156 904
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − {{En desenroll}} − + − + + + + − + − + − {{Traduït de|es|Ley de Gauss}}
sense resum d'edició
En [[física]] la '''llei de Gauss''', també coneguda com a '''teorema de Gauss''', establix que el [[Fluix d'un camp vectorial|fluix]] de certs [[camp (física)|camp]]s a través d'una superfície tancada és proporcional a la magnitut de les fonts de dit camp que hi ha en l'interior de la mateixa superfície. Estos camps són aquells l'intensitat dels quals decreix com la distància a la font a la garrofa. La constant de proporcionalitat depén del [[sistema d'unitats]] amprat.
En [[física]] la '''llei de Gauss''', també coneguda com a '''teorema de Gauss''', establix que el [[Fluix d'un camp vectorial|fluix]] de certs [[camp (física)|camp]]s a través d'una superfície tancada és proporcional a la magnitut de les fonts de dit camp que hi ha en l'interior de la mateixa superfície. Estos camps són aquells l'intensitat dels quals decreix com la distància a la font a la garrofa. La constant de proporcionalitat depén del [[sistema d'unitats]] amprat.
S'aplica al [[camp electrostàtic]] i al [[camp gravitatori|gravitatori]]. Les seues fonts són la [[càrrega elèctrica]] i la [[massa]], respectivament. També pot aplicar-se al camp magnetostàtic.
S'aplica al [[camp electrostàtic]] i al [[camp gravitatori|gravitatori]]. Les seues fonts són la [[càrrega elèctrica]] i la [[massa]], respectivament. També pot aplicar-se al camp magnetostàtic.
La llei va ser formulada per [[Carl Friedrich Gauss]] en 1835, pero no va ser publicat fins a 1867.<ref>{{cita libro | autor=Bellone, Enrico | título=A World on Paper: Studies on the Second Scientific Revolution | año=1980}}</ref>. És una de les quatre [[equacions de Maxwell]], que formen la base de [[electrodinàmica#Electrodinàmica clàssica (*CED)|electrodinàmica clàssica]] (les atres tres són la [[llei de Gauss per al magnetisme]], la [[llei de Faraday|llei de Faraday de l'inducció]] i la [[llei circuital de Ampère|llei de Ampère en la correcció de Maxwell]]. La llei de Gauss pot ser utilisada per a obtindre la [[llei de Coulomb]],<ref>{{cita libro|last1=Halliday|first1=David|last2=Resnick|first2=Robert|título=Fundamentals of Physics|editorial=John Wiley & Sons, Inc|año=1970|páginas=452–53}}</ref> i viceversa.
La llei va ser formulada per [[Carl Friedrich Gauss]] en l'any [[1835]], pero no va ser publicat fins a l'any [[1867]].<ref>{{cita libro | autor=Bellone, Enrico | título=A World on Paper: Studies on the Second Scientific Revolution | año=1980}}</ref>. És una de les quatre [[equacions de Maxwell]], que formen la base de [[electrodinàmica#Electrodinàmica clàssica (*CED)|electrodinàmica clàssica]] (les atres tres són la [[llei de Gauss per al magnetisme]], la [[llei de Faraday|llei de Faraday de l'inducció]] i la [[llei circuital de Ampère|llei de Ampère en la correcció de Maxwell]]. La llei de Gauss pot ser utilisada per a obtindre la [[llei de Coulomb]],<ref>{{cita libro|last1=Halliday|first1=David|last2=Resnick|first2=Robert|título=Fundamentals of Physics|editorial=John Wiley & Sons, Inc|año=1970|páginas=452–53}}</ref> i viceversa.
== Referències ==
{{listaref}}
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
[[Categoria:Física]]
[[Categoria:Lleis electromagnètiques]]
[[Categoria:Lleis electromagnètiques]]
[[Categoria:Electrostàtica]]
[[Categoria:Electrostàtica]]
[[Categoria:Lleis epònimes de la física|Gauss]]
[[Categoria:Lleis epònimes de la física|Gauss]]
[[Categoria:Ciència i tecnologia d'Alemània del sigle XIX]]
[[Categoria:Ciència i tecnologia d'Alemanya del sigle XIX]]
[[Categoria:Ciència de 1867]]
[[Categoria:Ciència de 1867]]
[[Categoria:Alemània en 1867]]
[[Categoria:Alemanya en 1867]]