Canvis

{{Estat desaparegut

{{Estat desaparegut

|nom = Regne d'Armènia<br />Մեծ Հայք<br />''Metz Hayk''

|nom = Regne d'Armènia<br />Մեծ Հայք<br />''Metz Hayk''

|imatge_bandera =  Artaxiad.svg

|image_bandera =  Artaxiad.svg

|imatge_escut =  

|image_escut =  

|any_inici = 331 a. C.

|any_inici = 331 a. C.

|any_fi = 428 d. C.

|any_fi = 428 d. C.

El '''Regne d'Armènia''', o '''Armènia Major''', fon un [[monarquia|regne]] [[independència|independent]] entre el [[anys 190 a. C.|190 a.C.]] i el [[165|165 d. de C.]], i un [[protectorat]] del [[Imperi romà]] entre el [[165]] i el [[428]]. Fon creat de les cendres de l'antiga [[satrapia]] de [[Armènia]], que era part del [[imperi aquemènida]]. Va devindre en un regne independent baix la [[Dinastia Oròntida|dinastia oròntida]], gràcies a l'apogeu del [[Regne de Macedònia]].  

El '''Regne d'Armènia''', o '''Armènia Major''', fon un [[monarquia|regne]] [[independència|independent]] entre el [[anys 190 a. C.|190 a.C.]] i el [[165|165 d. de C.]], i un [[protectorat]] del [[Imperi romà]] entre el [[165]] i el [[428]]. Fon creat de les cendres de l'antiga [[satrapia]] de [[Armènia]], que era part del [[imperi aquemènida]]. Va devindre en un regne independent baix la [[Dinastia Oròntida|dinastia oròntida]], gràcies a l'apogeu del [[Regne de Macedònia]].  

Despuix de la caiguda del [[Imperi seléucida]], una de les [[monarquia]] que varen nàixer de les ruïnes de l'imperi de [[Alejandro Magne]], un estat helenístic armeni va ser fundat en 190 a.C. per [[Artaxias I]]. En el seu màxim esplendor, entre els anys [[anys 90 a. C.|95 a.C.]] i [[anys 60 a. C.|66 a.C.]], Armènia va estendre els seus dominis sobre parts del [[Caucas]] i l'àrea que actualment correspon a l'est de [[Turquia]], [[Síria]] i [[Líban]]. Per un temps, Armènia va ser un dels [[estat]]s més poderosos de la regió, fins que va ser alcançada per la [[esfera d'influència]] romana en el 66 a.C.

Despuix de la caiguda del [[Imperi seléucida]], una de les [[monarquia]] que varen nàixer de les ruïnes de l'imperi de [[Aleixandre Magne]], un estat helenístic armeni va ser fundat en 190 a.C. per [[Artaxias I]]. En el seu màxim esplendor, entre els anys [[anys 90 a. C.|95 a.C.]] i [[anys 60 a. C.|66 a.C.]], Armènia va estendre els seus dominis sobre parts del [[Caucas]] i l'àrea que actualment correspon a l'est de [[Turquia]], [[Síria]] i [[Líban]]. Per un temps, Armènia va ser un dels [[estat]]s més poderosos de la regió, fins que va ser alcançada per la [[esfera d'influència]] romana en el 66 a.C.

Posteriorment, Armènia va ser un freqüent [[estat matalaf|foc de contenció]] entre Roma i el [[Imperi persa]]. Els [[imperi partixc|parts]] varen forçar a Armènia a sometre's entre els anys [[37]] i [[47]], quan els romans varen reprendre el control del regne.

Posteriorment, Armènia va ser un freqüent [[estat matalaf|foc de contenció]] entre Roma i el [[Imperi persa]]. Els [[imperi partixc|parts]] varen forçar a Armènia a sometre's entre els anys [[37]] i [[47]], quan els romans varen reprendre el control del regne.