]] (en centre en el [[vall del Guadalquivir]] -la ''[[Turdetania]]''- i en proyecció fins a zones molt lluntanes, de la desembocadura del [[Tajo]] a la del [[Segura]]), la més rica en metals i de major desenroll econòmic i social (una verdadera [[civilisació]]), va anar profundament influenciada per la [[colonisació fenícia]]. La fundació mítica de ''[[Gadir]]'' ([[Càdis]]) es data en el [[sigle XII a. C.|1104 a.C.]], encara que no hi ha base arqueològica per a sustentar semblant cronologia fins a varis sigles més tart. En el sigle VIII a. C. ya hi ha proves de la presència d'un abundant grup de factories i colónies fenícies, com ''[[Malaka]]'' ([[Màlaga]]), ''[[Sexi]]'' ([[Almunyécar]]) i ''[[Abdera (Espanya)|Abdera]]'' ([[Adra]]).
Les [[colónies gregues]] es varen instalar més al nort, en [[Akra Leuké]] ([[Alacant]]), ''[[Hemeroskopion]]'' ([[Denia]]), ''[[Emporion]]'' ([[Ampuries]]) i ''[[Ciutadella de Roses|Rhodes]]'' ([[Roses (Girona)|Roses]]). El seu contacte en els [[iber]]s els va fer donar les primeres referències escrites d'estos pobles. Les mateixes fonts gregues senyalen que els navegants grecs havien establit contactes en el "regne" de [[Tartessos]] i en el seu "rei" [[Argantoni]], que els hauria donat suficient argent com per a construir muralles contra els atacs perses. Tals contactes no varen fructificar, precisament pel domini fenici d'esta ruta, i no ha pogut constatar-se arqueològicament la presència grega en la costa mediterrànea de Màlaga, en una colónia que hauria portat el nom de ''[[Mainake]]''.
== Referències ==
== Referències ==