Llínea 1: |
Llínea 1: |
− | Fa mils d'anys els seus habitants, els creadors de l'Art Rupestre Llevantí, varen pintar en les seues coves i abrics escenes de la vida quotidiana i de la seua mitologia. Contemplant-les podem compondre aspectes de la vida d'unes societats que varen viure en un paisage a penes degradat. Pero la seua transformació es va accelerar en época històrica. La sobrexplotació de la fusta dels boscs, l'obertura de clars per a favorir el naiximent de pastures i llaurança de les terres per a l'agricultura, varen formar un paisage humanisat. Hui els elements distintius de la '''Valltorta''' són les seues pintures rupestres llevantines, l'arquitectura rural en pedra seca, un variat entorn biològic i el seu [[Museu de la Valltorta|Museu]]. Un museu que actua com a centre d'acolliment del visitant, proporcionant-li informació sobre els aspectes més interessants de la '''Valltorta'''. | + | Fa mils d'anys els seus habitants, els creadors de l'Art Rupestre Llevantí, varen pintar en les seues coves i abrics escenes de la vida quotidiana i de la seua mitologia. Contemplant-les podem compondre aspectes de la vida d'unes societats que varen viure en un paisage a penes degradat. Pero la seua transformació es va accelerar en época històrica. La sobrexplotació de la [[fusta]] dels boscs, l'obertura de clars per a favorir el naiximent de pastures i llaurança de les terres per a l'agricultura, varen formar un paisage humanisat. Hui els elements distintius de la '''Valltorta''' són les seues pintures rupestres llevantines, l'arquitectura rural en pedra seca, un variat entorn biològic i el seu [[Museu de la Valltorta|Museu]]. Un museu que actua com a centre d'acolliment del visitant, proporcionant-li informació sobre els aspectes més interessants de la '''Valltorta'''. |
| | | |
| La visita al '''Barranc de la Valltorta''' posseïx un doble interés. En primer lloc la contemplació de les pintures és un reflex de les preocupacions religioses i dels modos de vida d'uns hòmens que varen començar a pintar en les parets dels seus abrics fa uns sèt mil anys. Per una atra part en acostar-nos a un paisage humanisat, modelat pels sistemes tradicionals d'explotació agrícola i ganadera d'els que es conserven interessants vestigis arquitectònics, com a barraques, sénies i assagadors. A pesar de l'influència de l'home sobre este paisage, la '''Valltorta''' és un ecosistema en una variada vegetació i en espècies com l'àguila perdiuera (''Aquila fasciata'') o la cabra montesa (''Capra pyrenaica''). | | La visita al '''Barranc de la Valltorta''' posseïx un doble interés. En primer lloc la contemplació de les pintures és un reflex de les preocupacions religioses i dels modos de vida d'uns hòmens que varen començar a pintar en les parets dels seus abrics fa uns sèt mil anys. Per una atra part en acostar-nos a un paisage humanisat, modelat pels sistemes tradicionals d'explotació agrícola i ganadera d'els que es conserven interessants vestigis arquitectònics, com a barraques, sénies i assagadors. A pesar de l'influència de l'home sobre este paisage, la '''Valltorta''' és un ecosistema en una variada vegetació i en espècies com l'àguila perdiuera (''Aquila fasciata'') o la cabra montesa (''Capra pyrenaica''). |
Llínea 5: |
Llínea 5: |
| == Situació == | | == Situació == |
| | | |
− | El barranc de la Valltorta es troba dins d'una zona montanyosa del prelitoral mediterràneu, més concretament en la part septentrional del [[Regne de Valéncia]]. Est àrea geogràfica formada per l'altiplà del Maestrat està constituïda per un sistema de valls que s'estén des de les terres d'[[Aragó]] fins al litoral. La Valltorta s'integra dins de la comarca de l'[[Alt Maestrat]] a uns 1.000 metros d'altitut, a l'est de la població de [[Catí]] i junt al riu de les Coves o de Sant Miquel a l'altura de la població de les [[Coves de Vinromà]]. | + | El barranc de la Valltorta es troba dins d'una zona montanyosa del prelitoral mediterràneu, més concretament en la part septentrional del [[Regne de Valéncia]]. Esta àrea geogràfica formada per l'altiplà del Maestrat està constituïda per un sistema de valls que s'estén des de les terres d'[[Aragó]] fins al litoral. La Valltorta s'integra dins de la comarca de l'[[Alt Maestrat]] a uns 1.000 metros d'altitut, a l'est de la població de [[Catí]] i junt al riu de les Coves o de Sant Miquel a l'altura de la població de les [[Coves de Vinromà]]. |
| | | |
| == Abrics en Art Llevantí == | | == Abrics en Art Llevantí == |
| | | |
− | En la Valltorta es coneixen 21 abrics d'Art rupestre llevantí, una manifestació prehistòrica que s'estén per la zona oriental de la península ibèrica, des d'[[Osca]] i [[Lleida]] pel nort, fins a [[Múrcia]] i [[Albacete]] pel sur, en una excepcional concentració d'art rupestre en la [[Comunitat Valenciana]]. En els abrics de la Valltorta es pinten figures humanes i animals en gran naturalisme, més acusats en els últims, sempre en color roig en diverses tonalitats. | + | En la Valltorta es coneixen 21 abrics d'Art rupestre llevantí, una manifestació prehistòrica que s'estén per la zona oriental de la [[península ibèrica]], des d'[[Osca]] i [[Lleida]] pel nort, fins a [[Múrcia]] i [[Albacete]] pel sur, en una excepcional concentració d'art rupestre en la [[Comunitat Valenciana]]. En els abrics de la Valltorta es pinten figures humanes i animals en gran naturalisme, més acusats en els últims, sempre en color [[roig]] en diverses tonalitats. |
| | | |
− | Els animals més representats són cérvols, tant eixemplars machos com femelles i fins i tot cervats, cabres monteses i javalins, que en ocasions apareixen ferides per fleches clavades en la pancha, el coll o l'esquena. Es poden identificar ademés, alguns eixemplars de bous, cavalls, gossos o llops i insectes. Entre les figures humanes destaquen pel seu número les masculines, en arcs i fleches, tensant els arcs o disparant. Les figures femenines, més escasses, apareixen abillades en faldes llargues ajustades a les caderes i en el tors descobert. Hòmens i dònes en especial els primers, s'adornen en diversos tipos de pentinats, plomes i cintes en el cap, tronc i extremitats. Els animals i les figures humanes es representen aïllats o formant escenes, en general de caça. | + | Els animals més representats són [[cérvol|cérvols]], tant eixemplars machos com femelles i fins i tot cervats, [[cabra|cabres]] monteses i [[Javalí|javalins]], que en ocasions apareixen ferides per fleches clavades en la pancha, el coll o l'esquena. Es poden identificar ademés, alguns eixemplars de [[bou|bous]], [[cavall|cavalls]], [[gos|gossos]] o [[llop|llops]] i insectes. Entre les figures humanes destaquen pel seu número les masculines, en arcs i fleches, tensant els arcs o disparant. Les figures femenines, més escasses, apareixen abillades en faldes llargues ajustades a les caderes i en el tors descobert. Hòmens i dònes en especial els primers, s'adornen en diversos tipos de pentinats, plomes i cintes en el cap, tronc i extremitats. Els animals i les figures humanes es representen aïllats o formant escenes, en general de caça. |
| | | |
− | La més coneguda es troba en la ''Cova dels cavalls'', on un grup d'arquers aguaiten i disparen les seues fleches contra una manada de cérvols composta per un cérvol adult, un atre jove, cinc femelles i dos cervats. | + | La més coneguda es troba en la ''Cova dels cavalls'', a on un grup d'arquers aguaiten i disparen les seues fleches contra una manada de cérvols composta per un cérvol adult, un atre jove, cinc femelles i dos cervats. |
| | | |
| D'extraordinari interés és el conjunt de figures humanes en arcs de la ''Cova del Civil'' que representa una possible dansa guerrera, també interpretada com a escena de batalla. En ella apareixen dos grups d'arquers enfrontats. Alguns tensen els seus arcs i uns atres preparen les armes per a iniciar l'acció de disparar. Pel seu caràcter poc habitual en el repertori temàtic llevantí devem referir-nos a les representacions de soterrament, de les que en la Valltorta contem en dos eixemples: el d'un home associat a una figura femenina, en l'''Abric Centelles'', o el d'un home aïllat, en ''Covetes del Puntal''. | | D'extraordinari interés és el conjunt de figures humanes en arcs de la ''Cova del Civil'' que representa una possible dansa guerrera, també interpretada com a escena de batalla. En ella apareixen dos grups d'arquers enfrontats. Alguns tensen els seus arcs i uns atres preparen les armes per a iniciar l'acció de disparar. Pel seu caràcter poc habitual en el repertori temàtic llevantí devem referir-nos a les representacions de soterrament, de les que en la Valltorta contem en dos eixemples: el d'un home associat a una figura femenina, en l'''Abric Centelles'', o el d'un home aïllat, en ''Covetes del Puntal''. |