| Llínea 6: |
Llínea 6: |
| | * Valora positivament el llegat grecollatí, l'Edat Mija i l'hispanitat. | | * Valora positivament el llegat grecollatí, l'Edat Mija i l'hispanitat. |
| | * És [[Dret natural|iusnaturalista]]. | | * És [[Dret natural|iusnaturalista]]. |
| − | * Sosté que la vida humana s'inicia durant la concepció, per la qual cosa rebuja el [[abort]]. | + | * Sosté que la vida humana s'inicia durant la concepció, per lo que rebuja l'[[abort]]. |
| | * Té una concepció tradicional de la [[família]], per lo que s'opon al divorç vincular i a que es considere matrimoni a l'unió de persones del mateix sexe. | | * Té una concepció tradicional de la [[família]], per lo que s'opon al divorç vincular i a que es considere matrimoni a l'unió de persones del mateix sexe. |
| | * Reconeix i defén el dret a la [[propietat privada]], en el marc de la doctrina social de l'Iglésia. | | * Reconeix i defén el dret a la [[propietat privada]], en el marc de la doctrina social de l'Iglésia. |
| | * Proclama emfàticament els principis de primacia del [[ben comú]] i de [[Subsidiarietat (Iglésia catòlica)|subsidiarietat]] de l'Estat. | | * Proclama emfàticament els principis de primacia del [[ben comú]] i de [[Subsidiarietat (Iglésia catòlica)|subsidiarietat]] de l'Estat. |
| − | * Encara que és [[Accidentalisme|"accidentalista"]] en matèria política, preferix un govern "fort" a la [[anarquia]]. | + | * Encara que és [[Accidentalisme|"accidentalista"]] en matèria política, preferix un govern "fort" a l'[[anarquia]]. |
| | * No amaga la seua crítica davant el sistema democràtic lliberal en general i la forma de la [[Partitocracia|partidocracia]] en particular, considerant-la com una corrupció en la gestió del ben comú, generadora de [[tirania]] i anarquia i de caos social, aixina com un mig procliu a qualsevol forma de degeneració social. | | * No amaga la seua crítica davant el sistema democràtic lliberal en general i la forma de la [[Partitocracia|partidocracia]] en particular, considerant-la com una corrupció en la gestió del ben comú, generadora de [[tirania]] i anarquia i de caos social, aixina com un mig procliu a qualsevol forma de degeneració social. |
| | * Favorix l'existència de societats intermiges (vore [[gremialisme]]). | | * Favorix l'existència de societats intermiges (vore [[gremialisme]]). |
| Llínea 17: |
Llínea 17: |
| | * És [[Anticomunisme|anticomunista]]. | | * És [[Anticomunisme|anticomunista]]. |
| | * S'opon al relativisme moral i al [[llaïcisme]]. | | * S'opon al relativisme moral i al [[llaïcisme]]. |
| − | * És partidari de possibilitar la [[ensenyança religiosa]] en les escoles (o de mantindre-la en aquells paisos en que es realisa). | + | * És partidari de possibilitar la [[ensenyança religiosa]] en les escoles (o de mantindre-la en aquells països en que es realisa). |
| | * En el periodo d'entreguerres, alguns nacionalistes catòlics varen considerar la possibilitat de que atres moviments nacionalistes (com el [[fascisme]]) pogueren ser aliats conjunturals front al [[comunisme]]. | | * En el periodo d'entreguerres, alguns nacionalistes catòlics varen considerar la possibilitat de que atres moviments nacionalistes (com el [[fascisme]]) pogueren ser aliats conjunturals front al [[comunisme]]. |
| | * Alguns nacionalistes catòlics han criticat el [[sionisme]]. | | * Alguns nacionalistes catòlics han criticat el [[sionisme]]. |
| Llínea 24: |
Llínea 24: |
| | * S'opon al [[Marxisme Cultural|Marxisme cultural]]. | | * S'opon al [[Marxisme Cultural|Marxisme cultural]]. |
| | * Usualment sosté una posició propenca al [[Catolicisme tradicionaliste|tradicionalisme]] catòlic. | | * Usualment sosté una posició propenca al [[Catolicisme tradicionaliste|tradicionalisme]] catòlic. |
| − | * En l'actualitat, no es definixen ells mateixos com a nacionalistes catòlics, ya que el nacionalisme com a ideologia, entés com a exaltació de lo propi front a lo estranger, és rebujat per l'Iglésia, contraponent-se-li la virtut cristiana del patriotisme, que obliga al servici a la comunitat. | + | * En l'actualitat, no es definixen ells mateixos com a nacionalistes catòlics, ya que el nacionalisme com a ideologia, entés com a exaltació de lo propi front a lo estranger, és rebujat per l'Iglésia, contraponent-se-li la virtut cristiana del patriotisme, que obliga al servici a la comunitat. |
| − | | + | |
| | [[Categoria:Ciència política]] | | [[Categoria:Ciència política]] |
| | [[Categoria:Història política]] | | [[Categoria:Història política]] |
| | [[Categoria:Nacionalisme]] | | [[Categoria:Nacionalisme]] |