1821
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 68:
Llínea 68: + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
→Referències
En la construcció de la nova muralla cristiana, part de la muralla fon aprofitada com a paret migera entre cases i a vegades, en algunes ocasions va servir per a separar la ciutat cristiana de la musulmana, a on s'obriria porta, com en el [[Portal de Valldigna]], a la zona dels carrers de Baix, de Dalt i Sant Miquel.
En la construcció de la nova muralla cristiana, part de la muralla fon aprofitada com a paret migera entre cases i a vegades, en algunes ocasions va servir per a separar la ciutat cristiana de la musulmana, a on s'obriria porta, com en el [[Portal de Valldigna]], a la zona dels carrers de Baix, de Dalt i Sant Miquel.
==Fets bèlics==
Un dels acontenyiments més impressionants que va soportar esta muralla van ser el lloc i conquiste del Cid, si be degut a la riquea de la ciutat i la seua posició estratègica fon atacada diverses vegades.
*A la primavera del 1065 va arribar a Valéncia [[Ferrando I]] de [[Castella]], iniciant li sege de la ciutat. Després de simular una retirada el rei castellà, els soldats d'al-Mail van eixir en la seua persecució pero a l'altura de Paterna, les tropes de Ferrando es van rebolicar i van causar una gran derrota als valencians.
Un poeta musulmà relata el que succeïx:
{{cita|Se havien posat les cotes de malla de ferro mentres vosatros vestíeu túniques de seda cada u més bella,... que llejos resultaven ells i que bells vosatros si no haguera segut pel que va passar a Paterna. <ref>Abu Ishaq al-Tarasuní</ref>}}
Al novembre es va iniciar novament el siti, després de la batalla, Pero van acabar els castellans retirant-se a l'emmalaltir el rei, que moriria en Lleó eixe mateix mes.
*El [[rei de Castella]] que s'havia aliat en genovesos i pisans, va posar siti a la ciutat l'any [[1092]], genovesos i pisans atacarien Valéncia per mar i Alfons VI per terra, pero el rei castellà va haver de retirar-se quan [[el Cid]] va iniciar una campanya per terres castellanes, ya que Rodrigo considerava que Valéncia li era sumissa.
*Els notables, van rebujar la protecció del Cid i negant-se a pagar-li més, enviant una embaixada al califa almoràvit Yusuf. Rodrigo havia ocupat [[el Puig]], va fortificar li castell i va fundar el poblat que va originar el poble actual, a mig de [[1093]] i des d'allí va preparar el siti de la ciutat, com poc més d'un sigle després faria [[Jaume I]]. Es va instalar per la contornada de [[Mestalla]] i va bloquejar la ciutat, va arrasar l'horta, va destruir les séquies, molins, i alguns ravals, en els que va deixar guarnició.
Es van succeir els atacs per la zona del [[Tossal]], a on encara hui es poden observar restes arqueològiques de la trapa-séquia i el mur, els sitiats eixien per la [[porta de Roteros]] i entaulaven batalla. El raval del mateix nom va caure en les seues mans i on també va establir guarnició.
Alguns cristians de l'interior van eixir a viure als ravals.
Al setembre de l'any [[1093]], va canviar de campament i es va instalar en [[la Roqueta]]. El sege es va estretir i la situació de la ciutat fon calamitosa, segons les cròniques fon un dels sitis més durs de la història d'Espanya. Després de menjar-se a tots els animals de la ciutat, els habitants van passar al canibalisme. Van menjar cuiros bollits i qualsevol cosa que poguera emportar-se a la boca. Va aparéixer la pesta.
Els que eixien de la ciutat patien distintes sorts, els jóvens eren venuts als comerciants que esperaven en els campaments de meu Cid com a esclaus, les dones violades i venudes, i els hòmens cremats vius enfront de les muralles.
Es van firmar les capitulacions i [[el Cid]] va permetre quedar-se a viure als moros que volgueren pagant un delme, la resta tindria llibertat d'anar en les seues pertinences.
El [[15 de juny]] de l'any [[1094]], van entrar les primeres tropes. Va prendre possessió de l'Alcàsser, es va instalar en els seus hòmens i va penjar la seua bandera en la torre més alta. Va manar cridar la seua dona i filles i les va instalar en la ciutat.<ref>La Valéncia musulmana, ps. 38 a la 41</ref>
* Jaume I
==Referències==
==Referències==
{{Reflist}}
{{Reflist}}
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
*[http://www.webcciv.org/cultura/sharq/sharq_patrimonio_tossal.Htm Restes de la Muralla Islàmica de Valéncia, Centre Cultural Islàmic de Valéncia]
*[http://www.webcciv.org/cultura/sharq/sharq_patrimonio_tossal.Htm Restes de la Muralla Islàmica de Valéncia, Centre Cultural Islàmic de Valéncia]