Canvis

La cromatografia, com indica el seu nom (prové del [[grec]] χρῶμα ''*chrōma'' i γράφω ''*gráphō'', que signifiquen respectivament  "color" i  "escriure, registrar", lliteralment "escritura de color", o millor "registre de color") , va ser amprada originalment en substàncies colorejades.

La cromatografia, com indica el seu nom (prové del [[grec]] χρῶμα ''*chrōma'' i γράφω ''*gráphō'', que signifiquen respectivament  "color" i  "escriure, registrar", lliteralment "escritura de color", o millor "registre de color") , va ser amprada originalment en substàncies colorejades.

Ya en [[1850]], Runge va descriure la formació de zones colorejades quan es depositaven gotes de substàncies colorants sobre paper secant, pero el desenroll més important vi en els experiments de [[Mijaíl Tsvet]]<ref>[http://books.google.es/books?id=XH2HzSlJPywC&pg=PA159 La cromatografía.] Fundamentos de tecnología de productos fitoterapéuticos. Nikolai Sharapin. Editorial Convenio Andrés Bello, 2000. ISBN 9586980014. Pág. 159-190.l</ref>(1872-1919), que va amprar per primera volta en [[1906]] el terme "cromatografia". A començos de l'any 1903, Mijaíl Tsvet, [[botànic]] rus, va conseguir separar una mescla de pigments de plantes ([[clorofiles|clorofila]]) en una columna de carbonat de calci. Més tart, en [[1910]], cromatografió un extracte de yema en una columna de [[inulina]]. Les seues investigacions, no obstant, no varen ser utilisades per atres investigadors fins a [[1931]]. Este retart potser es va deure al fet de que els treballs de Tsvet varen ser publicats en rus i en una revista que no tenia àmplia circulació.

Ya en [[1850]], Runge va descriure la formació de zones colorejades quan es depositaven gotes de substàncies colorants sobre paper secant, pero el desenroll més important vi en els experiments de [[Mijaíl Tsvet]]<ref>[http://books.google.es/books?id=XH2HzSlJPywC&pg=PA159 La cromatografía.] Fundamentos de tecnología de productos fitoterapéuticos. Nikolai Sharapin. Editorial Convenio Andrés Bello, 2000. ISBN 9586980014. Pág. 159-190.l</ref>([[1872]]-[[1919]]), que va amprar per primera volta en [[1906]] el terme "cromatografia". A començaments de l'any [[1903]], Mijaíl Tsvet, [[botànic]] rus, va conseguir separar una mescla de pigments de plantes ([[clorofiles|clorofila]]) en una columna de carbonat de calci. Més tart, en [[1910]], cromatografió un extracte de yema en una columna de [[inulina]]. Les seues investigacions, no obstant, no varen ser utilisades per atres investigadors fins a [[1931]]. Este retart potser es va deure al fet de que els treballs de Tsvet varen ser publicats en rus i en una revista que no tenia àmplia circulació.

El ràpit desenroll de la cromatografia com a ferramenta analítica sensible no va ocórrer fins a 1931, quan Kuhn, en Lederer i en Winterstein, va amprar la tècnica per a l'anàlisis de pigments de plantes, confirmant els primers treballs de Tsvet i la seua predicció de que el [[caroté]] no era una sola substància, sino una mescla de varis homòlecs estretament relacionats. Al mateix temps, el tamany de les columnes amprades va ser aumentant per a poder recuperar els components separats. La tècnica, per lo tant, no era solament analítica sino preparatòria.

El ràpit desenroll de la cromatografia com a ferramenta analítica sensible no va ocórrer fins a 1931, quan Kuhn, en Lederer i en Winterstein, va amprar la tècnica per a l'anàlisis de pigments de plantes, confirmant els primers treballs de Tsvet i la seua predicció de que el [[caroté]] no era una sola substància, sino una mescla de varis homòlecs estretament relacionats. Al mateix temps, el tamany de les columnes amprades va ser aumentant per a poder recuperar els components separats. La tècnica, per lo tant, no era solament analítica sino preparatòria.

La cromatografia en columna per estos temps tenia aplicacions llimitades, ya que els components que es podien separar eren invariablement [[lípit]]s. Varen passar 10 anys ans que [[Archer John Porter Martin|Martin]] i [[Richard L. M. Synge|Synge]] desenrollaren una tècnica per mig de la qual es pogueren separar composts aquosos o hidrofílics. Açò va marcar un nou interés en la tècnica i en 1944 Consden, Gordon i Martin varen conseguir separar mescles complexes d'aminoàcits en paper i varen ser premiats en el [[Premi Nobel]] pels seus treballs. Al poc temps, en 1947, en [[Estats Units|Estats Units de Nortamèrica]], la Comissió d'Energia Atòmica va donar a conéixer informació sobre l'us de la cromatografia d'intercanvi iònic per a la separació de productes de fissió nuclear.

La cromatografia en columna per estos temps tenia aplicacions llimitades, ya que els components que es podien separar eren invariablement [[lípit]]s. Varen passar 10 anys ans que [[Archer John Porter Martin|Martin]] i [[Richard L. M. Synge|Synge]] desenrollaren una tècnica per mig de la qual es pogueren separar composts aquosos o hidrofílics. Açò va marcar un nou interés en la tècnica i en [[1944]] Consden, Gordon i Martin varen conseguir separar mescles complexes d'aminoàcits en paper i varen ser premiats en el [[Premi Nobel]] pels seus treballs. Al poc temps, en [[1947]], en [[Estats Units|Estats Units de Nortamèrica]], la Comissió d'Energia Atòmica va donar a conéixer informació sobre l'us de la cromatografia d'intercanvi iònic per a la separació de productes de fissió nuclear.

El desenroll més recent en el camp de la cromatografia es deriva dels treballs de Stahl, qui en [[1956]] va presentar una tècnica pràctica per mig de la qual una capa prima [[Gel de sílice|sílice gel]], [[celulosa]] o [[alúmina]] era disseminada sobre una placa de vidre. Esta tècnica, cridada cromatografia de capa fina, va resultar en un anàlisis més ràpit i més sensible per a l'examen de mescles complexes i, en molts casos, ha substituït a atres métodos similars més antics de cromatografia en paper toche.

El desenroll més recent en el camp de la cromatografia es deriva dels treballs de Stahl, qui en [[1956]] va presentar una tècnica pràctica per mig de la qual una capa prima [[Gel de sílice|sílice gel]], [[celulosa]] o [[alúmina]] era disseminada sobre una placa de vidre. Esta tècnica, nomenada cromatografia de capa fina, va resultar en un anàlisis més ràpit i més sensible per a l'examen de mescles complexes i, en molts casos, ha substituït a atres métodos similars més antics de cromatografia en paper toche.

En [[1959]], Porath i Flodin varen introduir una nova tècnica anomenada cromatografia de filtració de gel. Esta s'ha convertit en una poderosa i nova ferramenta per a la separació de substàncies d'alt pes molecular, particularment les proteïnes, i ha trobat moltes aplicacions en els camps de [[Bioquímica|la bioquímica]], [[Medicina|la medicina]], [[Fisiologia|la fisiologia]] i [[Biologia|la biologia]]. La majoria de les tècniques de filtració en gel utilisen columnes i recentment s'han fet treballs en una combinació de filtració en gel i materials d'intercanvi iònic, conseguint que les separacions complexes siguen extremadament ràpides i eficients.

En [[1959]], Porath i Flodin varen introduir una nova tècnica nomenada cromatografia de filtració de gel. Esta s'ha convertit en una poderosa i nova ferramenta per a la separació de substàncies d'alt pes molecular, particularment les proteïnes, i ha trobat moltes aplicacions en els camps de [[Bioquímica|la bioquímica]], [[Medicina|la medicina]], [[Fisiologia|la fisiologia]] i [[Biologia|la biologia]]. La majoria de les tècniques de filtració en gèl utilisen columnes i recentment s'han fet treballs en una combinació de filtració en gèl i materials d'intercanvi iònic, conseguint que les separacions complexes siguen extremadament ràpides i eficients.

Els primers equips de cromatografia de gasos varen aparéixer en el mercat a mitan del [[sigle XX]]. A la seua volta, la [[cromatografia líquida d'alta resolució]] ([[Cromatografia líquida d'alta eficàcia|HPLC]] ''High Performance Liquid Chromatography'', en anglés) va començar a desenrollar-se en els anys 1960, aumentant la seua importància en les décades següents, fins a convertir-se en la tècnica cromatogràfica més empleada. No obstant açò s'anirà modificant en el pas dels anys.

Els primers equips de cromatografia de gasos varen aparéixer en el mercat a mitan [[sigle XX]]. A la seua volta, la [[cromatografia líquida d'alta resolució]] ([[Cromatografia líquida d'alta eficàcia|HPLC]] ''High Performance Liquid Chromatography'', en [[anglés]]) va començar a desenrollar-se en els anys 1960, aumentant la seua importància en les décades següents, fins a convertir-se en la tècnica cromatogràfica més empleada. No obstant açò s'anirà modificant en el pas dels anys.