31 937
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «'''Matilde Salvador i Segarra''' (Castelló de la Plana, 23 de març de 1918 - Valéncia, 5 d'octubre de 2007) fon una compositora i pintora valenciana d'ideolo...»
'''Matilde Salvador i Segarra''' (Castelló de la Plana, 23 de març de 1918 - Valéncia, 5 d'octubre de 2007) fon una compositora i pintora valenciana d'ideologia pancatalanista. Destacà pel seu ferm compromís en la llengua i cultura catalanes.
== Biografia ==
Fon filla del violiniste Josep Salvador i Ferrer i germana de la violinista Josefina Salvador. Va estudiar en el seu pare, la seua tia Joaquima Segarra, pianista de renom, i posteriorment en el compositor [[Vicente Asencio]] (1908-1979), que més tart seria el seu espós.
Com a compositora va destacar en l'àmbit de la cançó, en el que va musicar poemes de [[Bernat Artola]] Tomás, [[Xavier Casp]], Salvador Espriu, Miquel Costa i Llobera, etc., donant mostres d'una notable inspiració melòdica.
Entre la seua producció simfònica destaquen els ballets ''El segoviano esquivo'' (1953) i ''El sortilegio de la luna'' (1954). També és autora de les òperes ''La filla del Rei Barbut'' (1943), que fon estrenada en Castelló de la Plana, basada en el [[''Tombatossals'']] de [[Josep Pasqual Tirado]], i ''Vinatea'', que recrea un episodi de la Crònica de [[Pere el Cerimoniós]], en text de Xavier Casp. Esta última és l'única òpera estrenada per una dòna en el Gran Teatre del Liceu de Barcelona; l'estrena va tindre lloc l'any 1974.
Va compondre també música religiosa com la ''Missa de Lledó'', en honor a la [[Mare de Deu del Lledó]], patrona de la ciutat de Castelló de Plana, i la ''Missa de Perot'', aixina com la cantata ''Les Hores''.
Va desenrollar una relació afectiva especial en la cultura de l'[[L'Alguer|Alguer]] (en l'illa de [[Cerdenya]]) havent dedicat diverses obres a esta ciutat sarda, segons els pancatalanisme, de parla catalana.
Tant Matilde com el seu espós seguixen en un principi la llínea estètica de [[Manuel de Falla]], és dir, el neoclassicisme del Retaule de Maese Pedro i el Concert per a clavecí, influencia que és particularment evident, en el cas de Matilde Salvador, en la seua òpera ''La filla del Rei Barbut''. A pesar d'existir una comunitat estètica, cada membre del matrimoni va tindre la seua llínea personal.
També va destacar com a pintora, treballant un estil ''naive'' molt personal.
== Notícies en prensa ==
== Biografia ==
Fon filla del violiniste Josep Salvador i Ferrer i germana de la violinista Josefina Salvador. Va estudiar en el seu pare, la seua tia Joaquima Segarra, pianista de renom, i posteriorment en el compositor [[Vicente Asencio]] (1908-1979), que més tart seria el seu espós.
Com a compositora va destacar en l'àmbit de la cançó, en el que va musicar poemes de [[Bernat Artola]] Tomás, [[Xavier Casp]], Salvador Espriu, Miquel Costa i Llobera, etc., donant mostres d'una notable inspiració melòdica.
Entre la seua producció simfònica destaquen els ballets ''El segoviano esquivo'' (1953) i ''El sortilegio de la luna'' (1954). També és autora de les òperes ''La filla del Rei Barbut'' (1943), que fon estrenada en Castelló de la Plana, basada en el [[''Tombatossals'']] de [[Josep Pasqual Tirado]], i ''Vinatea'', que recrea un episodi de la Crònica de [[Pere el Cerimoniós]], en text de Xavier Casp. Esta última és l'única òpera estrenada per una dòna en el Gran Teatre del Liceu de Barcelona; l'estrena va tindre lloc l'any 1974.
Va compondre també música religiosa com la ''Missa de Lledó'', en honor a la [[Mare de Deu del Lledó]], patrona de la ciutat de Castelló de Plana, i la ''Missa de Perot'', aixina com la cantata ''Les Hores''.
Va desenrollar una relació afectiva especial en la cultura de l'[[L'Alguer|Alguer]] (en l'illa de [[Cerdenya]]) havent dedicat diverses obres a esta ciutat sarda, segons els pancatalanisme, de parla catalana.
Tant Matilde com el seu espós seguixen en un principi la llínea estètica de [[Manuel de Falla]], és dir, el neoclassicisme del Retaule de Maese Pedro i el Concert per a clavecí, influencia que és particularment evident, en el cas de Matilde Salvador, en la seua òpera ''La filla del Rei Barbut''. A pesar d'existir una comunitat estètica, cada membre del matrimoni va tindre la seua llínea personal.
També va destacar com a pintora, treballant un estil ''naive'' molt personal.
== Notícies en prensa ==