| Llínea 3: |
Llínea 3: |
| | | | |
| | | | |
| − | En [[matemàtiques]] i [[estadística]], la '''mija aritmètica''' (també cridada '''promig''' o simplement '''mija''') d'un conjunt finit de números és el valor característic d'una série de senyes quantitatives, objecte d'estudi que partix del principi de l'esperança matemàtica o valor esperat, s'obté a partir de la suma de tots els seus valors dividida entre el número de sumants. Quan el conjunt és una [[mostra aleatòria]] rep el nom de '''mija mostral''' sent un dels principals [[estadístic|estadístics mostrals]]. | + | En [[matemàtiques]] i [[estadística]], la '''mija aritmètica''' (també nomenada '''promig''' o simplement '''mija''') d'un conjunt finit de números és el valor característic d'una série de senyes quantitatives, objecte d'estudi que partix del principi de l'esperança matemàtica o valor esperat, s'obté a partir de la suma de tots els seus valors dividida entre el número de sumants. Quan el conjunt és una [[mostra aleatòria]] rep el nom de '''mija mostral''' sent un dels principals [[estadístic|estadístics mostrals]]. |
| | | | |
| | == Definició == | | == Definició == |
| Llínea 20: |
Llínea 20: |
| | S'utilisa la lletra ''X'' en una barra horisontal sobre el símbol per a representar la mija d'una mostra (<math>overline{X}</math>), mentres que la lletra µ ([[Μ|mu]]) s'usa per a la mija aritmètica d'una població, és dir, el [[Esperança matemàtica|valor esperat]] d'una variable. | | S'utilisa la lletra ''X'' en una barra horisontal sobre el símbol per a representar la mija d'una mostra (<math>overline{X}</math>), mentres que la lletra µ ([[Μ|mu]]) s'usa per a la mija aritmètica d'una població, és dir, el [[Esperança matemàtica|valor esperat]] d'una variable. |
| | | | |
| − | En atres paraules, és la suma de '''n''' valores de la [[Variable (matemàtiques)|variable]] i després dividit per '''n''' : a on '''n''' és el número de sumants, o en el cas d'estadística el número de senyes es dona el resultat | + | En atres paraules, és la suma de '''n''' valores de la [[Variable (matemàtiques)|variable]] i despuix dividit per '''n''' : a on '''n''' és el número de sumants, o en el cas d'estadística el número de senyes es dona el resultat |
| | | | |
| | == Propietats == | | == Propietats == |
| Llínea 46: |
Llínea 46: |
| | En atres térmens hi ha per lo manco una senya que és major o igual que la mija aritmètica. | | En atres térmens hi ha per lo manco una senya que és major o igual que la mija aritmètica. |
| | | | |
| − | Per eixemple, és fàcil deduir que en una reunió de 38 individus hi ha necessàriament a lo manco 4 que varen nàixer el mateix més. El promig d'individus que varen nàixer per més és 38/12 ≈ 3,167. Després en algun més varen nàixer en una cantitat sancera i major o igual que el promig, o siga 4 ≥ 3,167.<ref>Lages Elon, y otros ''La matemática de la Enseñanza media'' [2000]; ISBN 99972-753-48-4; pág. 129.</ref> | + | Per eixemple, és fàcil deduir que en una reunió de 38 individus hi ha necessàriament a lo manco 4 que varen nàixer el mateix més. El promig d'individus que varen nàixer per més és 38/12 ≈ 3,167. Despuix en algun més varen nàixer en una cantitat sancera i major o igual que el promig, o siga 4 ≥ 3,167.<ref>Lages Elon, y otros ''La matemática de la Enseñanza media'' [2000]; ISBN 99972-753-48-4; pág. 129.</ref> |
| | | | |
| | == Vore també == | | == Vore també == |
| Llínea 60: |
Llínea 60: |
| | * [[Paràmetro estadístic]] | | * [[Paràmetro estadístic]] |
| | </div> | | </div> |
| | + | |
| | | | |
| | | | |