2744
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «thumb|Cama de ternasco d'Aragó (en les marques «TA» en la carn), un dels productes més típics de la regió. La '''...»
[[Archivo:TernascoAragonDO-Pierna.JPG|thumb|Cama de ternasco d'Aragó (en les marques «TA» en la carn), un dels productes més típics de la regió.]]
La '''gastronomia d'Aragó''' correspon a les costums culinàries existents en [[Aragó]]. Es tracta d'una cuina influïda pels seus veïns del nort i de l'est mediterràneu. La gastronomia aragonesa conte ademés en les abundants hortes de la conca del [[Ebre]], per #lo que les seues excelents frutes i verdures estan presents en molts dels seus plats. [[Teodoro Bardají]] ha segut considerat com el principal teòric i investigador de la gastronomia aragonesa durant bona part del sigle XX.
== Ingredients ==
=== Frutes i verdures ===
Són afamades per la seua calitat diferents [[verdura]]s com els [[tomata]]s, les [[ceba]]s (les [[Cebes de Fonts d'Ebre]] són especialment famoses ya que no piquen), les [[borranya|borranyes]] (en especial en les comarques propenques a [[Saragossa]]), [[Cynara cardunculus|penques]] ([[penques en armeles]]<ref>Malcolm Coxall, (2013), ''Traditional Christmas Recipes of Spain'', Cornelio Books</*ref>) , [[all]]s, [[lletuga|lletugues]], [[pepino]]s, [[tomata]]s (com la famosa "tomata rosa" de Barbastro), i un llarc etcétera. La seua plantació és abundant a lo llarc de les valls del [[Ebre]]. Entre les frutes cal nomenar el [[bresquilla]], en tipos que tenen denominació d'orige com la Bresquilla tardana del Baix Aragó, conegut com [[*Calanda#La "Bresquilla de Calanda"|bresquilla de Calanda]]. També són coneguts els de [[Campiel]] per la seua alta calitat, les [[pruna]]s de la ribera baixa de l'Ebre, i les [[pera|peres]] de [[Don Guindo]], en [[Terol]]. Són molt apreciades les olives negres del [[Baix Aragó]], de les quals es prepara també l'[[olivada]] ([[tapenade|paté d'oliva negra]]). Aixina mateix, el [[oli]] del [[Baix Aragó]] és considerat un dels millors del món.
=== Bolets i fongos ===
En Aragó creixen diverses [[bolets menjadors|bolets]] que són molt apreciades en la seua tradició culinària. Entre elles podem trobar el [[Lactarius deliciosus|Rovelló]], també cridat per estes terres "rebollón". També es troba el [[Boletus edulis]], una dels bolets més apreciats en la cuina pel seu sabor i textura. Trobem també varietats com el [[Champinyó]], la [[Marasmius oreades|*Senderilla]], la [[bolet de penca|bolets de penca]] i moltes més.
=== Carnes i peixos ===
En carns és abundant la [[carn de caça|de caça]]: [[conill]], [[llebre]], [[perdiu]], etcétera. Són famoses algunes preparacions de carn en [[*salazón]], com el [[cuixot de Terol]]. En el terreny de plats es té el [[ternasco]], que posseïx una denominació específica de Ternasco d'Aragó, i també el [[corder al chilindró]] o les [[chiretes]]. Entre les aus són famosos el [[pollet al chilindró]] i el [[pollet en pepitoria]]. També són molt coneguts els [[embotit]]s, com la [[botifarra d'arròs]], la [[llonganiça]] de Graus i la [[botifarra]].
En el terreny dels peixos es troba el [[abadejo *ajoarriero]] (elaborat en [[abadejo en *salazón]]), l'abadejo a la *baturra, la [[sardina rància]] (que participa en plats populars com els fesols en sardina rància), les [[truites a l'aragonesa]], la [[truites a la turolense]] o les [[anques de rana]].
=== Formages ===
Hi ha diversos i variats formages de gran calitat, com el conegut [[formage de Tronchón]], que va ser citat per [[Miguel de Cervantes|Cervantes]] en ''[[El Quixot]]'', fet en llet d'ovella, a voltes mesclada en llet de cabra. També són afamats els formages de [[Alcanyís]] (Santa Bàrbara), [[Samper de Calanda]] (Patamulo, Pañoleta, Les Valls i Els Tambors), de [[Vall de Fet|Fet]] i [[Ansó]], [[Biescas]], [[El Burc d'Ebre]], [[Gistaín]], [[Benasque]], [[Benabarre]], [[Radiquero]] (Monclús), [[Sahún]], [[Sieso d'Osca|Sieso]], [[Casp]] (Granja dels Arcs), etcétera.
=== Uns atres ===
Són molt famoses també les [[molles]] de pastor, que generalment es preparen en all, ceba, cansalada, choriç o botifarra, i es mengen en raïms. En Nadal és molt típic cuinar la penca en salsa d'armeles i pinyons.
=== Darreries i dolces ===
En Aragó hi ha delicioses darreries i dolces molt elaborats, com les [[frutes d'Aragó]] ([[frutes confitades]] cobertes de chocolate negre), la trena d'[[Almudévar]], el pastiç rus (totalment aragonés a pesar del seu curiós nom), les castanyes de [[Osca]] (castanyes de [[massapà]] cobertes de chocolate negre), els llaços de [[Jaca]], el [[guirlache]], els [[Adoquíns del Pilar|adoquinar del Pilar]], les [[coques d'ànima]], les [[coca (recepta)|coques]], el llançó de Sant Jordi, la [[bresquilla en vi]], etcétera.
== Begudes ==
=== Vins ===
Els vins d'Aragó posseïxen diverses '''Denominacions d'Orige''' de gran calitat:
* D.O. [[Somontano]].
* D.O. [[Cariñena (vino)|Cariñena]].
* D.O. [[Campo de Borja (vino)|Campo de Borja]].
* D.O. [[Calatayud (vino)|Calatayud]].
[[Categoria:Gastronomia d'Espanya|Aragó]]
[[Categoria:Gastronomia d'Aragó| ]]
{{Traduït de|es|Gastronomía de Aragón}}
La '''gastronomia d'Aragó''' correspon a les costums culinàries existents en [[Aragó]]. Es tracta d'una cuina influïda pels seus veïns del nort i de l'est mediterràneu. La gastronomia aragonesa conte ademés en les abundants hortes de la conca del [[Ebre]], per #lo que les seues excelents frutes i verdures estan presents en molts dels seus plats. [[Teodoro Bardají]] ha segut considerat com el principal teòric i investigador de la gastronomia aragonesa durant bona part del sigle XX.
== Ingredients ==
=== Frutes i verdures ===
Són afamades per la seua calitat diferents [[verdura]]s com els [[tomata]]s, les [[ceba]]s (les [[Cebes de Fonts d'Ebre]] són especialment famoses ya que no piquen), les [[borranya|borranyes]] (en especial en les comarques propenques a [[Saragossa]]), [[Cynara cardunculus|penques]] ([[penques en armeles]]<ref>Malcolm Coxall, (2013), ''Traditional Christmas Recipes of Spain'', Cornelio Books</*ref>) , [[all]]s, [[lletuga|lletugues]], [[pepino]]s, [[tomata]]s (com la famosa "tomata rosa" de Barbastro), i un llarc etcétera. La seua plantació és abundant a lo llarc de les valls del [[Ebre]]. Entre les frutes cal nomenar el [[bresquilla]], en tipos que tenen denominació d'orige com la Bresquilla tardana del Baix Aragó, conegut com [[*Calanda#La "Bresquilla de Calanda"|bresquilla de Calanda]]. També són coneguts els de [[Campiel]] per la seua alta calitat, les [[pruna]]s de la ribera baixa de l'Ebre, i les [[pera|peres]] de [[Don Guindo]], en [[Terol]]. Són molt apreciades les olives negres del [[Baix Aragó]], de les quals es prepara també l'[[olivada]] ([[tapenade|paté d'oliva negra]]). Aixina mateix, el [[oli]] del [[Baix Aragó]] és considerat un dels millors del món.
=== Bolets i fongos ===
En Aragó creixen diverses [[bolets menjadors|bolets]] que són molt apreciades en la seua tradició culinària. Entre elles podem trobar el [[Lactarius deliciosus|Rovelló]], també cridat per estes terres "rebollón". També es troba el [[Boletus edulis]], una dels bolets més apreciats en la cuina pel seu sabor i textura. Trobem també varietats com el [[Champinyó]], la [[Marasmius oreades|*Senderilla]], la [[bolet de penca|bolets de penca]] i moltes més.
=== Carnes i peixos ===
En carns és abundant la [[carn de caça|de caça]]: [[conill]], [[llebre]], [[perdiu]], etcétera. Són famoses algunes preparacions de carn en [[*salazón]], com el [[cuixot de Terol]]. En el terreny de plats es té el [[ternasco]], que posseïx una denominació específica de Ternasco d'Aragó, i també el [[corder al chilindró]] o les [[chiretes]]. Entre les aus són famosos el [[pollet al chilindró]] i el [[pollet en pepitoria]]. També són molt coneguts els [[embotit]]s, com la [[botifarra d'arròs]], la [[llonganiça]] de Graus i la [[botifarra]].
En el terreny dels peixos es troba el [[abadejo *ajoarriero]] (elaborat en [[abadejo en *salazón]]), l'abadejo a la *baturra, la [[sardina rància]] (que participa en plats populars com els fesols en sardina rància), les [[truites a l'aragonesa]], la [[truites a la turolense]] o les [[anques de rana]].
=== Formages ===
Hi ha diversos i variats formages de gran calitat, com el conegut [[formage de Tronchón]], que va ser citat per [[Miguel de Cervantes|Cervantes]] en ''[[El Quixot]]'', fet en llet d'ovella, a voltes mesclada en llet de cabra. També són afamats els formages de [[Alcanyís]] (Santa Bàrbara), [[Samper de Calanda]] (Patamulo, Pañoleta, Les Valls i Els Tambors), de [[Vall de Fet|Fet]] i [[Ansó]], [[Biescas]], [[El Burc d'Ebre]], [[Gistaín]], [[Benasque]], [[Benabarre]], [[Radiquero]] (Monclús), [[Sahún]], [[Sieso d'Osca|Sieso]], [[Casp]] (Granja dels Arcs), etcétera.
=== Uns atres ===
Són molt famoses també les [[molles]] de pastor, que generalment es preparen en all, ceba, cansalada, choriç o botifarra, i es mengen en raïms. En Nadal és molt típic cuinar la penca en salsa d'armeles i pinyons.
=== Darreries i dolces ===
En Aragó hi ha delicioses darreries i dolces molt elaborats, com les [[frutes d'Aragó]] ([[frutes confitades]] cobertes de chocolate negre), la trena d'[[Almudévar]], el pastiç rus (totalment aragonés a pesar del seu curiós nom), les castanyes de [[Osca]] (castanyes de [[massapà]] cobertes de chocolate negre), els llaços de [[Jaca]], el [[guirlache]], els [[Adoquíns del Pilar|adoquinar del Pilar]], les [[coques d'ànima]], les [[coca (recepta)|coques]], el llançó de Sant Jordi, la [[bresquilla en vi]], etcétera.
== Begudes ==
=== Vins ===
Els vins d'Aragó posseïxen diverses '''Denominacions d'Orige''' de gran calitat:
* D.O. [[Somontano]].
* D.O. [[Cariñena (vino)|Cariñena]].
* D.O. [[Campo de Borja (vino)|Campo de Borja]].
* D.O. [[Calatayud (vino)|Calatayud]].
[[Categoria:Gastronomia d'Espanya|Aragó]]
[[Categoria:Gastronomia d'Aragó| ]]
{{Traduït de|es|Gastronomía de Aragón}}