Canvis

== Plats ==

== Plats ==

En l'actualitat és conegut en el restant d'[[Gastronomia d'Espanya|Espanya]] la [[sobrassada]] mallorquina, i el [[arròs brut|arròs ''brut'']] (també de Mallorca). Destaquen les [[sopes]] ([[sopa mallorquina|mallorquina]] i [[sopa menorquina|menorquina]]), el [[formage de Maó]] (en sabor fumat), la [[Gin de Menorca|ginebra de Maó]] (''pellofa'') i la [[salsa (gastronomia)|salsa]] que porta el nom de la ciutat de [[Maó]]: la [[Mayonesa|mahonesa]].

En l'actualitat és conegut en el restant d'[[Gastronomia d'Espanya|Espanya]] la [[sobrassada]] mallorquina, i el [[arròs brut|arròs ''brut'']] (també de Mallorca). Destaquen les [[sopes]] ([[sopa mallorquina|mallorquina]] i [[sopa menorquina|menorquina]]), el [[formage de Mahó]] (en sabor fumat), la [[Gin de Menorca|ginebra de Mahó]] (''pellofa'') i la [[salsa (gastronomia)|salsa]] que porta el nom de la ciutat de [[Mahó]]: la [[Mayonesa|mahonesa]].

<ref> name="BaradajiM"{{cita libro | autor=[[Teodoro Bardají Mas|Bardají Mas, Teodoro]] | año=1928 | título=La salsa mahonesa | editorial=Impr. Julián Peña}}</ref>

<ref> name="BaradajiM"{{cita libro | autor=[[Teodoro Bardají Mas|Bardají Mas, Teodoro]] | año=1928 | título=La salsa mahonesa | editorial=Impr. Julián Peña}}</ref>

=== Cuina de la carn ===

=== Cuina de la carn ===

Marvin Harris en el seu llibre ''Good to Eat (Bo per a menjar)'', de 1985 ref>{{cita libro|apellidos1=Harris|nombre1=MArvin|título=Bueno para comer|fecha=1985|editorial=Alianza Editorial|isbn=9788420674384|fechaacceso=6 de marzo de 2015}}</ref> establix una série de característiques nutricionals i sociològiques de la carn. Nos diu que en les societats agrícoles la força simbòlica dels aliments càrnics ve de la seua escassea i utilitat nutritiva. La seua escassea fa que la carn dega consumir-se combinada en atres coses, d'ahí la complexitat de la seua cuina.  

Marvin Harris en el seu llibre ''Good to Eat (Bo per a menjar)'', de [[1985]] ref>{{cita libro|apellidos1=Harris|nombre1=MArvin|título=Bueno para comer|fecha=1985|editorial=Alianza Editorial|isbn=9788420674384|fechaacceso=6 de marzo de 2015}}</ref> establix una série de característiques nutricionals i sociològiques de la carn. Nos diu que en les societats agrícoles la força simbòlica dels aliments càrnics ve de la seua escassea i utilitat nutritiva. La seua escassea fa que la carn dega consumir-se combinada en atres coses, d'ahí la complexitat de la seua cuina.  

==== Cuina de la caça i aus ====

==== Cuina de la caça i aus ====

El consum de la caça i volateria és abundant, empleades per a caldos i guisats.  

El consum de la caça i volateria és abundant, empleades per a caldos i guisats.  

Gallines, pollets, titots i coloms es consumixen sobretot torrats i farcidures. L'Archiduc Luís Salvador descriu tres plats típicament mallorquins: els ''*escaldums'', el ''capó a la rei En Jaume'' i el ''frit'' de menudets.

[[Gallina|Gallines]], [[Pollastre|pollets]], [[Tito real|titots]] i [[Colom|coloms]] es consumixen sobretot torrats i farcidures. L'Archiduc Luís Salvador descriu tres plats típicament mallorquins: els ''escaldums'', el ''capó a la rei En Jaume'' i el ''frit'' de menudets.

[[Perdiu|Perdices]], [[guala|guales]] i torts es mengen en guisats.

[[Perdiu|Perdius]], [[Guala|guales]] i [[Tort (pardal)|torts]] es mengen en guisats.

 

Llebres, [[conill|conills]] i ariçons se servixen en arròs. De fet, si en l'arròs es mescla la sanc del conill, tenim un dels plats estrela de la gastronomia mallorquina: el ''arròs brut''.

==== Cuina de la carn de corder, de porc i de vedella ====

==== Cuina de la carn de corder, de porc i de vedella ====

=== Dolços, confits, melada i aixarops ===

=== Dolços, confits, melada i aixarops ===

L'orige dels dolços està en el matrimoni entre les espècies i el [[sucre]] en un objectiu terapèutic, com era previndre les afeccions digestives provocades per menjar en excés. Els comensals solien portar caixeta en dolços i es prenien un o dos abans d'anar a descansar: la tacha, el gingibre, grans de anís, [[armeles]], pinyons... s'untaven de sucre i es coïen en un calder removent contínuament. A poc a poc perden eixe caràcter terapèutic i passen a ser la base de les darreries. Aixina teníem: ''*bescuits'' (*bizcochitos); confites (que eren grans de anís, armeles o pinyons envolts de sucre fi endurit); la pasta de codonyer; confits ([[pera]], [[albercoc]], [[bresquilla]], ''gínjol, arrop'' (confit de most de vi); llet d'armela.

L'orige dels dolços està en el matrimoni entre les espècies i el [[sucre]] en un objectiu terapèutic, com era previndre les afeccions digestives provocades per menjar en excés. Els comensals solien portar caixeta en dolços i es prenien un o dos abans d'anar a descansar: la tacha, el gingibre, grans d'anís, [[armeles]], pinyons... s'untaven de sucre i es coïen en un calder removent contínuament. A poc a poc perden eixe caràcter terapèutic i passen a ser la base de les darreries. Aixina teníem: ''*bescuits'' (*bizcochitos); confites (que eren grans d'anís, armeles o pinyons envolts de sucre fi endurit); la pasta de codonyer; confits ([[pera]], [[albercoc]], [[bresquilla]], ''gínjol, arrop'' (confit de most de vi); llet d'armela.

== Notes ==

== Referències ==

<references/>

<references/>