1821
edicions
Canvis
→Curiositats
== Primers contactes en els pobladors. Presa de Potonchán ==
El primer contacte en les civilisacions [[Mesoamérica|mesoamericanes]] ho va tindre en l'illa de [[Cozumel]], un important port navier i centre religiós [[Cultura maya|maya]] que formava part de la jurisdicció de [[Ekab|Ecab]], i a on se trobava el santuari dedicat a [[Ixchel]], deesa de la [[fertilitat]]. Els espanyols van arribar durant el [[Cultura maya#Periodo Posclásico|Periodo Post clàssic de la Cultura maya]] poc després de la caiguda de [[Mayapán]] en [[1480]], que va portar a la fragmentació de la península de [[Yucatán]] en 16 chicotets estats, cada un en el seu propi governant denominat ''«[[Halach Uinik|halach uinik]]»'', i en constant conflicte entre si.
Immediatament després de presentar-se al ''«[[batab]]»'' (governant local de la ciutat) Cortés li va demanar que deixaren la seua religió i adoptaren el cristianisme manant als seus hòmens destruir els ídols religiosos mayes i posar creus i imàgens de la [[Mare de Deu]] en el temple. Una biografia del rei [[Carlos I d'Espanya|Carlos I]] escrita en [[1603]] relata el moment aixina:
{{cita|"Espantáronse" els illencs de vore aquella flota i van ficar-se a la montanya, deixant desamparades les seues cases i facendes. Van entrar alguns espanyols terra dins i van trobar quatre dones en tres criatures i van portar-les a Cortés, i per senyals dels indis que en si portava, va entendre que l'una d'elles era la senyora d'aquella terra i mare dels chiquets. Va fer-li Cortés bon tractament, i ella va fer vindre allí al seu marit, el qual va manar donar als espanyols bones posades i regalar-los molt. I quan va vore Cortés que ya estaven assegurats i contents, va començar a predicar-los la fe de [[Crist]]. Va manar a la llengua que portava, que els diguera que els volia donar un atre millor Deu que el que tenien. Va pregar-los que adoraren la Cruz i una image de la Mare de Deu, i van dir que els plaïa. Va portar-los al seu temple i va trencar-los els ídols i va posar en lloc d'ells creus i imàgens de la Mare de Deu, lo qual tot van tindre els indis per bo. Estant allí Cortés mai van sacrificar hòmens, que ho solien fer cada dia.<ref>[http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/90904584878552620270479/p0000010.htm#190 ''Història de la vida i fets de l'Emperador Carlos V'', Prudencio de Sandoval, 1519, III,1603]</ref>}}
Hernán Cortés utilisava d'intérpret a un jove [[maya]] pres presoner en la [[Illa Dones]], el nom del qual, cap [[croniste d'Índies]] va arreplegar pero al que els espanyols deyen «[[Melchorejo]]». A través d'ell va tindre notícies de l'existència d'uns hòmens barbuts en poder d'un cacic maya pròxim i va enviar emissaris a rescatar-los. En 1511 van trobar a [[Gerónimo d'Aguilar]] supervivent del naufragi del barco ''Santa Maria de la Barca''. Aguilar llavors, es va dirigir a buscar a un atre sobrevivent, [[Gonzalo Guerrer]], qui vivia en [[Chetumal]] i a on havia conseguit escapar de l'esclavitut guanyant-se la confiança del cacic [[Nachán Ca]], pera tornar-se ell mateix un ''[[nacom]]'' o cap militar maya i casar-se en la princesa maya [[Zazil Hi ha]], en la que havia tingut diversos fills, hui considerats els primers [[mexicà]]s moderns. Aguilar va decidir tornar en Cortés convertint-se en un dels seus intérprets de [[llengües mayes|maya]], pero Guerrer va decidir quedar-se en els mayes i va morir cap a 1536. Alguns historiadors creuen que va barallar contra els conquistadors espanyols.<ref>[http://www.mexicodesconocido.com/espanol/historia/personajes/detalle.cfm?idcat=1&idsec=5&idsub=0&idpag=4167 ''Jerónimo d'Aguilar i Gonzalo Guerrer: dos actituts enfront de la història'', per Eduardo Matos Moctezuma, Mèxic Desconegut]</ref>
L'expedició de Cortés va continuar vorejant la costa guiats pel pilot [[Antón d'Alaminos]] fins a arribar el [[14 de març]] de [[1519]] a la desembocadura del [[riu Grijalva|río Tabasco (hui Grijalba)]], en les proximitats de la ciutat de [[Potonchan]] (Putunchan), pertanyent als putunes o grup [[Ignorant de Tabasco|maya-chontal]] i governada pel ''«halach uinik»'' [[Taabscoob]]. Allí es va produir la crucial [[Batalla de Centla]] relatada des del punt de vista espanyol per [[López de Gómara]] en el capítul ''Combat i presa de Potonchan'' del seu llibre ''La Conquista de Mèxic'':<ref>Gómara, Francisco López de. «Combat i presa de Potonchan», en ''La Conquiste de Mèxic'', p. 72-75. Edició de José Luis de Rojas. Cròniques d'Amèrica. Editorial Dastin, S.L. Espanya.</ref>
{{cita|Cortés es va alvançar fent senyals de pau, els va parlar per mig de [[Jerónimo d'Aguilar]], pregant-los els reberen be, puix no venien a fer-los malament, sino a prendre aigua dolça i comprar de menjar, com a hòmens que caminant pel mar, tenien necessitat d'això; per tant, que se'l donaren, que ells se'l pagarien molt cortesament.}}
Les autoritats de Potonchan van ordenar portar-los aigua i menjar perque se n'anaren. Pero Cortés va sostindre que no era suficient i va insistir en el fet que deixaren entrar a les seues tropes a la ciutat.
{{cita|Replicaren els indis que no volien consells de gent que no coneixien, ni menys acollir-los en les seues cases, perqué els pareixien hòmens terribles i manadors, i que si volien aigua, que l'agarraren del riu o feren pous en la terra, que aixina feyen ells quan la necessitaven. Llavors Cortés, veent que les paraules estaven de més, els va dir que de cap manera podia deixar d'entrar en el lloc i vore aquella terra, per a prendre i donar relació d'ella al major senyor del món, que allí li enviava; per això, que ho tingueren per bo, puix ell ho desijava fer per les bones, i si no, que s'encomanaria al seu Deu, a les seues mans i a les dels seus companyons. Els indis no deyen més que se n'anaren, i no intentaren tirar bravates en terres aliena, perqué de cap manera li consentirien eixir d'ella ni entrar en el seu poble, abans be li avisaven que si de seguida no s'anaven d'allí, li matarien a ell i a quants en ell anaven.}}
Els espanyols van atacar llavors la ciutat per dos flancs, produint-se una sagnant batalla que va finalisar en la derrota de Potonchán i l'entrada de Cortés i els seus hòmens:
{{cita|Los espanyols van escodrinyar les cases i no van trobar més que dacsa i titots, i algunes coses de cotó, i poc rastre d'or, puix no hi havia dins més que quatre-cents hòmens de guerra defenent el lloc. Es va derramar molta sanc d'indis en la presa d'eixe lloc, per barallar nuets; els ferits van ser molts i captius van quedar pocs; els morts no es van contar. Cortés es va aposentar en el temple dels ídols en tots els espanyols, i van cabre molt a plaer, perqué té un pati i unes sales molt bones i grans. Van dormir allí aquella nit en bona guarda, com en casa d'enemics, més els indis no es van atrevir a res. D'eixa manera es va prendre Potonchan, que fon la primera ciutat que Hernán Cortés va guanyar per la força en lo que va descobrir i va conquistar.}}
Després de la derrota, les autoritats de [[Tabasco]] li van fer a Cortés ofrena de quemenjars, joyes, teixits, i un grup de vint esclaves, que van ser acceptades, canviats els seus noms al ser batejades i repartides entre els seus hòmens.<ref>López de Gómara, Francisco, Història de la Conquiste de Mèxic, Pròlec i cronologia de Jorge Gurría Lacroix, Caracas, Biblioteca Ayacucho, 1984. Pp. 39-40</ref> Entre estes esclaves hi havia una nomenada Malintzin, a la que els espanyols renomenaren [[La Malinche|Marina]], coneguda també com ''[[La Malinche]]'', que fon crucial en la conquiste de [[Mèxic]]. La seua gran inteligència, el seu domini de les [[llengües mayes]] i [[náhuatl]], el seu coneiximent de la sicologia i costums dels indis, i la seua fidelitat cap als espanyols, van fer de la Malinche una de les més extraordinàries i controvertides dones de la [[història d'Amèrica]].<ref>[http://www.tihof.org/honors/malinche-esp.Htm ''Malinche: Creadora o traïdora?'', per Michael Conner]</ref> La Malinche fon intérpret, consellera i concubina d'Hernán Cortés, en el que tindria un fill catorze anys després, Martín Cortés, del mateix nom que el [[Martín Cortés|fill llegítim]] que Hernán Cortés tindria més tart en Juana de Zúñiga. Ella i [[Gerónimo d'Aguilar]] van suplir a Melchorejo com a intérprets, pel fet que este havia decidit boicotejar els espanyols i estava incitant els indígenes a resistir la conquista.
Eixe any de [[1519]] començaria una epidèmia de pigota, portada sense saber-ho pels conquistadors, que en el curs de les següents décades va aniquilar al 97% de la població de la regió<ref>Cook, S. F. I W. W. Borah (1963), The indian population of central Mèxic, Berkeley (Calç.), University of Califòrnia Pres</ref> i que facilitaria la [[Conquiste de Mèxic]].