| Llínea 1: |
Llínea 1: |
| − | {{En desenroll}}
| |
| − |
| |
| | [[Archiu:Gas chromatograph.jpg|thumb|right|220px|Cromatògraf de gasos]] | | [[Archiu:Gas chromatograph.jpg|thumb|right|220px|Cromatògraf de gasos]] |
| | [[Archiu:Fraction collector - sampler LAMBDA OMNICOLL.jpg|thumb|right|miniaturadeimagen|Colector automàtic de fraccions i de mostres per a la cromatografia]] | | [[Archiu:Fraction collector - sampler LAMBDA OMNICOLL.jpg|thumb|right|miniaturadeimagen|Colector automàtic de fraccions i de mostres per a la cromatografia]] |
| Llínea 13: |
Llínea 11: |
| | La cromatografia, com indica el seu nom (prové del [[grec]] χρῶμα ''*chrōma'' i γράφω ''*gráphō'', que signifiquen respectivament "color" i "escriure, registrar", lliteralment "escritura de color", o millor "registre de color") , va ser amprada originalment en substàncies colorejades. | | La cromatografia, com indica el seu nom (prové del [[grec]] χρῶμα ''*chrōma'' i γράφω ''*gráphō'', que signifiquen respectivament "color" i "escriure, registrar", lliteralment "escritura de color", o millor "registre de color") , va ser amprada originalment en substàncies colorejades. |
| | | | |
| − | Ya en [[1850]], Runge va descriure la formació de zones colorejades quan es depositaven gotes de substàncies colorants sobre paper secant, pero el desenroll més important vi en els experiments de [[Mijaíl Tsvet]]<ref>[http://books.google.es/books?id=XH2HzSlJPywC&pg=PA159 La cromatografía.] Fundamentos de tecnología de productos fitoterapéuticos. Nikolai Sharapin. Editorial Convenio Andrés Bello, 2000. ISBN 9586980014. Pág. 159-190.l</ref>([[1872]]-[[1919]]), que va amprar per primera volta en [[1906]] el terme "cromatografia". A començos de l'any [[1903]], Mijaíl Tsvet, [[botànic]] rus, va conseguir separar una mescla de pigments de plantes ([[clorofiles|clorofila]]) en una columna de carbonat de calci. Més tart, en [[1910]], cromatografió un extracte de yema en una columna de [[inulina]]. Les seues investigacions, no obstant, no varen ser utilisades per atres investigadors fins a [[1931]]. Este retart potser es va deure al fet de que els treballs de Tsvet varen ser publicats en rus i en una revista que no tenia àmplia circulació. | + | Ya en [[1850]], Runge va descriure la formació de zones colorejades quan es depositaven gotes de substàncies colorants sobre paper secant, pero el desenroll més important vi en els experiments de [[Mijaíl Tsvet]]<ref>[http://books.google.es/books?id=XH2HzSlJPywC&pg=PA159 La cromatografía.] Fundamentos de tecnología de productos fitoterapéuticos. Nikolai Sharapin. Editorial Convenio Andrés Bello, 2000. ISBN 9586980014. Pág. 159-190.l</ref>([[1872]]-[[1919]]), que va amprar per primera volta en [[1906]] el terme "cromatografia". A començaments de l'any [[1903]], Mijaíl Tsvet, [[botànic]] rus, va conseguir separar una mescla de pigments de plantes ([[clorofiles|clorofila]]) en una columna de carbonat de calci. Més tart, en [[1910]], cromatografió un extracte de yema en una columna de [[inulina]]. Les seues investigacions, no obstant, no varen ser utilisades per atres investigadors fins a [[1931]]. Este retart potser es va deure al fet de que els treballs de Tsvet varen ser publicats en rus i en una revista que no tenia àmplia circulació. |
| | | | |
| | El ràpit desenroll de la cromatografia com a ferramenta analítica sensible no va ocórrer fins a 1931, quan Kuhn, en Lederer i en Winterstein, va amprar la tècnica per a l'anàlisis de pigments de plantes, confirmant els primers treballs de Tsvet i la seua predicció de que el [[caroté]] no era una sola substància, sino una mescla de varis homòlecs estretament relacionats. Al mateix temps, el tamany de les columnes amprades va ser aumentant per a poder recuperar els components separats. La tècnica, per lo tant, no era solament analítica sino preparatòria. | | El ràpit desenroll de la cromatografia com a ferramenta analítica sensible no va ocórrer fins a 1931, quan Kuhn, en Lederer i en Winterstein, va amprar la tècnica per a l'anàlisis de pigments de plantes, confirmant els primers treballs de Tsvet i la seua predicció de que el [[caroté]] no era una sola substància, sino una mescla de varis homòlecs estretament relacionats. Al mateix temps, el tamany de les columnes amprades va ser aumentant per a poder recuperar els components separats. La tècnica, per lo tant, no era solament analítica sino preparatòria. |
| Llínea 19: |
Llínea 17: |
| | La cromatografia en columna per estos temps tenia aplicacions llimitades, ya que els components que es podien separar eren invariablement [[lípit]]s. Varen passar 10 anys ans que [[Archer John Porter Martin|Martin]] i [[Richard L. M. Synge|Synge]] desenrollaren una tècnica per mig de la qual es pogueren separar composts aquosos o hidrofílics. Açò va marcar un nou interés en la tècnica i en [[1944]] Consden, Gordon i Martin varen conseguir separar mescles complexes d'aminoàcits en paper i varen ser premiats en el [[Premi Nobel]] pels seus treballs. Al poc temps, en [[1947]], en [[Estats Units|Estats Units de Nortamèrica]], la Comissió d'Energia Atòmica va donar a conéixer informació sobre l'us de la cromatografia d'intercanvi iònic per a la separació de productes de fissió nuclear. | | La cromatografia en columna per estos temps tenia aplicacions llimitades, ya que els components que es podien separar eren invariablement [[lípit]]s. Varen passar 10 anys ans que [[Archer John Porter Martin|Martin]] i [[Richard L. M. Synge|Synge]] desenrollaren una tècnica per mig de la qual es pogueren separar composts aquosos o hidrofílics. Açò va marcar un nou interés en la tècnica i en [[1944]] Consden, Gordon i Martin varen conseguir separar mescles complexes d'aminoàcits en paper i varen ser premiats en el [[Premi Nobel]] pels seus treballs. Al poc temps, en [[1947]], en [[Estats Units|Estats Units de Nortamèrica]], la Comissió d'Energia Atòmica va donar a conéixer informació sobre l'us de la cromatografia d'intercanvi iònic per a la separació de productes de fissió nuclear. |
| | | | |
| − | El desenroll més recent en el camp de la cromatografia es deriva dels treballs de Stahl, qui en [[1956]] va presentar una tècnica pràctica per mig de la qual una capa prima [[Gel de sílice|sílice gel]], [[celulosa]] o [[alúmina]] era disseminada sobre una placa de vidre. Esta tècnica, cridada cromatografia de capa fina, va resultar en un anàlisis més ràpit i més sensible per a l'examen de mescles complexes i, en molts casos, ha substituït a atres métodos similars més antics de cromatografia en paper toche. | + | El desenroll més recent en el camp de la cromatografia es deriva dels treballs de Stahl, qui en [[1956]] va presentar una tècnica pràctica per mig de la qual una capa prima [[Gel de sílice|sílice gel]], [[celulosa]] o [[alúmina]] era disseminada sobre una placa de vidre. Esta tècnica, nomenada cromatografia de capa fina, va resultar en un anàlisis més ràpit i més sensible per a l'examen de mescles complexes i, en molts casos, ha substituït a atres métodos similars més antics de cromatografia en paper toche. |
| | | | |
| | | | |
| − | En [[1959]], Porath i Flodin varen introduir una nova tècnica anomenada cromatografia de filtració de gel. Esta s'ha convertit en una poderosa i nova ferramenta per a la separació de substàncies d'alt pes molecular, particularment les proteïnes, i ha trobat moltes aplicacions en els camps de [[Bioquímica|la bioquímica]], [[Medicina|la medicina]], [[Fisiologia|la fisiologia]] i [[Biologia|la biologia]]. La majoria de les tècniques de filtració en gel utilisen columnes i recentment s'han fet treballs en una combinació de filtració en gel i materials d'intercanvi iònic, conseguint que les separacions complexes siguen extremadament ràpides i eficients. | + | En [[1959]], Porath i Flodin varen introduir una nova tècnica nomenada cromatografia de filtració de gel. Esta s'ha convertit en una poderosa i nova ferramenta per a la separació de substàncies d'alt pes molecular, particularment les proteïnes, i ha trobat moltes aplicacions en els camps de [[Bioquímica|la bioquímica]], [[Medicina|la medicina]], [[Fisiologia|la fisiologia]] i [[Biologia|la biologia]]. La majoria de les tècniques de filtració en gèl utilisen columnes i recentment s'han fet treballs en una combinació de filtració en gèl i materials d'intercanvi iònic, conseguint que les separacions complexes siguen extremadament ràpides i eficients. |
| | | | |
| − | Els primers equips de cromatografia de gasos varen aparéixer en el mercat a mitan del [[sigle XX]]. A la seua volta, la [[cromatografia líquida d'alta resolució]] ([[Cromatografia líquida d'alta eficàcia|HPLC]] ''High Performance Liquid Chromatography'', en [[anglés]]) va començar a desenrollar-se en els anys 1960, aumentant la seua importància en les décades següents, fins a convertir-se en la tècnica cromatogràfica més empleada. No obstant açò s'anirà modificant en el pas dels anys. | + | Els primers equips de cromatografia de gasos varen aparéixer en el mercat a mitan [[sigle XX]]. A la seua volta, la [[cromatografia líquida d'alta resolució]] ([[Cromatografia líquida d'alta eficàcia|HPLC]] ''High Performance Liquid Chromatography'', en [[anglés]]) va començar a desenrollar-se en els anys 1960, aumentant la seua importància en les décades següents, fins a convertir-se en la tècnica cromatogràfica més empleada. No obstant açò s'anirà modificant en el pas dels anys. |
| | | | |
| | | | |