6408
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «thumb|right|250px|Caraça de [[Dionís conservada en el *Louvre.]] La '''tragèdia grega''' és un gènero tea...»
[[Archivo:Dionysos mask Louvre Myr347.jpg|thumb|right|250px|Caraça de [[Dionís]] conservada en el [[*Louvre]].]]
La '''tragèdia grega''' és un gènero [[teatre|teatral]] originari de la [[Història de Grècia|Antiga Grècia]]. Inspirat en els ritos i representacions sagrades que es feyen en [[Grècia]] i [[Anatòlia]], alcança el seu apogeu en la [[Atenes]] del [[sigle V a. C.|sigle V a. C.]] Aplega sense grans modificacions fins al [[Romanticisme]], época en la que s'obri la discussió sobre els [[gènero lliterari|gèneros lliteraris]], molt més de lo que ho va fer durant el [[Renaixença]].
Per la llarga evolució de la tragèdia grega a través de més de dos mil anys, resulta difícil donar una definició unívoca al terme [[tragèdia]], ya que el mateix varia segons l'época històrica o l'autor del que es tracte.
En la [[Edat Mija]], quan se sabia poc o res del gènero, el terme assumix el significat de «obra d'estil tràgic», i estil tràgic devé en un sinònim prou genèric de [[poesia]] o estil ilustre, com ''[[De vulgari eloquentia]]'', de [[Dante Alighieri]].
L'argument de la tragèdia és la caiguda d'un personage important. El motiu de la tragèdia grega és el mateix que el de la [[èpica]], és dir el [[mit]], pero des del punt de vista de la comunicació, la tragèdia desenrolla significats totalment nous: el ''mythos'' (μύθος) es fon en l'acció, és dir, en la representació directa (δρᾶμα, [[drama]]). #A on el públic veu en els seus propis ulls personages que apareixen com a entitats distintes que actuen en forma independent, la [[escena]] (σκηνή), proveït cada u, de la seua pròpia dimensió sicològica.
Els més importants i reconeguts autors de la tragèdia varen ser [[Èsquil]], [[Sòfocles]] i [[Eurípides]] que, en diversos moments històrics, varen afrontar els temes més sensibles de la seua época.
[[Categoria:Estils de teatre]]
[[Categoria:Tragèdies de l'Antiga Grècia| ]]
La '''tragèdia grega''' és un gènero [[teatre|teatral]] originari de la [[Història de Grècia|Antiga Grècia]]. Inspirat en els ritos i representacions sagrades que es feyen en [[Grècia]] i [[Anatòlia]], alcança el seu apogeu en la [[Atenes]] del [[sigle V a. C.|sigle V a. C.]] Aplega sense grans modificacions fins al [[Romanticisme]], época en la que s'obri la discussió sobre els [[gènero lliterari|gèneros lliteraris]], molt més de lo que ho va fer durant el [[Renaixença]].
Per la llarga evolució de la tragèdia grega a través de més de dos mil anys, resulta difícil donar una definició unívoca al terme [[tragèdia]], ya que el mateix varia segons l'época històrica o l'autor del que es tracte.
En la [[Edat Mija]], quan se sabia poc o res del gènero, el terme assumix el significat de «obra d'estil tràgic», i estil tràgic devé en un sinònim prou genèric de [[poesia]] o estil ilustre, com ''[[De vulgari eloquentia]]'', de [[Dante Alighieri]].
L'argument de la tragèdia és la caiguda d'un personage important. El motiu de la tragèdia grega és el mateix que el de la [[èpica]], és dir el [[mit]], pero des del punt de vista de la comunicació, la tragèdia desenrolla significats totalment nous: el ''mythos'' (μύθος) es fon en l'acció, és dir, en la representació directa (δρᾶμα, [[drama]]). #A on el públic veu en els seus propis ulls personages que apareixen com a entitats distintes que actuen en forma independent, la [[escena]] (σκηνή), proveït cada u, de la seua pròpia dimensió sicològica.
Els més importants i reconeguts autors de la tragèdia varen ser [[Èsquil]], [[Sòfocles]] i [[Eurípides]] que, en diversos moments històrics, varen afrontar els temes més sensibles de la seua época.
[[Categoria:Estils de teatre]]
[[Categoria:Tragèdies de l'Antiga Grècia| ]]