Canvis

== Característiques generals ==

== Característiques generals ==

En principi, dels dos rius que s'unixen és considerat com afluent el de menor importància (pel seu [[Cabal (fluït)|cabal]], la seua [[llongitut]], o la superfície de la seua conca). Existixen, no obstant, moltes excepcions: el [[riu Misisipi]], l'afluent del qual (el [[riu Misuri]]) és, aigües amunt de la confluència, 600 [[km]] més llarc i té una conca tres voltes més extensa, per eixemple.  

En principi, dels dos rius que s'unixen és considerat com afluent el de menor importància (pel seu [[Cabal (fluït)|cabal]], la seua [[llongitut]], o la superfície de la seua conca). Existixen, no obstant, moltes excepcions: el [[riu Mississipi]], l'afluent del qual (el [[riu Missouri]]) és, aigües amunt de la confluència, 600 [[km]] més llarc i té una conca tres voltes més extensa, per eixemple.  

Aixina mateix, els casos del [[Riu Miño|Miño]] i [[Riu Narcea|Narcea]], més curts i menys cabalosos que els seus afluents, el [[Sil]] i [[Nalón]] respectivament. I en la confluència de l'[[Orinoco]] en el [[Riu Guaviare|Guaviare]], este últim és més llarc (casi 1600 km) que el propi Orinoco (940 km fins a dita confluència), encara que no és més cabalós. Estes excepcions nos fan vore que el nom dels rius és casi sempre, una qüestió de toponímia, en la qual moltes voltes no existix una llògica inequívoca sobre quin és el riu principal i el seu afluent.

Aixina mateix, els casos del [[Riu Miño|Miño]] i [[Riu Narcea|Narcea]], més curts i menys cabalosos que els seus afluents, el [[Sil]] i [[Nalón]] respectivament. I en la confluència de l'[[Orinoco]] en el [[Riu Guaviare|Guaviare]], este últim és més llarc (casi 1600 km) que el propi Orinoco (940 km fins a dita confluència), encara que no és més cabalós. Estes excepcions nos fan vore que el nom dels rius és casi sempre, una qüestió de toponímia, en la qual moltes voltes no existix una llògica inequívoca sobre quin és el riu principal i el seu afluent.

== Modos d'ordenar-los ==

== Modos d'ordenar-los ==

En geografia, la disposició dels afluents a voltes s'ordenen a partir dels més propencs a la font del riu fins als més propencs a la desembocadura del riu. Es poden ordenar formant una jerarquia: els de primer orde, segon, i tercer el més important. L'afluent de primer orde és en general el més menut en tamany. Un tributari de segon orde es compon de dos o més afluents de primer orde, els que es combinen per a formar l'afluent de segon orde.

En geografia, la disposició dels afluents a voltes s'ordenen a partir dels més propencs a la font del riu fins als més propencs a la desembocadura del riu. Es poden ordenar formant una jerarquia: els de primer orde, segon, i tercer el més important. L'afluent de primer orde és en general el més chicotet en tamany. Un tributari de segon orde es compon de dos o més afluents de primer orde, els que es combinen per a formar l'afluent de segon orde.

   

   

Un atre método és organisar els afluents des de la boca cap a la font, en forma d'una estructura déndrica.

Un atre método és organisar els afluents des de la boca cap a la font, en forma d'una estructura déndrica.