32 044
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «'''Pepa Villalba''' (Valéncia, 1963 - 14 de juliol de 2017). Fon una cantant valenciana. == Trayectòria musical == Pepa Villalba...»
'''Pepa Villalba''' ([[Valéncia]], [[1963]] - 14 de juliol de [[2017]]). Fon una cantant [[Valencians|valenciana]].
== Trayectòria musical ==
Pepa Villalba fon la cantant del grup musical ''Vídeo''. Entrats els anys 80 del [[sigle XX]], en l'incorporació de Puchi Balanzá, a la bateria, Sissi als teclats i Pepa Villalba, com a veu principal, varen actualisar el proyecte per a reconvertir-ho en Vídeo, baix l'influència de les noves músiques que estaven portant bandes com ''Ultravox'' o ''The Human League''. L'any [[1981]] és creà el grup de tecno-pop ''Vídeo'' despuix de la disolució de la banda de folc-pop ''Albatros'' El grup estava format per José Manuel Moles (guitarra), Vicente Chust (guitarra i veu), Carlos Solís (baix i veu), Puchi Balanzá (bateria), Sissi Álvarez (teclats i cors) i la pròpia Pepa Villalba, com a veu solista.
Pepa Villalba gravà quatre discs junt al grup entre els anys [[1983]] i [[1989]]. El seu major éxit fon ''La noche no es para mí'' del disc ''Videoterapia'', escrit per Carlos Solís, en una vesprà d'estiu en [[El Vedat]], i produit pel també cantant [[Tino Casal]], que també s'encarregaria de la producció del seu sebon àlbum de ''Vídeo'', ''Código secreto'' (1984).
Paralelament a aquella bombada, ''Vídeo'' varen gravar el llegendari ''jingle'' que anunciava l'emissora dels 40 en Valéncia, Ràdio Mediterràneu. Aquella tornada que cantava Pepa (''Mediterràneu Ser la FM''), es va convertir en tan popular com els seus primers ''singles''.
L'éxit (hit) de la banda va aplegar fins i tot a liderar la llista dels 40 Principals en [[1983]]. Despuix de dos LP més, ''Relatos de diez minutos'' ([[1986]]) i ''Brisa de amor'' (1989), ''Vídeo'' es varen dissoldre en decembre de [[1989]]. El grup va tornar als escenaris en [[2011]], encara que sense Pepa Villalba, que va preferir mantindre's al marge. Solament va colaborar ocasionalment, en els anys noranta del [[sigle XX]], en els cors del disc de Paco Sanz ''El Club de los locos'' i en les gravacions a mitan dels noranta de ''P.C.A Problems'' de Jorge Pruess Sants i Juan Carlos Cantal Mínguez.
El grup Vídeo fon la primera banda valenciana en conseguir un disc d'or catapultant el tecno-pop valencià a escala nacional.
== Enllaços externs ==
* [http://cadenaser.com/emisora/2017/07/17/radio_valencia/1500310879_457649.html Pepa Villalba: la voz que despertó al pop valenciano - Cadena Ser]
== Trayectòria musical ==
Pepa Villalba fon la cantant del grup musical ''Vídeo''. Entrats els anys 80 del [[sigle XX]], en l'incorporació de Puchi Balanzá, a la bateria, Sissi als teclats i Pepa Villalba, com a veu principal, varen actualisar el proyecte per a reconvertir-ho en Vídeo, baix l'influència de les noves músiques que estaven portant bandes com ''Ultravox'' o ''The Human League''. L'any [[1981]] és creà el grup de tecno-pop ''Vídeo'' despuix de la disolució de la banda de folc-pop ''Albatros'' El grup estava format per José Manuel Moles (guitarra), Vicente Chust (guitarra i veu), Carlos Solís (baix i veu), Puchi Balanzá (bateria), Sissi Álvarez (teclats i cors) i la pròpia Pepa Villalba, com a veu solista.
Pepa Villalba gravà quatre discs junt al grup entre els anys [[1983]] i [[1989]]. El seu major éxit fon ''La noche no es para mí'' del disc ''Videoterapia'', escrit per Carlos Solís, en una vesprà d'estiu en [[El Vedat]], i produit pel també cantant [[Tino Casal]], que també s'encarregaria de la producció del seu sebon àlbum de ''Vídeo'', ''Código secreto'' (1984).
Paralelament a aquella bombada, ''Vídeo'' varen gravar el llegendari ''jingle'' que anunciava l'emissora dels 40 en Valéncia, Ràdio Mediterràneu. Aquella tornada que cantava Pepa (''Mediterràneu Ser la FM''), es va convertir en tan popular com els seus primers ''singles''.
L'éxit (hit) de la banda va aplegar fins i tot a liderar la llista dels 40 Principals en [[1983]]. Despuix de dos LP més, ''Relatos de diez minutos'' ([[1986]]) i ''Brisa de amor'' (1989), ''Vídeo'' es varen dissoldre en decembre de [[1989]]. El grup va tornar als escenaris en [[2011]], encara que sense Pepa Villalba, que va preferir mantindre's al marge. Solament va colaborar ocasionalment, en els anys noranta del [[sigle XX]], en els cors del disc de Paco Sanz ''El Club de los locos'' i en les gravacions a mitan dels noranta de ''P.C.A Problems'' de Jorge Pruess Sants i Juan Carlos Cantal Mínguez.
El grup Vídeo fon la primera banda valenciana en conseguir un disc d'or catapultant el tecno-pop valencià a escala nacional.
== Enllaços externs ==
* [http://cadenaser.com/emisora/2017/07/17/radio_valencia/1500310879_457649.html Pepa Villalba: la voz que despertó al pop valenciano - Cadena Ser]