1821
edicions
Canvis
→Curiositats
Eixe any de [[1519]] començaria una epidèmia de pigota, portada sense saber-ho pels conquistadors, que en el curs de les següents décades va aniquilar al 97% de la població de la regió<ref>Cook, S. F. I W. W. Borah (1963), The indian population of central Mèxic, Berkeley (Calç.), University of Califòrnia Pres</ref> i que facilitaria la [[Conquiste de Mèxic]].
Eixe any de [[1519]] començaria una epidèmia de pigota, portada sense saber-ho pels conquistadors, que en el curs de les següents décades va aniquilar al 97% de la població de la regió<ref>Cook, S. F. I W. W. Borah (1963), The indian population of central Mèxic, Berkeley (Calç.), University of Califòrnia Pres</ref> i que facilitaria la [[Conquiste de Mèxic]].
== Fundació de Veracruz i aliança militar en Cempoala ==
En [[Tabasco]], els espanyols van saber de l'existència d'un país cap a ponent que els amerindis denominaven «Mèxic». La flota fon, vorejant la costa mexicana, en direcció nort-oest, i un dia es van presentar unes quantes canoes [[asteca]]s que venien de part de [[Moctezuma II|Moctezuma]], el [[tlatoani|«tlatoani»]] o emperador del [[Imperi Asteca]], en capital en [[Tenochtitlán]]. Cortés els va mostrar les seues armes de foc, els seus cavalls pera, d'una banda acovardir-los, pero d'atra banda va tractar de ser amable i afable en ells, parlant-los de pau. Els embaixadors portaven pintors, i van dibuixar tot lo que van vore a fi de que l'emperador fora informat fidelment i vera com eren estos «teules» (semideus). [[Moctezuma II|Moctezuma]] va tornar a enviar presents de joyes i objectes preciosos, pero Cortés continuava insistint a visitar al seu emperador, que va tornar a denegar el permís per a visitar-ho.
Cortés va instalar el seu campament davant de la ciutat de [[Quiahuiztlán]] habitada ancestralment pels [[Cultura totonaca|totonacas]], i poc després ho va convertir en ciutat, en el nom de [[Història de Veracruz|Vila Rica de la Vera Cruz]] (ubicada 70 km al nort de l'actual [[Veracruz]]), per haver desembarcat els espanyols en aquell parage un Divendres Sant.
Els nous pobladors van pregar a Cortés que es proclamara capità general, depenent directament del [[Carles I d'Espanya|rei]] i no de Velázquez, a qui no li reconeixia comandament sobre aquelles noves terres. Després de negar-se diverses vegades, va acabar acceptant-ho. Va nomenar alcalde, regidors, aguasils, tesorer i alferes, consumant, puix, la desvinculació de l'autoritat del governador de Cuba sobre l'expedició. Este acte és considerat com la fundació de la primera ciutat europea a Amèrica continental.
Cortés va notar llavors que el [[Imperi Asteca]] tenia enemics i que açò facilitava els seus plans. Va començar a elaborar un pla pera agudisar les enganchades i odis que existien entre els diferents pobles mesoamericans pera apoderar-se del territori i de les seues riquees. Pero pera això havia d'impondre també la seua voluntat i el seu comandament sobre la facció del governador [[Diego de Velázquez]], que sostenia que Cortés no tenia autorisació pera poblar, sino només per a rescatar i descobrir, i que haurien de tornar cap a [[Cuba]] acabada l'expedició. La majoria dels capitans i la tropa recolzaven a Cortés, ya que intuïen les grans riquees que podien haver en [[Tenochtitlan]].
La primera nació mesoamericana en que Cortés va establir una aliança militar fon la [[Cultura totonaca|Cultura Totonaca]], en capital en [[Cempoala]], una alvançada ciutat d'uns 20.000 habitants. A mitat de [[1519]], trenta pobles totonacans es van reunir en Cortés en Cempoala per a sagellar l'aliança i anar junts a la conquiste de Tenochtitlan. Els totonacans van portar 13.000 guerrers a l'empresa de Cortés qui, per la seua banda, aportaria uns 400 espanyols, armes de foc i quinze cavalls.
L'acort es va realisar sobre la base de que, una vegà derrotat l'Imperi Asteca, la nació Totonaca seria lliure. Este acort no fon respectat i, després de la conquiste de Mèxic, els totonacans van ser compelits a abandonar la seua cultura i religió baix pena de mort, encomanats com a serfs als senyors espanyols en les seues pròpies terres, particularment en el naixent cultiu de [[canya de sucre]], quedant Cempoala deshabitada i la seua cultura extinguida i oblidada. La Cultura Totonaca va tornar a ser descoberta a finals del sigle XIX, pel [[arqueòlec]] i [[historiador]] [[mexicà]] [[Francisco del Pas i Troncoso]].