Canvis

5 bytes eliminats , 11:29 1 jul 2025

sense resum d'edició

Llínea 1: Llínea 1: −

~~{{En desenroll}}~~

−

[[Archiu:Apple Headquarters in Cupertino.jpg|thumb|220px|Sèu de la companyia [[Apple]] en [[Cupertino (Califòrnia)|Cupertino]], [[Califòrnia]], [[Estats Units]].]]

[[Archiu:Empresa Industrial de Chapelaria.jpg|thumb|220px|Empresa Industrial de Capells (1914), [[São João de Madeira]], [[Portugal]].]]

Llínea 11: Llínea 8:

==Definicions==

−

Es pot considerar que una definició d'us comú en círculs comercials és la següent: “Una empresa és un sistema en el seu entorn definit com l'indústria en la qual es materialisa una idea, de forma planificada, donant satisfacció a demandes i desijos de clients, a través d'una activitat comercial". Requerix d'una [[Motivació|raó de ser]], una [[Missió empresarial|missió]], una [[Estratègia empresària|estratègia]], objectius, [[tàctica]]s i polítiques d'actuació. Es necessita d'una visió prèvia, i d'una formulació i desenroll estratègic de l'empresa. Es deu partir d'una bona definició de la missió, i la [[planificació]] posterior està condicionada per dita definició.<ref> Oficina del Emprendedor de Base Tecnológica Madrid: [http://www.madrimasd.org/emprendedores/servicios_emprendedores/guia_autoevaluacion/etapa1/concepto.aspx ¿Qué es una Empresa?] </ref>

+

Es pot considerar que una definició d'us comú en círculs comercials és la següent: “Una empresa és un sistema en el seu entorn definit com l'indústria en la qual es materialisa una idea, de forma planificada, donant satisfacció a demandes i desijos de clients, a través d'una activitat comercial". Requerix d'una [[Motivació|raó de ser]], una [[Missió empresarial|missió]], una [[Estratègia empresària|estratègia]], objectius, [[tàctica|tàctique]]s i polítiques d'actuació. Es necessita d'una visió prèvia, i d'una formulació i desenroll estratègic de l'empresa. Es deu partir d'una bona definició de la missió, i la [[planificació]] posterior està condicionada per dita definició.<ref> Oficina del Emprendedor de Base Tecnológica Madrid: [http://www.madrimasd.org/emprendedores/servicios_emprendedores/guia_autoevaluacion/etapa1/concepto.aspx ¿Qué es una Empresa?] </ref>

La Comissió de l'[[Unió Europea]] sugerix la següent definició: «Es considerarà empresa tota [[entitat]], independentment de la seua forma jurídica, que eixercixca una activitat econòmica. En particular, es consideraran empreses les entitats que eixercixquen una activitat [[artesania|artesanal]] o atres activitats a títul individual o familiar, les [[Societat (Dret)|societats]] de persones, i les [[associacions]] que eixercixquen una activitat econòmica de forma regular».<ref> Comisión de la Unión Europea: [http://www.naviaporcia.com/images/documentos/documento_14.pdf DEFINICIÓN DE MICRO-EMPRESAS, PEQUEÑAS Y MEDIANAS EMPRESAS ADOPTADA POR LA COMISIÓN], art I </ref>

Llínea 23: Llínea 20:

== Percepcions de la funció social de les empreses ==

−

[[Adam Smith]] es troba entre els primers en teorisar al respecte. Per a ell una empresa és l'organisació que permet la "internacionalisació" de les formes de producció: per un costat permet que els factors de producció (capital, treball, recursos) es troben i per l'atre permet la [[divisió del treball]]. Encara quan para Smith la forma "natural" i [[eficient]] de tal organisació era aquella motivada per l'interés privat -per eixemple: «És aixina que l'interés privat i les passions dels individus els disponen naturalment a tornar les seues possessions (estoc en l'original) cap a l'ocupació que en el cas ordinari són més ventajosos per a la comunitat»<ref> Adam Smith: [http://books.google.co.uk/books?vid=0cdNHpySvm5-28tL&id=OJIBAAAAQAAJ&printsec=toc#v=snippet&q=sovereign%20duties&f=false An inquiry into the nature and causes of the wealth of nations.] book IV, cap IX, p 396 (en anglés)</ref> - Smith propon que hi ha també una necessitat o àrea que demanda acció pública: «D'acort al sistema de Llibertat Natural, el [[monarca|Sobirà]] ~~només~~ té tres deures que atendre, tercer, l'obligació de realisar i conservar determinades [[Obra pública|obres públiques]] i determinades [[institucions]] públiques, la realisació de les quals i manteniment no poden ser mai d'interés per a un individu particular o per a un ~~menut~~ número d'individus, perque el [[Benefici econòmic|benefici]] de les mateixes no podria mai reembossar de la seua despesa a cap individu particular o a cap ~~menut~~ grup d'individus, encara que en freqüència reembossen en molt excés a una gran societat» (*op. *cit p 490 (en anglés) - establint aixina les bases de lo que alguns han ~~cridat~~ la “Teoria de les empreses públiques”.<ref> por ejemplo: William J. Baumol (1983) [http://pages.stern.nyu.edu/~wbaumol/TowardATheoryOfPublicEnterprise.pdf Towards a Theory of Public Enterprise] </ref>

+

[[Adam Smith]] es troba entre els primers en teorisar al respecte. Per a ell una empresa és l'organisació que permet la "internacionalisació" de les formes de producció: per un costat permet que els factors de producció (capital, treball, recursos) es troben i per l'atre permet la [[divisió del treball]]. Encara quan para Smith la forma "natural" i [[eficient]] de tal organisació era aquella motivada per l'interés privat -per eixemple: «És aixina que l'interés privat i les passions dels individus els disponen naturalment a tornar les seues possessions (estoc en l'original) cap a l'ocupació que en el cas ordinari són més ventajosos per a la comunitat»<ref> Adam Smith: [http://books.google.co.uk/books?vid=0cdNHpySvm5-28tL&id=OJIBAAAAQAAJ&printsec=toc#v=snippet&q=sovereign%20duties&f=false An inquiry into the nature and causes of the wealth of nations.] book IV, cap IX, p 396 (en anglés)</ref> - Smith propon que hi ha també una necessitat o àrea que demanda acció pública: «D'acort al sistema de Llibertat Natural, el [[monarca|Sobirà]] a soles té tres deures que atendre, tercer, l'obligació de realisar i conservar determinades [[Obra pública|obres públiques]] i determinades [[institucions]] públiques, la realisació de les quals i manteniment no poden ser mai d'interés per a un individu particular o per a un chicotet número d'individus, perque el [[Benefici econòmic|benefici]] de les mateixes no podria mai reembossar de la seua despesa a cap individu particular o a cap chicotet grup d'individus, encara que en freqüència reembossen en molt excés a una gran societat» (*op. *cit p 490 (en anglés) - establint aixina les bases de lo que alguns han nomenat la “Teoria de les empreses públiques”.<ref> por ejemplo: William J. Baumol (1983) [http://pages.stern.nyu.edu/~wbaumol/TowardATheoryOfPublicEnterprise.pdf Towards a Theory of Public Enterprise] </ref>

−

El raonament de Smith és que és el cas que hi ha certs bens i servicis l'existència dels quals o recapte implica beneficis que s'estenen a la comunitat sancera, ~~fins i tot a els~~ qui no paguen per ells (vore Externalitat positiva en [[Externalitat]]). Açò dona orige -en la percepció de Smith- al [[problema del polissó]], és dir, al problema de que els individus d'eixa societat estan en la posició de beneficiar-se, contribuïxquen o no als costs. Conseqüentment Smith propon que la manera apropiada i justa de proveir i finançar eixos bens i servicis és a través de [[imposts]] i [[empreses públiques]]. (vore *op *cit)

+

El raonament de Smith és que és el cas que hi ha certs bens i servicis l'existència dels quals o recapte implica beneficis que s'estenen a la comunitat sancera, inclús als qui no paguen per ells (vore Externalitat positiva en [[Externalitat]]). Açò dona orige -en la percepció de Smith- al [[problema del polissó]], és dir, al problema de que els individus d'eixa societat estan en la posició de beneficiar-se, contribuïxquen o no als costs. Conseqüentment Smith propon que la manera apropiada i justa de proveir i finançar eixos bens i servicis és a través de [[imposts]] i [[empreses públiques]]. (vore *op *cit)

== Vore també ==

Llínea 52: Llínea 49:

* [[Triple resultat]]

* [[Public company (Estats Units)]]

−

+

== Referències ==

Llínea 58: Llínea 55:

== Enllaços externs ==

−

* {{DGLV|Empresa}}

+

* [http://economia.elpais.com/economia/2014/07/18/actualidad/1405693478_164835.html Clara Blanchar, "La empresa más antigua de España" (la papelera J. Vilaseca de Capellades)], ''El País'', 20 de julio de 2014.

Jose2

Administradors

156 696

edicions

Canvis

Empresa (edita)

Revisió de 11:29 1 jul 2025