1821
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «'''Domingo Mascarós Vicente''' (València, 1808 - ?) fon un advocat i polític valencià. Era fill de Joaquín Mascarós Segarra, advocat dels Real...».
'''Domingo Mascarós Vicente''' ([[València]], [[1808]] - ?) fon un advocat i polític valencià.
Era fill de [[Joaquín Mascarós Segarra]], advocat dels Reals Consells i Secretari de l'Ajuntament de Valéncia, rics propietaris de [[Vilanova de Castelló]] i [[Borriana]]. Gràcies a la [[desamortisació de Mendizábal]] va aplegar a fer una gran fortuna en terres. Tot i això, mentrimentres estudiava dret a la [[Universitat de Valéncia]], liderà a la esquerra del [[Partit Progressista]] en els últims anys del regnat de [[Ferrando VII]] i fon escollit [[alcalde de Valéncia]] de 1840 a 1843. Com a cap de la [[Unió Lliberal]] en la [[província de Valéncia]], fon escollit diputat en Corts Espanyoles per [[Valéncia]] el 1839-1843 i
Participà en la Junta Revolucionària d'[[Alzira]] (setembre de 1840) de soport a [[Joaquín Baldomero Fernández Álvarez Espartero|Espartero]], qui li nomenà president de la [[Diputació de Valéncia]] i cap de la [[Milícia Nacional]] en Valéncia. Durant la [[Dècada Moderada]] es va centrar i calmar políticament i el 1852-1853 va formar part del Comitè Progressista que va combatre la reforma de [[Manuel Bravo Murillo]]. Des del 1853 fon diputat a Corts per Valéncia 1854-1856, per [[Xàtiva]] el 1851-1853, i per [[Nules]] el 1858. També fon governador civil de Valéncia el 1855. El 1856, va donar soport a [[Leopoldo O'Donnell]] i el seu govern, i per això el 1859 fon nomenat senador vitalici, càrrec que ocupà fins la suspensió de les Corts el 1867. Fon representant de la [[Unió Lliberal]] en la Junta Revolucionària de Valéncia en la [[Revolució de 1868]], pero després del derrocament d'Isabel II es retirà de la vida pública per a administrar les seues terres fins a la seua mort.
== Referències ==
* [http://www.alfonselmagnanim.com/MEDIA/dicci_pol_val.pdf Biografies de polítics valencians]
[[Categoria:Alcaldes valencians]]
[[Categoria:Senadors valencians al Senat espanyol]]
[[Categoria:Alcaldes de Valéncia]]
Era fill de [[Joaquín Mascarós Segarra]], advocat dels Reals Consells i Secretari de l'Ajuntament de Valéncia, rics propietaris de [[Vilanova de Castelló]] i [[Borriana]]. Gràcies a la [[desamortisació de Mendizábal]] va aplegar a fer una gran fortuna en terres. Tot i això, mentrimentres estudiava dret a la [[Universitat de Valéncia]], liderà a la esquerra del [[Partit Progressista]] en els últims anys del regnat de [[Ferrando VII]] i fon escollit [[alcalde de Valéncia]] de 1840 a 1843. Com a cap de la [[Unió Lliberal]] en la [[província de Valéncia]], fon escollit diputat en Corts Espanyoles per [[Valéncia]] el 1839-1843 i
Participà en la Junta Revolucionària d'[[Alzira]] (setembre de 1840) de soport a [[Joaquín Baldomero Fernández Álvarez Espartero|Espartero]], qui li nomenà president de la [[Diputació de Valéncia]] i cap de la [[Milícia Nacional]] en Valéncia. Durant la [[Dècada Moderada]] es va centrar i calmar políticament i el 1852-1853 va formar part del Comitè Progressista que va combatre la reforma de [[Manuel Bravo Murillo]]. Des del 1853 fon diputat a Corts per Valéncia 1854-1856, per [[Xàtiva]] el 1851-1853, i per [[Nules]] el 1858. També fon governador civil de Valéncia el 1855. El 1856, va donar soport a [[Leopoldo O'Donnell]] i el seu govern, i per això el 1859 fon nomenat senador vitalici, càrrec que ocupà fins la suspensió de les Corts el 1867. Fon representant de la [[Unió Lliberal]] en la Junta Revolucionària de Valéncia en la [[Revolució de 1868]], pero després del derrocament d'Isabel II es retirà de la vida pública per a administrar les seues terres fins a la seua mort.
== Referències ==
* [http://www.alfonselmagnanim.com/MEDIA/dicci_pol_val.pdf Biografies de polítics valencians]
[[Categoria:Alcaldes valencians]]
[[Categoria:Senadors valencians al Senat espanyol]]
[[Categoria:Alcaldes de Valéncia]]