2744
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 12:
Llínea 12: + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
sense resum d'edició
=== Dos models de parlamentarisme ===
=== Dos models de parlamentarisme ===
En un i atre cas, el distint orige del parlamentarisme donarà lloc a diferenciar dos models bàsics: el '''model anglés''' sorgix abans dels [[moviment obrer|moviments obrers]] i és una conquista de la [[burguesia]] front al [[absolutisme]] i al [[feudalisme]], per lo tant el seu desenroll no es vorà impugnat pels propis beneficiaris. En el '''model continental''', la burguesia no tardarà en trobar-se en la resposta dels [[socialisme|grups socialistes]] i el parlamentarisme -en quant poder absolut del poble que es reflectix en una assamblea- es va mitigar en els seus primers intents per temor a que les pròpies teories permeteren l'accés d'una majoria de treballadors a les institucions.
En un i atre cas, el distint orige del parlamentarisme donarà lloc a diferenciar dos models bàsics: el '''model anglés''' sorgix abans dels [[moviment obrer|moviments obrers]] i és una conquista de la [[burguesia]] front al [[absolutisme]] i al [[feudalisme]], per lo tant el seu desenroll no es vorà impugnat pels propis beneficiaris. En el '''model continental''', la burguesia no tardarà en trobar-se en la resposta dels [[socialisme|grups socialistes]] i el parlamentarisme -en quant poder absolut del poble que es reflectix en una assamblea- es va mitigar en els seus primers intents per temor a que les pròpies teories permeteren l'accés d'una majoria de treballadors a les institucions.
== Ventages i inconvenients del parlamentarisme ==
Dins dels sistemes democràtics de govern, el model parlamentari s'opon al model [[*presidencialismo|presidencialiste]]. En comparar les característiques de cadascun dels dos sistemes se solen distinguir les següents ventages i inconvenients.
* Es reconeixen com a ventages del sistema parlamentari:
# '''Major representació del conjunt social''' en la mesura que les decisions deuen consensuar-se en moltes ocasions entre distintes faccions polítiques representades en el [[Parlament]].
# '''Millor capacitat de resposta front a una crisis de govern '''en la mesura que pot canviar el [[poder eixecutiu]] adoptant la [[moció de censura]].
# '''Major consens en les decisions''' es considera més la participació i el [[treball en equip]].
* S'enfronten com a desventages front al [[Presidencialisme]]:
# '''[[Separació de poders]] atenuada''' entre el [[poder eixecutiu|eixecutiu]] i el [[poder llegislatiu|llegislatiu]].<*ref>Este desenroll podria estar en el seu lloc en Itàlia des de 2014:
{{it}} D.Argondizzo-G.Buonomo, [https://www.academia.edu/12108137/procedura_legislativa_dalla_costituente_alla_sentenza_besostri_coautore_d._argondizzo_ {{lang|it| '' Spigolature intorno all’attuale bicameralisme i proposte per quello futur''}}, in Mondoperaio.net, aprile 2014, p. 9].</ref>
# '''Excessiva vinculació del [[poder eixecutiu]] en el [[partit polític]]''' majoritari en el [[Parlament]], podent derivar en [[partitocracia]].
# La seua forma més estable termina sent el '''[[bipartidisme]]'''.
Tractant d'arreplegar les ventages d'abdós sistemes i eludir les seues desventages es tendix a utilisar [[sistema semipresidencial|sistemes semipresidencials]].
[[Categoria:Conceptes lliberals]]
[[Categoria:Conceptes lliberals]]
[[Categoria:Formes de govern]]
[[Categoria:Formes de govern]]
[[Categoria:Relacions entre Llegislatiu i Eixecutiu]]
[[Categoria:Relacions entre Llegislatiu i Eixecutiu]]