1821
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 110:
Llínea 110: + + + + + + + + + + + + + + + + +
→Curiositats
Va conseguir també que Moctezuma es declarara vassall de [[Carlos V]]. La casta sacerdotal i la noblea van conjurar per a aliberar el seu senyor i aniquilar als espanyols.
Va conseguir també que Moctezuma es declarara vassall de [[Carlos V]]. La casta sacerdotal i la noblea van conjurar per a aliberar el seu senyor i aniquilar als espanyols.
=== Lluita entre espanyols ===
En eixos dies es va rebre la notícia de l'arribada de 18 naus al [[Veracruz|Port de Veracruz]], creent-se en un principi que eren reforços de l'emperador, mes de seguida es va saber que eren tropes manades per [[Diego de Velázquez]] pera castigar els rebels. Estes tropes estaven manades per [[Pánfilo de Narváez]]. Damunt, van posar sobre avís a Moctezuma que Cortés era un rebel al seu rei, i que ho matara. Aixina que Cortés no va tindre més remei que deixar una guarnició de poc més d'un centenar d'espanyols en [[Tenochtitlan]] i al cap a [[Pedro de Alvarado]], i ell en tres-cents espanyols i varis centenars d'indis, va eixir a la trobada de les tropes de Narváez. Cortés va conseguir véncer i fer presoner a Narváez, i les tropes d'este es van passar en massa al seu bando.
=== La matança del temple Major ===
Mentrestant, en [[Tenochtitlan]], Alvarado havia comés una matança de natius, de nobles, cacics i caps d'eixèrcit quan estos estaven celebrant la festa de Tóxcatl (quint mes dels 18 que tenia el calendari asteca) en honor a [[Tezcatlipoca]], encara que algunes fonts parlen també de culto al sempre present [[Huitzilopochtli]]. La població, llògicament, es va rebelar, per que l'ambiciós de Pedro de Alvarado li furtà les seues joyes i materials preciosos que vestien, a l'haver fet açò els pobladors es van rebelar contra Moctezuma, i ya ningú li tenia respecte i els castellans es van haver de refugiar en els estages del palau. Pareix que, en la tensió d'aquells dies, Pedro de Alvarado va voler anticipar-se, just com havien fet en Cholula, realisant una matança.
=== La rebelió i La Nit Trista ===
El 24 de juny de 1520 l'eixèrcit de Cortés entrava novament en la ciutat. El germà de Moctezuma, [[Cuitláhuac]], fon lliberat perque gestionara la pacificació, pero lo que va fer fon tot lo contrari i es va unir el cap dels cacics, nomenat [[Cuauhtémoc]], pera esclafar els espanyols.
Cortés va conseguir que Moctezuma tractara de calmar als inconformistes i que deixaren eixir als espanyols de la ciutat. Hi ha dos versions a la mort de Moctezuma, una és que quan parlava al seu poble, va rebre una pedrada dels propis asteques que el va ferir de mort. L'atra diu que Hernán Cortés va ordenar matar-ho quan va vore que no podia calmar al poble, si be esta última versió fon aportada pels asteques i es considera menys probable.<ref>[http://www.artehistoria.jcyl.Es/història/personages/5749.Htm ''Moctezuma II'', ARTEHISTORIA, protagonistes de la història]</ref>
Els sitiats veïen disminuir l'aigua, les municions i qualsevol classe de quemenjar. L'única eixida era la retirada. I la van fer en la plujosa nit del 30 de juny a l'1 de juliol de 1520, coneguda com la [[Nit Trista]]. En aquella retirada van caure la majoria dels castellans, sobretot els que van arribar en Narváez, que al portar moltes peces d'or en si, a pesar de les advertències de Cortés, van morir ofegats en el llac, ademés de perdre gran quantitat de peces d'artilleria i de cavalls, aixina com gran part del tesor que se transportava. Perseguits pels asteques, el 7 de juliol, prop de [[batalla d'Otumba|Otumba]], els espanyols van fer front als perseguidors en una batalla en que els asteques van ser derrotats i van fugir en desbandada.