Canvis

51 bytes eliminats ,  08:42 11 jul 2025
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1:  
Una '''variable estadística''' és una propietat que pot fluctuar i la variació de la qual és susceptible d'adoptar diferents valors, els quals poden medir-se o observar-se.
 
Una '''variable estadística''' és una propietat que pot fluctuar i la variació de la qual és susceptible d'adoptar diferents valors, els quals poden medir-se o observar-se.
Les '''variables''' adquirixen valor quan es relacionen en atres variables, és dir, si formen part d'una [[Hipòtesis (método científic)|hipòtesis]] o d'una [[teoria]]. En este cas li les denomina [[*Constructo (epistemologia)|*constructos]] o '''construccions hipotètiques'''.
+
Les '''variables''' adquirixen valor quan es relacionen en atres variables, és dir, si formen part d'una [[Hipòtesis (método científic)|hipòtesis]] o d'una [[teoria]]. En este cas es denominen [[Constructo (epistemologia)|constructos]] o '''construccions hipotètiques'''.
    
Existixen diferents tipos de variables:
 
Existixen diferents tipos de variables:
Llínea 12: Llínea 12:  
====Variables qualitatives  ====
 
====Variables qualitatives  ====
   −
Són el tipo de variables que com el seu nom ho indica expressen distintes qualitats, característiques o modalitat. Cada modalitat que es presenta es denomina atribut o categoria, i la medició consistix en una classificació de dits atributs. Les variables qualitatives poden ser '''dicotòmiques''' quan només poden prendre dos valors possibles, com ''sí i no'', ''home i dòna'' o ser '''*politómicas''' quan poden adquirir tres o més valors. Dins d'elles podem distinguir:  
+
Són el tipo de variables que com el seu nom ho indica expressen distintes qualitats, característiques o modalitat. Cada modalitat que es presenta es denomina atribut o categoria, i la medició consistix en una classificació de dits atributs. Les variables qualitatives poden ser '''dicotòmiques''' quan a soles poden prendre dos valors possibles, com ''sí i no'', ''home i dòna'' o ser '''*politómicas''' quan poden adquirir tres o més valors. Dins d'elles podem distinguir:  
   −
* '''Variable qualitativa ordinal''' o '''variable casi quantitativa''': La variable pot prendre distints valors ordenats seguint una escala establida, encara que no és necessari que l'interval entre medicions siga uniforme, per eixemple: ''lleu, moderat, fort''.
+
* '''Variable qualitativa ordinal''' o '''variable casi quantitativa:''' La variable pot prendre distints valors ordenats seguint una escala establida, encara que no és necessari que l'interval entre medicions siga uniforme, per eixemple: ''lleu, moderat, fort''.  
 
  −
* '''Variable qualitativa nominal''': En esta variable els valors no poden ser somesos a un criteri d'orde, com per eixemple els colors.
      +
* '''Variable qualitativa nominal:''' En esta variable els valors no poden ser somesos a un criteri d'orde, com per eixemple els colors.
    
==== Variables quantitatives ====
 
==== Variables quantitatives ====
 
Són les variables que prenen com a argument [[valor numèric|cantitats numèriques]], són [[Variable (matemàtiques)|variables matemàtiques]]. Les variables quantitatives ademés poden ser:
 
Són les variables que prenen com a argument [[valor numèric|cantitats numèriques]], són [[Variable (matemàtiques)|variables matemàtiques]]. Les variables quantitatives ademés poden ser:
   −
* '''[[Variable discreta]]''': És la variable que presenta separacions o interrupcions en l'escala de valors que pot prendre. Estes separacions o interrupcions indiquen l'absència de valors entre els distints valors específics que la variable puga assumir. Eixemple: El número de fills (1, 2, 3, 4, 5).
+
* '''[[Variable discreta]]:''' És la variable que presenta separacions o interrupcions en l'escala de valors que pot prendre. Estes separacions o interrupcions indiquen l'absència de valors entre els distints valors específics que la variable puga assumir. Eixemple: El número de fills (1, 2, 3, 4, 5).
   −
* '''[[Variable contínua]]''': És la variable que pot adquirir qualsevol valor dins d'un interval especificat de valors. Per eixemple la massa (2,3 kg, 2,4 kg, 2,5 kg,...) o l'altura (1,64 m, 1,65 m, 1,66 m,...), o el salari. Solament s'està llimitat per la precisió de l'aparat medidor, en teoria permeten que  existixca un valor entre dos variables.
+
* '''[[Variable contínua]]:''' És la variable que pot adquirir qualsevol valor dins d'un interval especificat de valors. Per eixemple la massa (2,3 kg, 2,4 kg, 2,5 kg,...) o l'altura (1,64 m, 1,65 m, 1,66 m,...), o el salari. Solament s'està llimitat per la precisió de l'aparat medidor, en teoria permeten que  existixca un valor entre dos variables.
    
== Segons l'influència ==
 
== Segons l'influència ==
Llínea 31: Llínea 30:     
==== Variables independents ====
 
==== Variables independents ====
Una variable independent és aquella el valor de la qual no depén d'una atra variable. És aquella característica o propietat que se supon és la causa del fenomen estudiat. En investigació experimental es diu aixina a la [[*Ceteris *paribus|variable]] que l'investigador manipula.
+
Una variable independent és aquella el valor de la qual no depén d'una atra variable. És aquella característica o propietat que se supon és la causa del fenomen estudiat. En investigació experimental es diu aixina a la [[Ceteris paribus|variable]] que l'investigador manipula.
    
Les variables independents són les que l'investigador tria per a establir agrupacions en l'estudi, classificant intrínsecament als casos del mateix. Un tipo especial són les '''variables de control''', que modifiquen al restant de les variables independents i que de no tindre's en conte adequadament poden alterar els resultats per mig d'un [[Biaix estadístic|biaix]].  
 
Les variables independents són les que l'investigador tria per a establir agrupacions en l'estudi, classificant intrínsecament als casos del mateix. Un tipo especial són les '''variables de control''', que modifiquen al restant de les variables independents i que de no tindre's en conte adequadament poden alterar els resultats per mig d'un [[Biaix estadístic|biaix]].  
Llínea 61: Llínea 60:  
Segons Tuckman: Representen un tipo especial de variable independent, que és secundària, i se selecciona en la finalitat de determinar si afecta la relació entre la variable independent primària i les variables depenents.
 
Segons Tuckman: Representen un tipo especial de variable independent, que és secundària, i se selecciona en la finalitat de determinar si afecta la relació entre la variable independent primària i les variables depenents.
   −
==Vejau també==
+
== Vore també ==
*[[Paràmetro estadístic]]
+
* [[Paràmetro estadístic]]
*[[Variable aleatòria]]
+
* [[Variable aleatòria]]
*[[Sensibilitat i especificitat (estadística)]]
+
* [[Sensibilitat i especificitat (estadística)]]
*[[Correlació]]
+
* [[Correlació]]
*[[Estadística aplicada]]
+
* [[Estadística aplicada]]
   −
{{Portal|Matemàtica}}
+
[[Categoria:Matemàtiques]]
{{RAE|variable estadística, o variable estocàstica}}
   
[[Categoria:Terminologia estadística]]
 
[[Categoria:Terminologia estadística]]
 
[[Categoria:Teoria de provabilitats]]
 
[[Categoria:Teoria de provabilitats]]
40 344

edicions