83 786
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − {{En desenroll}} − − + − + Llínea 10:
Llínea 8: − + − + Llínea 27:
Llínea 25: − + − + Llínea 38:
Llínea 36: − + Llínea 82:
Llínea 80: − + Llínea 92:
Llínea 90: − + + Llínea 102:
Llínea 101: − +
Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'
{{Estat desaparegut
{{Estat desaparegut
| nom_oficial = Regne de Croàcia<br />''Kraljevina Hrvatska''<br />''Regnum Croatiae''
| nom_oficial = Regne de Croàcia<br />''Kraljevina Hrvatska''<br />''Regnum Croatiae''
| nom_complet =
| nom_complet = Regne de Croàcia
| nom_comú =
| nom_comú = Regne de Croàcia
| status =
| status =
| status_text =
| status_text =
| forma_de_govern = [[Monarquia absoluta]]
| forma_de_govern = [[Monarquia absoluta]]
| p1 = Croàcia dàlmata
| p1 = Croàcia dàlmata
| bandera_p1 =
| bandera_p1 = Coats of arms of None.svg
| p2 = Principat de Panonia
| p2 = Principat de Panonia
| bandera_p2 =
| bandera_p2 = Coats of arms of None.svg
| p3 =
| p3 =
| bandera_p3 =
| bandera_p3 =
| s6 =
| s6 =
| bandera_s6 =
| bandera_s6 =
| imatge_bandera =
| image_bandera = Coats of arms of None.svg
| bandera =
| bandera =
| imatge_escut = CoA of the Kingdom of Croatia.svg
| image_escut = CoA of the Kingdom of Croatia.svg
| símbol =
| símbol =
| map = Kingdom of Croatia.png
| map = Kingdom of Croatia.png
| himne_nacional =
| himne_nacional =
| idioma = [[Idioma llatí|llatí]], [[Idioma croata|croata]]
| idioma = [[Idioma llatí|llatí]], [[Idioma croata|croata]]
| idioma_no_oficial =
| idioma_no_oficial = [[Idioma hongarés|hongarés]], [[Idioma búlgar|búlgar]]
| moneda =
| moneda =
| era = [[Edat Mija]]
| era = [[Edat Mija]]
| any_governant3 =
| any_governant3 =
| dades_any1 =
| dades_any1 =
| dades_superfície1 = 110.000 km
| dades_superfície1 = 110.000
| dades_població1 =
| dades_població1 =
| dades_any2 =
| dades_any2 =
}}
}}
El '''Regne de Croàcia''' (en [[croat]] ''Kraljevina Hrvatska''), també conegut com a '''Regne dels croates''' (croat: ''Kraljevstvo Hrvata''; llatí ''Regnum Croatorum''), fon un regne [[medieval]] que comprenia la major part de lo que hui és [[Croàcia]] aixina com, periòdicament, parts de [[Bòsnia i Hercegovina]] en els [[Balcans]].
El '''Regne de Croàcia''' (en [[croat]] ''Kraljevina Hrvatska''), també conegut com a '''Regne dels croates''' (croat: ''Kraljevstvo Hrvata''; llatí ''Regnum Croatorum''), fon un regne [[migeval]] que comprenia la major part de lo que hui és [[Croàcia]] aixina com, periòdicament, parts de [[Bòsnia i Herzegovina]] en els [[Balcans]].
Fundat en l'any [[925]], va funcionar com un [[estat sobirà]] durant uns dos sigles. La seua existència es va caracterisar per varis conflictes en els [[venecians]], [[búlgars]], [[hongaresos]] i, en ocasions, el [[Papa]].
Fundat en l'any [[925]], va funcionar com un [[estat sobirà]] durant uns dos sigles. La seua existència es va caracterisar per varis conflictes en els [[venecians]], [[búlgars]], [[hongaresos]] i, en ocasions, el [[Papa]].
== Origens==
== Origens==
El llibre ''[[D'Administrant Imperi]]'', escrit en el [[sigle X]] per l'emperador [[Bizanci|bizantí]] [[Constantí VII]] és considerat la font més veraç sobre la migració dels pobles [[@eslavo]] cap al [[surest d'Europa]]. Segons este text, els @eslavo varen aplegar entorn o abans de l'any [[600]] procedents de lo que són aproximadament [[Galitzia]] i la [[Planura Panònica]] cap a la [[Dalmacia (província romana)|província romana de Dalmacia]]. Segons la tradició popular, els [[Poble croata|croates]] varen ser guiats a [[*Dalmacia]] per un grup de cinc germans cridats Klukas, Lobel, Kosenc, Muhlo i Hrvat, i les seues dos germanes, Tuga i Buga.
El llibre ''[[D'Administrant Imperi]]'', escrit en el [[sigle X]] per l'emperador [[Bizanci|bizantí]] [[Constantí VII]] és considerat la font més veraç sobre la migració dels pobles [[@eslavo]] cap al [[surest d'Europa]]. Segons este text, els @eslavo varen aplegar entorn o abans de l'any [[600]] procedents de lo que són aproximadament [[Galitzia]] i la [[Planura Panònica]] cap a la [[Dalmacia (província romana)|província romana de Dalmacia]]. Segons la tradició popular, els [[Poble croata|croates]] varen ser guiats a [[*Dalmacia]] per un grup de cinc germans nomenats Klukas, Lobel, Kosenc, Muhlo i Hrvat, i les seues dos germanes, Tuga i Buga.