Canvis

L'anteproyecte va ser desenrollat per una comissió promoguda per l'[[Casa consistorial de Valéncia|Ajuntament de Valéncia]] (l'alcalde era [[Agustín Trigo]]) baix iniciativa del [[Partit d'Unió Republicana Autonomista]] (PURA) i de la [[Dreta Regional Valenciana]] (DRV), pero en el qual  va participar també el [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana|Centre de Cultura Valenciana]]. Redactat en [[valencià]] constava de 28 artículs i una disposició transitòria. Concedia una gran importància als municipis, reconeixia les províncies i era prou moderat en les seues pretensions. Pero els núcleus del PURA de [[Castelló]] i [[Alacant]] es varen negar a secundar-ho per ser massa conservador, cosa que va provocar enfrontaments entre la Conjunció Pro-Estatut, que agrupava als [[Nacionalisme valencià|valencianistes]] de l'[[Agrupació Valencianista Republicana]] (AVR) i l'esquerra republicana, i la DRV i el PURA.

L'anteproyecte va ser desenrollat per una comissió promoguda per l'[[Casa consistorial de Valéncia|Ajuntament de Valéncia]] (l'alcalde era [[Agustín Trigo]]) baix iniciativa del [[Partit d'Unió Republicana Autonomista]] (PURA) i de la [[Dreta Regional Valenciana]] (DRV), pero en el qual  va participar també el [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana|Centre de Cultura Valenciana]]. Redactat en [[valencià]] constava de 28 artículs i una disposició transitòria. Concedia una gran importància als municipis, reconeixia les províncies i era prou moderat en les seues pretensions. Pero els núcleus del PURA de [[Castelló]] i [[Alacant]] es varen negar a secundar-ho per ser massa conservador, cosa que va provocar enfrontaments entre la Conjunció Pro-Estatut, que agrupava als [[Nacionalisme valencià|valencianistes]] de l'[[Agrupació Valencianista Republicana]] (AVR) i l'esquerra republicana, i la DRV i el PURA.

Despuix de la seua presentació l'[[11 de juliol]] de 1931, l'[[1 de novembre]] de [[1932]] es va celebrar l'Assamblea d'Alcaldes de Valéncia, en la qual 229 municipis de 263 varen votar a favor del text. El [[27 de novembre]] la Conjunció Pro-Estatut va organisar un mítin multitudinari en [[Alzira]] en favor de l'autonomia.<ref name="tcat"/> L'oposició de les forces hegemòniques en les institucions i la victòria de la [[Confederació Espanyola de Dretes Autònomes|CEDA]] en les [[Eleccions generals d'Espanya de 1933|eleccions generals espanyoles de 1933]] va parar la campanya a favor de l'estatut durant el [[segon bieni de la Segona República Espanyola]].  

Despuix de la seua presentació l'[[11 de juliol]] de 1931, l'[[1 de novembre]] de [[1932]] es va celebrar l'Assamblea d'Alcaldes de Valéncia, en la qual 229 municipis de 263 varen votar a favor del text. El [[27 de novembre]] la Conjunció Pro-Estatut va organisar un mítin multitudinari en [[Alzira]] en favor de l'autonomia. L'oposició de les forces hegemòniques en les institucions i la victòria de la [[Confederació Espanyola de Dretes Autònomes|CEDA]] en les [[Eleccions generals d'Espanya de 1933|eleccions generals espanyoles de 1933]] va parar la campanya a favor de l'estatut durant el [[segon bieni de la Segona República Espanyola]].  

El treball es va iniciar de nou en febrer de [[1936]], despuix de la victòria del [[Front Popular (Espanya)|Front Popular]] en les [[Eleccions generals d'Espanya de 1936|eleccions generals d'eixe any]], i en respal de les tres diputacions i dels principals ajuntaments. En abril de 1936, [[Angelí Castenyer]], membre del [[Partit Valencianista d'Esquerra]] i tinent alcalde de Valéncia va iniciar de nou conversacions en els alcaldes de Castellón de la Plana i d'Alacant; el 16 de juliol, es va constituir en Castelló una Comissió pro Estatut, que va proyectar realisar un referèndum per a setembre. El debat sobre l'Estatut va ser interromput per la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]] i els acontenyiments revolucionaris vixcuts en tot el país.

El treball es va iniciar de nou en febrer de [[1936]], despuix de la victòria del [[Front Popular (Espanya)|Front Popular]] en les [[Eleccions generals d'Espanya de 1936|eleccions generals d'eixe any]], i en respal de les tres diputacions i dels principals ajuntaments. En abril de 1936, [[Angelí Castenyer]], membre del [[Partit Valencianista d'Esquerra]] i tinent alcalde de Valéncia va iniciar de nou conversacions en els alcaldes de Castellón de la Plana i d'Alacant; el 16 de juliol, es va constituir en Castelló una Comissió pro Estatut, que va proyectar realisar un referèndum per a setembre. El debat sobre l'Estatut va ser interromput per la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]] i els acontenyiments revolucionaris vixcuts en tot el país.