32 072
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 8:
Llínea 8: + + + + + + + + + + + +
→Biografia
L'any [[1929]] publica el que pot calificar-se com la seua primera colecció de madurea: ''Elegies'', obra que va ser alabada per [[Miguel de Unamuno]], en qui Artola va mantindre una amistat epistolar, i Eduart Martínez Ferrando, i que va fer aumentar més encara l'estima de la seua ciutat pel seu poeta. També va participar en les Taules de Poesia, organisades en Valéncia per la revista Taula de Lletres Valencianes els anys [[1928]] i 1929.
L'any [[1929]] publica el que pot calificar-se com la seua primera colecció de madurea: ''Elegies'', obra que va ser alabada per [[Miguel de Unamuno]], en qui Artola va mantindre una amistat epistolar, i Eduart Martínez Ferrando, i que va fer aumentar més encara l'estima de la seua ciutat pel seu poeta. També va participar en les Taules de Poesia, organisades en Valéncia per la revista Taula de Lletres Valencianes els anys [[1928]] i 1929.
En tornar de Barcelona i fins a l'any [[1936]] en que va començar la seua activitat com a professor (en realitat en Barcelona no havia conseguit el títul de llicenciat, que obtindria l'any 1936 per l'[[Universitat de Salamanca]]) Artola es va dedicar de ple a la creació, portant una vida de ''bon vivant'' lliure de preocupacions econòmiques. Són anys d'una gran activitat, en viages a Barcelona, Valéncia, Madrit i Salamanca, en que va produir una gran cantitat d'obra en [[Valencià|valencià]] i en [[Castellà|castellà]] i en que també es va dedicar al disseny industrial, menester que Artola es prenia més com a afició que com a ofici. L'any [[1930]] va dibuixar la portada i les capçaleres de l'edició del ''[[Tombatossals]]'' de [[Josep Pasqual Tirado]] feta per l'editorial Armengot, treball que va ser guardonat en el premi anual de la Cambra Oficial del Llibre de Madrit. L'any [[1931]] publica ''L'art novell'', un estudi d'estètica on manifesta el seu pensament artístic. En [[1935]], publica una de les seues obres més importants, el poemari ''Terra'', mentres conclou els seus estudis en [[Salamanca]].
L'any 1936 fa els cursos per a convertir-se en professor encarregat de cursos en l'Institut on treballava el seu pare. En [[1937]], a pesar de no agradar-li molt les manifestacions de caràcter colectiu, per gojar d'un esperit independent i no estar molt interessat per la política, participa en el II Congrés Internacional d'Escritors per a la Defensa de la Cultura, celebrat en Valéncia, formant part de la delegació valenciana junt en [[Carles Salvador]], [[Enric Borrás]], [[Adolf Pizcueta]] i [[Ricart Blasco]].
A l'acabar la guerra va ser depurat i fins i tot va estar encarcerat durant una nit, sent posat en llibertat per les gestions que ràpidament va fer el seu germà. Inicia llavors un periodo marcat per les dificultats econòmiques, provocades en part pel no reconeiximent del nou govern del seu ranc de professor guanyat per mig dels cursos de 1936 i en part per la seua personalitat lliure i inconstant. A partir de [[1940]] s'implica en la vida social de Castelló de la Plana, com a assidu membre de diverses tertúlies i com a organisador d'acontenyiments festius, com serà l'establiment de les [[Festes de la Magdalena]] que començaven a adquirir la fisonomia i el caràcter actual. La seua obra pren dos vies divergents: per una banda es dedica a la poesia popular (per eixemple llibres de [[Gayata|gayates]] i de [[Falla|falles]]); i per una atra a la producció més introspectiva. L'última quedarà pràcticament inèdita fins a la seua publicació a finals del [[sigle XX]]. Aixina mateix colabora en diversos diaris i manté la seua activitat en els Jocs Florals. L'any [[1943]] colabora en l'estrena en Castelló de l'òpera ''La filla del rei Barbut'', de [[Matilde Salvador]]. La compositora castellonenca musicaria també alguna de les seues poesies.
L'any [[1952]] desencantat de l'ambient provincià que percebia en Castelló i en la necessitat de trobar una ocupació estable, es trasllada a Barcelona on esperava contar en el respal de Juan Iglesias, companyer de Salamanca i vicerector de l'Universitat de Barcelona. Despuix d'uns mesos es trasllada a Madrit. El seu periodo madrileny es va caracterisar per una creixent desconexió del món lliterari valencià i les dificultats econòmiques, en tindre que guanyar-se la vida en colaboracions puntuals en revistes, ràdios i alguna aventura editorial. Va gojar d'algunes ocupacions temporals gràcies al soport de Juan Iglesias i de José Camón Aznar, en qui va desenrollar una gran amistat. L'any [[1955]], en 51 anys, es casa en Enriqueta Castellets Folch i a l'any següent naix el seu únic fill en Valéncia, a on es va traslladar la seua dòna per a l'ocasió.
L'any [[1956]], un decret del govern que reconeixia als professors de cursets li va fer percebre la possibilitat d'obtindre una plaça de professor i conseguir una situació econòmica més estable. La desijada plaça, no va aplegar abans de la seua mort la vesprada del 8 de maig de [[1958]] a causa d'una afecció cardíaca. Les mostres d'homenage al poeta es varen succeir en la seua ciutat natal, on la [[Societat Castellonenca de Cultura]] li va dedicar un estudi en el seu bolletí d'abril-juny de [[1959]]. En Valéncia se li va rendir un homenage pòstum en l'[[Universitat de Valéncia|Universitat]] i en [[Lo Rat Penat]].
== Obra ==