154 190
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 4:
Llínea 4: − + − + − + + + + + + + + Llínea 20:
Llínea 27: − {{Traduït de|es|Estuario}}
sense resum d'edició
[[Archiu:Oued massa.JPG|thumb|left|250px|Estuari del riu [[Riu Massa|Massa]], en el cor del [[Parc Nacional de Souss-Massa]], Marroc]]
[[Archiu:Oued massa.JPG|thumb|left|250px|Estuari del riu [[Riu Massa|Massa]], en el cor del [[Parc Nacional de Souss-Massa]], Marroc]]
Els estuaris s'originen per l'entrada d'aigües marines durant la [[pleamar]], reté les aigües del riu, mentres que durant la baixamar, totes les [[aigua|aigües]] comencen a entrar a gran velocitat en la mar o oceà, la qual cosa contribuïx a netejar i profundisar el seu caixer, deixant a sovint, grans zones de [[mareny]]s.
Els estuaris s'originen per l'entrada d'aigües marines durant la [[pleamar]], reté les aigües del riu, mentres que durant la baixamar, totes les [[aigua|aigües]] comencen a entrar a gran velocitat en la mar o oceà, lo que contribuïx a netejar i profundisar el seu caixer, deixant a sovint, grans zones de [[mareny]]s.
Les marees de major amplitut en el món tenen lloc en els estuaris del noroest de [[França]] i, sobretot, en la costa oriental del [[Canadà]] ([[baïa (geografia)|baïa]] de [[Baïa de Fundy|Fundy]], uns 16 metros). El riu Rance (França) té un [[Energia mareomotriu|sistema de producció hidroelèctrica]], usant la força de les marees en l'estuari de la seua desembocadura, tant en la pleamar com quan es produïx la baixamar. Els [[ecosistema|ecosistemes]] dels estuaris solen caracterisar-se per una alta productivitat biològica i per la seua gran [[biodiversitat]].
Les marees de major amplitut en el món tenen lloc en els estuaris del noroest de [[França]] i, sobretot, en la costa oriental del [[Canadà]] ([[baïa (geografia)|baïa]] de [[Baïa de Fundy|Fundy]], uns 16 metros). El riu Rance (França) té un [[Energia mareomotriu|sistema de producció hidroelèctrica]], usant la força de les marees en l'estuari de la seua desembocadura, tant en la pleamar com quan es produïx la baixamar. Els [[ecosistema|ecosistemes]] dels estuaris solen caracterisar-se per una alta productivitat biològica i per la seua gran [[biodiversitat]].
[[Archiu:Estuário do Tejo.jpg|thumb|250 px|left|L'estuari del riu [[Tajo]] en la seua desembocadura, vist des de Lisboa.]]
[[Archiu:Estuário do Tejo.jpg|thumb|250 px|left|L'estuari del riu [[Tajo]] en la seua desembocadura, vist des de Lisboa.]]
Els estuaris en la zona [[equatorial]] són molt escassos, fins i tot en els oceans, per la baixa amplitut de les marees i a la gran cantitat de sediment que arrastren els rius. És aixina com la desembocadura del [[riu Níger|Níger]], el [[riu Amazones|Amazones]], l'[[Orinoco]] i molts atres rius pròxims a l'equador terrestre són [[delta fluvial|deltes]] en lloc d'estuaris, a pesar de trobar-se en oceans oberts.
Els estuaris en la zona [[equatorial]] són molt escassos, inclús en els oceans, per la baixa amplitut de les marees i a la gran cantitat de sediment que arrastren els rius. És aixina com la desembocadura del [[riu Níger|Níger]], el [[riu Amazones|Amazones]], l'[[Orinoco]] i molts atres rius pròxims a l'equador terrestre són [[delta fluvial|deltes]] en lloc d'estuaris, a pesar de trobar-se en oceans oberts.
Un eixemple d'estuari és la [[Mar de la Paja]], la part final i més ampla del riu [[Tajo]], en el marge del qual se situa la ciutat de [[Lisboa]]. Un atre eixemple és el format pel [[Riu de la Plata]], frontera entre la [[República Argentina]] i la [[República Oriental de l'Uruguay]].
Un eixemple d'estuari és la [[Mar de la Paja]], la part final i més ampla del riu [[Tajo]], en el marge del qual se situa la ciutat de [[Lisboa]]. Un atre eixemple és el format pel [[Riu de la Plata]], frontera entre la [[República Argentina]] i la [[República Oriental de l'Uruguai]].
== Referències ==
* García-Alonso, J.; Lercari, D.; Araujo, B.F.; Almeida, M.G.; Rezende, C.E. (2017). «Composición elemental total y extraíble de la biopelícula estuarina intermareal del Río de la Plata: Disentangling natural and anthropogenic influences». Estuarine, Coastal and Shelf Science 187: 53-61
* Gill, Jennifer A.; Norris, Ken; Potts, Peter M.; Gunnarsson, Tómas Grétar; Atkinson, Philip W.; Sutherland, William J. (2001). «El efecto tampón y la regulación de poblaciones a gran escala en aves migratorias». Nature 412 (6845): 436-438. Bibcode:2001Natur.412..436G. PMID 11473317. S2CID 4308197. doi:10.1038/35086568
* Kennish, M. J. (1986). Ecología de los estuarios. Volume I: Physical and Chemical Aspects. Boca Raton, FL: CRC Press. ISBN 978-0-8493-5892-0
* Ross, D. A. (1995). Introducción a la oceanografía. Nueva York: Harper Collins College Publishers. ISBN 978-0-673-46938-0
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
{{commonscat|Estuaries}}
{{commonscat|Estuaries}}
<!--- Per favor, no retires la «categoria: accidents fluvials» i «categoria: accidents costers i oceànics»: no són categories redundants, són categories tipo glossaris, destinades a descriure tots els accidents i en les quals deuen aparéixer exclusivament els artículs, no les categories.--->
<!--- Per favor, no retires la «categoria: accidents fluvials» i «categoria: accidents costers i oceànics»: no són categories redundants, són categories tipo glossaris, destinades a descriure tots els accidents i en les quals deuen aparéixer exclusivament els artículs, no les categories.--->
[[Categoria:Geografia]]
[[Categoria:Geografia]]
[[Categoria:Accidents fluvials i llacustres]]
[[Categoria:Accidents fluvials i llacustres]]
[[Categoria:Accidents costers i oceànics]]
[[Categoria:Accidents costers i oceànics]]