Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
3 bytes eliminats ,  18:07 4 nov 2024
sense resum d'edició
Llínea 6: Llínea 6:  
* Valora positivament el llegat grecollatí, l'Edat Mija i l'hispanitat.
 
* Valora positivament el llegat grecollatí, l'Edat Mija i l'hispanitat.
 
* És [[Dret natural|iusnaturalista]].
 
* És [[Dret natural|iusnaturalista]].
* Sosté que la vida humana s'inicia durant la concepció, per la qual cosa rebuja el [[abort]].
+
* Sosté que la vida humana s'inicia durant la concepció, per lo que rebuja l'[[abort]].
 
* Té una concepció tradicional de la [[família]], per lo que s'opon al divorç vincular i a que es considere matrimoni a l'unió de persones del mateix sexe.
 
* Té una concepció tradicional de la [[família]], per lo que s'opon al divorç vincular i a que es considere matrimoni a l'unió de persones del mateix sexe.
 
* Reconeix i defén el dret a la [[propietat privada]], en el marc de la doctrina social de l'Iglésia.
 
* Reconeix i defén el dret a la [[propietat privada]], en el marc de la doctrina social de l'Iglésia.
 
* Proclama emfàticament els principis de primacia del [[ben comú]] i de [[Subsidiarietat  (Iglésia catòlica)|subsidiarietat]] de l'Estat.
 
* Proclama emfàticament els principis de primacia del [[ben comú]] i de [[Subsidiarietat  (Iglésia catòlica)|subsidiarietat]] de l'Estat.
* Encara que és [[Accidentalisme|"accidentalista"]] en matèria política, preferix un govern "fort" a la [[anarquia]].
+
* Encara que és [[Accidentalisme|"accidentalista"]] en matèria política, preferix un govern "fort" a l'[[anarquia]].
 
* No amaga la seua crítica davant el sistema democràtic lliberal en general i la forma de la [[Partitocracia|partidocracia]] en particular, considerant-la com una corrupció en la gestió del ben comú, generadora de [[tirania]] i anarquia i de caos social, aixina com un mig procliu a qualsevol forma de degeneració social.
 
* No amaga la seua crítica davant el sistema democràtic lliberal en general i la forma de la [[Partitocracia|partidocracia]] en particular, considerant-la com una corrupció en la gestió del ben comú, generadora de [[tirania]] i anarquia i de caos social, aixina com un mig procliu a qualsevol forma de degeneració social.
 
* Favorix l'existència de societats intermiges (vore [[gremialisme]]).
 
* Favorix l'existència de societats intermiges (vore [[gremialisme]]).
Llínea 17: Llínea 17:  
* És [[Anticomunisme|anticomunista]].
 
* És [[Anticomunisme|anticomunista]].
 
* S'opon al relativisme moral i al [[llaïcisme]].
 
* S'opon al relativisme moral i al [[llaïcisme]].
* És partidari de possibilitar la [[ensenyança religiosa]] en les escoles (o de mantindre-la en aquells paisos en que es realisa).
+
* És partidari de possibilitar la [[ensenyança religiosa]] en les escoles (o de mantindre-la en aquells països en que es realisa).
 
* En el periodo d'entreguerres, alguns nacionalistes catòlics varen considerar la possibilitat de que atres moviments nacionalistes (com el [[fascisme]]) pogueren ser aliats conjunturals front al [[comunisme]].
 
* En el periodo d'entreguerres, alguns nacionalistes catòlics varen considerar la possibilitat de que atres moviments nacionalistes (com el [[fascisme]]) pogueren ser aliats conjunturals front al [[comunisme]].
 
* Alguns nacionalistes catòlics han criticat el [[sionisme]].
 
* Alguns nacionalistes catòlics han criticat el [[sionisme]].
Llínea 24: Llínea 24:  
* S'opon al [[Marxisme Cultural|Marxisme cultural]].
 
* S'opon al [[Marxisme Cultural|Marxisme cultural]].
 
* Usualment sosté una posició propenca al [[Catolicisme tradicionaliste|tradicionalisme]] catòlic.
 
* Usualment sosté una posició propenca al [[Catolicisme tradicionaliste|tradicionalisme]] catòlic.
* En l'actualitat, no es definixen ells mateixos com a nacionalistes catòlics, ya que el nacionalisme com a ideologia, entés com a exaltació de lo propi front a lo estranger, és rebujat per l'Iglésia, contraponent-se-li la virtut cristiana del patriotisme, que obliga al servici a la comunitat.
+
* En l'actualitat, no es definixen ells mateixos com a nacionalistes catòlics, ya que el nacionalisme com a ideologia, entés com a exaltació de lo propi front a lo estranger, és rebujat per l'Iglésia, contraponent-se-li la virtut cristiana del patriotisme, que obliga al servici a la comunitat.
 
+
 
 
[[Categoria:Ciència política]]
 
[[Categoria:Ciència política]]
 
[[Categoria:Història política]]
 
[[Categoria:Història política]]
 
[[Categoria:Nacionalisme]]
 
[[Categoria:Nacionalisme]]
158 174

edicions

Menú de navegació