1821
edicions
Canvis
sense resum d'edició
Com [[Ciutat-estat|ciutats-estat]] que van passar a ser [[imperi]]s, Roma i Cartago van trobar necessari formalisar els seus interessos recíprocs i zones d'influència. Durant sigles les dos van operar una junt en una atra com a aliades. Els seus interessos i mètodos d'expansió eren, en efecte, simètrics entre si: Roma no s'entremetia en el mar, compromesa com estava, primer, a defendre's dels seus enemics veïns com els [[etruscs]], els [[Gal (Gàlia)|gals]] i els [[Antiga Grècia|grecs]], i després a conquistar-los a tots. Cartago, sense eixèrcit nacional i expulsada de [[Sicília]] pels grecs, es va mostrar indecisa respecte a la seua estratègia d'expansió: mentres que la [[aristocràcia]] s'inclinava a expandir el poder de la ciutat en territoris circumdants, els mercaders estaven més interessats en explotar noves rutes comercials. Tot açò no seria suficient per a contindre els seus conflictes, pero per quatre principals tractats estipulats i acceptats, les relacions entre les dos potències van seguir un camí de recíproca tolerància durant diversos sigles.
Com [[Ciutat-estat|ciutats-estat]] que van passar a ser [[imperi]]s, Roma i Cartago van trobar necessari formalisar els seus interessos recíprocs i zones d'influència. Durant sigles les dos van operar una junt en una atra com a aliades. Els seus interessos i mètodos d'expansió eren, en efecte, simètrics entre si: Roma no s'entremetia en el mar, compromesa com estava, primer, a defendre's dels seus enemics veïns com els [[etruscs]], els [[Gal (Gàlia)|gals]] i els [[Antiga Grècia|grecs]], i després a conquistar-los a tots. Cartago, sense eixèrcit nacional i expulsada de [[Sicília]] pels grecs, es va mostrar indecisa respecte a la seua estratègia d'expansió: mentres que la [[aristocràcia]] s'inclinava a expandir el poder de la ciutat en territoris circumdants, els mercaders estaven més interessats en explotar noves rutes comercials. Tot açò no seria suficient per a contindre els seus conflictes, pero per quatre principals tractats estipulats i acceptats, les relacions entre les dos potències van seguir un camí de recíproca tolerància durant diversos sigles.
== Context ==
=== Cartago ===
'''Cartago''' fon fundat l'any [[814 a. C.|814 a. C.]] per colons [[fenicis]] de [[Tir]]. Cap al [[sigle VI a. C.|sigle VI a. C.]] els mariners i comerciants de Cartago eren coneguts a lo llarc del Mediterràneu occidental. En el [[sigle IV a. C.|sigle IV a. C.]], seguint una série de conquistes militars, Cartago controlava uns quants territoris a l'oest del golf de [[Sirte]] en l'actual [[Líbia]], i també moltes parts de les costes de [[Numídia]] i [[Ibèria]]. Les costes de [[Serdenya]] i [[Còrsega]] estaven baix control cartaginés quan la ciutat-estat va intentar, en tres guerres entre [[480 a. C.|408]] i [[307 a. C.|307 a. C.]], conquistar [[Sicília]], pero van ser detinguts pels grecs, els que ya havien colonisat l'illa. Principalment interessada en el comerç, Cartago no posseïa un eixèrcit nacional, i sempre utilisava forces [[mercenaris|mercenàries]], compostes de [[Líbia|libis]] i [[ibers]], i de cavalleria [[numídica|númida]].
=== Roma ===
En els primers sigles de la seua història, Roma va estar embolicada en llargues séries de guerres en els seus veïns, lo que va portar a l'especialisació de l'eixèrcit romà en guerres en terra. Ademés, l'economia i l'estructura social romanes van mamprendre el seu camí a l'incorporar els resultats d'estes guerres: demanant tribut, re distribuint les terres conquistades, algunes vegades usant gents subjugades com a aliats militars (''[[foederati]]''). Per al comerç marítim, els romans es confiaven a la flotes etrusques o gregues.
=== Control comercial ===
En el [[sigle II a. C.|sigle II a. C.]] una gran llínea dividia el comerç del Mediterràneu: els mars [[mar Egeu|Egeu]], [[mar Adriàtic|Adriàtic]] i [[mar Jònic|Jònic]] eren controlats principalment per les ciutats marítimes dels grecs (en [[Grècia]], [[Àsia Menor]] i, després de [[Aleixandre el Gran]], [[Egipte]]). El Mediterràneu occidental era la zona comercial dels cartaginesos, en l'excepció del [[mar Tirré]], on Cartago compartia les aigües en els etruscs i en els colònies gregues del sur de [[Itàlia]].