23 017
edicions
Canvis
sense resum d'edició
En les Eleccions generals espanyoles de [[1993]] González Lizondo torna a ser diputat, ara en solitari, i integrat en el [[Grup Mixt]]. Pero en [[octubre]] de [[1994]] renuncià al seu escan, mesos després d'haver segut intervingut del cor, sent substitut per [[José Maria Chiquillo]].
En les Eleccions generals espanyoles de [[1993]] González Lizondo torna a ser diputat, ara en solitari, i integrat en el [[Grup Mixt]]. Pero en [[octubre]] de [[1994]] renuncià al seu escan, mesos després d'haver segut intervingut del cor, sent substitut per [[José Maria Chiquillo]].
Mes tart, a pesar del seus problemes coronaris, es presenta a les Eleccions a les Corts Valencianes de [[1995]], a on [[Unió Valenciana]] obté 5 diputats. Gràcies al nomenat ''[[Pacte del Pollastre]]'', [[Eduardo Zaplana]], del [[Partido Popular]], accedí a la Presidència de la [[Generalitat Valenciana]], i González Lizondo fon nomenat President de les [[Corts Valencianes]], entrant [[Unió Valenciana]] en el govern, en varies conselleries al seu càrrec.
Mes tart, a pesar del seus problemes coronaris, es presenta a les Eleccions a les Corts Valencianes de [[1995]], a on [[Unió Valenciana]] obté 5 diputats. Gràcies al nomenat ''[[Pacte del Pollastre]]'', [[Eduardo Zaplana]], del [[Partido Popular]], accedí a la Presidència de la [[Generalitat Valenciana]], i González Lizondo fon nomenat President de les [[Corts Valencianes]], entrant [[Unió Valenciana]] en el govern, en varies conselleries al seu càrrec.
* ''No, sin nosotros'', per '''Vicent Gonzaléz Lizondo'''. Editat per [[Unio Valenciana]], ([[1995]]).
* ''No, sin nosotros'', per '''Vicent Gonzaléz Lizondo'''. Editat per [[Unio Valenciana]], ([[1995]]).
* ''La vida por Valencia'', biografía cultural i política de Vicent González Lizondo escrita per [[Carles Recio]] i editada per l'[[Associació Cultural Vicent Gonzaléz Lizondo]], (Valéncia, [[2002]]).
* ''La vida por Valencia'', biografía cultural i política de Vicent González Lizondo escrita per [[Carles Recio]] i editada per l'[[Associació Cultural Vicent Gonzaléz Lizondo]], (Valéncia, [[2002]]).
==Semblança==
I és que hi ha moments en l'història, en els que apareixen hòmens que marquen la diferència. Un d'ells va ser Vicent González Lizondo, qui va voler renunciar al seu sòu de diputat nacional, i quan no se li va permetre per la cambra, va insistir que el seu sòu s'entregara íntegrament a la [[Creu Roja Espanyola]].
Com a diputat nacional, les seues intervencions en defensa dels interessos valencians mai varen passar inadvertides, ni per al govern, ni per a l'oposició, ni per als mijos de comunicació, tant nacionals com internacionals. La seua coneguda intervenció en la tribuna d'oradors del [[Congrés dels Diputats]], depositant una taronja durant la seua exposició, va ser protestada en chiulits, rialles i cameig del grup popular, pero açò no li va dissuadir per a continuar en les seues paraules; i en finalisar, va agarrar la taronja, es va dirigir a l'escan ocupat pel president del govern socialiste, [[Felipe González]] i, depositant-la sobre els papers d'este, li va dir: "esta taronja és per a que no s'oblide dels problemes que tenen els llauradors i els valencians".
També és coneguda la seua valenta defensa de la [[llengua valenciana]], com una de les llengües de la nomenada “Europa de les Regions”; havent entregat dies abans, al Constitucional, un complet dossier referent ad açò.
Una part molt rellevant de l'història de Valéncia està firmada i sagellada a fòc, per González Lizondo, home honest i cabal, que dia lo que sentia, i actuava en extrema fidelitat als seus principis.
==Cites==
==Cites==