6408
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «El '''Catolicisme polític''' és un concepte polític i cultural que promou les idees i la doctrina social de la Iglésia c...»
El '''Catolicisme polític''' és un concepte polític i cultural que promou les idees i la [[Doctrina social de l'Iglésia|doctrina social]] de la [[Iglésia catòlica]] en la vida pública a través de l'acció de govern.
== Historia ==
El catolicisme polític va començar la seua marcha com a moviment durant la segona mitat del sigle XIX de la mà dels catòlics prussians, com a respostes als conceptes socials seculars que llavors predominaven en aquella àrea. La principal raó varen ser les mesures preses pel canceller [[Otto von Bismarck]] per a llimitar l'influència de l'Iglésia Catòlica, primer en Prúsia, i despuix en tota l'Alemània unificada. Este conflicte va passar a ser conegut en l'historiografia com el ''[[Kulturkampf]]''<ref>Martin Conway (1997). ''Catholic politics in Europe, 1918-1945''. Routledge. <small>ISBN 0-415-06401-5</small>, pp. 8-10</ref>.
Des d'Alemània, els moviments polítics i socials de signe catòlic també varen aplegar a [[Àustria-Hongria]], especialment en els territoris de les actuals Àustria, Eslovènia i Croàcia. "[[Acció Catòlica]]" va ser el nom que varen rebre numerosos grups de catòlics llaics que buscaven fomentar l'influència catòlica en la societat política.
Despuix de l'encíclica ''[[Rerum novarum]]'' de 1891 del papa [[León XIII]], els moviments polítics de signe catòlic varen prendre un nou va impondre i desenroll, i varen estendre les seues àrees de participació. En la seu encíclica, l'Iglésia catòlica expansió els seus interessos en qüestions socials, econòmiques i polítiques, i va apelar a una conversió radical de la societat occidental del sigle XIX de cara a les creixents influències del [[capitalisme]] i el [[lliberalisme]]. Poc despuix de la publicació del document, dins del [[moviment obrer]], que prèviament havia començat a florir en Europa i després en Amèrica del Nort, varen començar a sorgir grups obrers d'orientació catòlica. A partir d'eixe moment numerosos creents catòlics, llaics i clercs per igual, varen adquirir un ferm desig de compromís social i polític en la finalitat de fer front als aguts problemes socials de llavors segons els principis cristians catòlics, en lloc de fer-ho per mig d'un enfocament purament secular.
== Referències ==
<references/>
[[Categoria:Doctrina social de l'Iglésia]]
[[Categoria:Teologia catòlica]]
[[Categoria:Filosofia cristiana]]
[[Categoria:Filosofia política]]
== Historia ==
El catolicisme polític va començar la seua marcha com a moviment durant la segona mitat del sigle XIX de la mà dels catòlics prussians, com a respostes als conceptes socials seculars que llavors predominaven en aquella àrea. La principal raó varen ser les mesures preses pel canceller [[Otto von Bismarck]] per a llimitar l'influència de l'Iglésia Catòlica, primer en Prúsia, i despuix en tota l'Alemània unificada. Este conflicte va passar a ser conegut en l'historiografia com el ''[[Kulturkampf]]''<ref>Martin Conway (1997). ''Catholic politics in Europe, 1918-1945''. Routledge. <small>ISBN 0-415-06401-5</small>, pp. 8-10</ref>.
Des d'Alemània, els moviments polítics i socials de signe catòlic també varen aplegar a [[Àustria-Hongria]], especialment en els territoris de les actuals Àustria, Eslovènia i Croàcia. "[[Acció Catòlica]]" va ser el nom que varen rebre numerosos grups de catòlics llaics que buscaven fomentar l'influència catòlica en la societat política.
Despuix de l'encíclica ''[[Rerum novarum]]'' de 1891 del papa [[León XIII]], els moviments polítics de signe catòlic varen prendre un nou va impondre i desenroll, i varen estendre les seues àrees de participació. En la seu encíclica, l'Iglésia catòlica expansió els seus interessos en qüestions socials, econòmiques i polítiques, i va apelar a una conversió radical de la societat occidental del sigle XIX de cara a les creixents influències del [[capitalisme]] i el [[lliberalisme]]. Poc despuix de la publicació del document, dins del [[moviment obrer]], que prèviament havia començat a florir en Europa i després en Amèrica del Nort, varen començar a sorgir grups obrers d'orientació catòlica. A partir d'eixe moment numerosos creents catòlics, llaics i clercs per igual, varen adquirir un ferm desig de compromís social i polític en la finalitat de fer front als aguts problemes socials de llavors segons els principis cristians catòlics, en lloc de fer-ho per mig d'un enfocament purament secular.
== Referències ==
<references/>
[[Categoria:Doctrina social de l'Iglésia]]
[[Categoria:Teologia catòlica]]
[[Categoria:Filosofia cristiana]]
[[Categoria:Filosofia política]]