Canvis

| lloc_mort = Valéncia, Espanya

| lloc_mort = Valéncia, Espanya

}}

}}

'''Matilde Salvador i Segarra''' ([[Castelló de la Plana]], 23 de març de [[1918]] - [[Valéncia]], 5 d'octubre de [[2007]]) fon una compositora i pintora valenciana d'ideologia [[Pancatalanisme|pancatalanista]]. Destacà pel seu ferm compromís en la llengua i cultura catalanes.

'''Matilde Salvador i Segarra''' ([[Castelló de la Plana]], [[23 de març]] de [[1918]] - [[Valéncia]], [[5 d'octubre]] de [[2007]]) fon una compositora i pintora valenciana d'ideologia [[Pancatalanisme|pancatalanista]]. Destacà pel seu ferm compromís en la llengua i cultura catalanes.

== Biografia ==

== Biografia ==

Fon filla del violiniste Josep Salvador i Ferrer i germana de la violinista Josefina Salvador. Va estudiar en el seu pare, la seua tia Joaquima Segarra, pianista de renom, i posteriorment en el compositor [[Vicente Asencio]] (1908-1979), que més tart seria el seu espós.

Fon filla del violiniste Josep Salvador i Ferrer i germana de la violinista Josefina Salvador. Va estudiar en el seu pare, la seua tia Joaquina Segarra, pianista de renom, i posteriorment en el compositor [[Vicente Asencio]] ([[1908]]-[[1979]]), que més tart seria el seu espós.

Com a compositora va destacar en l'àmbit de la cançó, en el que va musicar poemes de [[Bernat Artola]] Tomás, [[Xavier Casp]], Salvador Espriu, Miquel Costa i Llobera, etc., donant mostres d'una notable inspiració melòdica.

Com a compositora va destacar en l'àmbit de la cançó, en el que va musicar poemes de [[Bernat Artola]] Tomás, [[Xavier Casp]], Salvador Espriu, Miquel Costa i Llobera, etc., donant mostres d'una notable inspiració melòdica.

Entre la seua producció simfònica destaquen els ballets ''El segoviano esquivo'' (1953) i ''El sortilegio de la luna'' (1954). També és autora de les òperes ''La filla del Rei Barbut'' (1943), que fon estrenada en Castelló de la Plana, basada en el [[Tombatossals]] de [[Josep Pasqual Tirado]], i ''Vinatea'', que recrea un episodi de la Crònica de [[Pere el Cerimoniós]], en text de Xavier Casp. Esta última és l'única òpera estrenada per una dòna en el Gran Teatre del Liceu de Barcelona; l'estrena va tindre lloc l'any 1974.

Entre la seua producció simfònica destaquen els ballets ''El segoviano esquivo'' ([[1953]]) i ''El sortilegio de la luna'' ([[1954]]). També és autora de les òperes ''La filla del Rei Barbut'' ([[1943]]), que fon estrenada en Castelló de la Plana, basada en el [[Tombatossals]] de [[Josep Pasqual Tirado]], i ''Vinatea'', que recrea un episodi de la Crònica de [[Pere el Cerimoniós]], en text de Xavier Casp. Esta última és l'única òpera estrenada per una dòna en el Gran Teatre del Liceu de Barcelona; l'estrena va tindre lloc l'any [[1974]].

Va compondre també música religiosa com la ''Missa de Lledó'', en honor a la [[Mare de Deu del Lledó]], patrona de la ciutat de Castelló de Plana, i la ''Missa de Perot'', aixina com la cantata ''Les Hores''.

Va compondre també música religiosa com la ''Missa de Lledó'', en honor a la [[Mare de Deu del Lledó]], patrona de la ciutat de Castelló de Plana, i la ''Missa de Perot'', aixina com la cantata ''Les Hores''.

Va desenrollar una relació afectiva especial en la cultura de l'[[L'Alguer|Alguer]] (en l'illa de [[Cerdenya]]) havent dedicat diverses obres a esta ciutat sarda, segons els pancatalanisme, de parla catalana.

Va desenrollar una relació afectiva especial en la cultura de l'[[L'Alguer|Alguer]] (en l'illa de [[Cerdenya]]) havent dedicat diverses obres a esta ciutat sarda, segons el pancatalanisme, de parla catalana.

Tant Matilde com el seu espós seguixen en un principi la llínea estètica de [[Manuel de Falla]], és dir, el neoclassicisme del Retaule de Maese Pedro i el Concert per a clavecí, influencia que és particularment evident, en el cas de Matilde Salvador, en la seua òpera ''La filla del Rei Barbut''. A pesar d'existir una comunitat estètica, cada membre del matrimoni va tindre la seua llínea personal.

Tant Matilde com el seu espós seguixen en un principi la llínea estètica de [[Manuel de Falla]], és dir, el neoclassicisme del Retaule de Maese Pedro i el Concert per a clavecí, influencia que és particularment evident, en el cas de Matilde Salvador, en la seua òpera ''La filla del Rei Barbut''. A pesar d'existir una comunitat estètica, cada membre del matrimoni va tindre la seua llínea personal.

{{Cita|Una dona que té l'orgull de Castelló. Estrenó una ópera en el Liceu de Barcelona y tiene en Castellón la Medalla de Oro de la Universitat, Hija Predilecta de la Ciudad y Dona de l'Any 2004. Lleva su nombre un instituto de enseñanzas medias y su ópera "La filla del Rei Barbut" ha viajado en el tiempo desde el Principal al Auditorio.}}

{{Cita|Una dona que té l'orgull de Castelló. Estrenó una ópera en el Liceu de Barcelona y tiene en Castellón la Medalla de Oro de la Universitat, Hija Predilecta de la Ciudad y Dona de l'Any 2004. Lleva su nombre un instituto de enseñanzas medias y su ópera "La filla del Rei Barbut" ha viajado en el tiempo desde el Principal al Auditorio.}}

* (Seres humanos de Castellón, por Salvador Bellés. Mediterráneo, sábado, 6 de octubre de 2007)  

* (Seres humanos de Castellón, por Salvador Bellés. Mediterráneo, sábado, [[6 de octubre]] de [[2007]])  

{{Cita|Sin ceremonia religiosa y con la cuatribarrada sobre el féretro. La familia cumple la última voluntad de la autora de "Vinatea"}}

{{Cita|Sin ceremonia religiosa y con la cuatribarrada sobre el féretro. La familia cumple la última voluntad de la autora de "Vinatea"}}