Canvis

[[Archiu:Tzara by Tihanyi.jpg|thumb|right|Retrat de Tzara fet per [[Lajos Tihanyi]].]]

[[Archiu:Tzara by Tihanyi.jpg|thumb|right|Retrat de Tzara fet per [[Lajos Tihanyi]].]]

'''''Tristan Tzara''''', naixcut en el municipi de [[Moineşti]], comarca de [[Bacau]] ([[Romania]]) el 16 d'abril de [[1896]], fon un enssagista i poeta que va desenrollar la seua tasca creativa en [[França]]. És conegut principalment per ser el fundador del moviment [[dadaisme|dadaista]], escrivint primer en [[Zurich]] i més tart en [[París]] els primers manifestos del moviment.

'''''Tristan Tzara''''', naixcut en el municipi de [[Moineşti]], comarca de [[Bacau]] ([[Romania]]) el [[16 d'abril]] de [[1896]], fon un enssagista i poeta que va desenrollar la seua tasca creativa en [[França]]. És conegut principalment per ser el fundador del moviment [[dadaisme|dadaista]], escrivint primer en [[Zurich]] i més tart en [[París]] els primers manifestos del moviment.

==Biografia==

==Biografia==

Tzara vixqué quasi tota la seua vida en França. Fou un dels autors més importants del moviment ''[[dadaisme|Dada]]'', que fundà junt en atres artistes com [[Hans Arp]] o [[Hugo Ball]], una corrent revolucionaria en lliteratura que anticipà les actituts del [[surrealisme]].

Tzara vixqué quasi tota la seua vida en França. Fou un dels autors més importants del moviment ''[[dadaisme|Dada]]'', que fundà junt en atres artistes com [[Hans Arp]] o [[Hugo Ball]], una corrent revolucionaria en lliteratura que anticipà les actituts del [[surrealisme]].

El moviment dadaista s'originà en [[Zurich]], durant la [[I Guerra Mundial]]; Tzara escribí els primers textos Dadá — ''La Première Aventure céleste de Monsieur Antipyrine'' ("La primera aventura celestial del senyor Antipirina", [[1916]]) i ''Vingt-cinq poèmes'' ([http://sdrc.lib.uiowa.edu/dada/Vingt_Cinq/index.htm "Vint-i-cinc Poemes"], [[1918]]), aixina com els manifests del moviment: ''Sept manifestes Dada'' ("Set manifests Dadà", [[1924]]). En [[París]] organisà, en els seus companyers de moviment, espectaculs en el carrer plens d'absurt en tal d'''épater le bourgeois'', "escandalisar a la burgesia", donant un poderós impuls a l'escena dadaista.

El moviment dadaista s'originà en [[Zurich]], durant la [[I Guerra Mundial]]; Tzara escribí els primers texts Dadá — ''La Première Aventure céleste de Monsieur Antipyrine'' ("La primera aventura celestial del senyor Antipirina", [[1916]]) i ''Vingt-cinq poèmes'' ([http://sdrc.lib.uiowa.edu/dada/Vingt_Cinq/index.htm "Vint-i-cinc Poemes"], [[1918]]), aixina com els manifests del moviment: ''Sept manifestes Dada'' ("Set manifests Dadà", [[1924]]). En [[París]] organisà, en els seus companyers de moviment, espectaculs en el carrer plens d'absurt en tal d'''épater le bourgeois'', "escandalisar a la burgesia", donant un poderós impuls a l'escena dadaista.

Cap a finals de l'any [[1929]] s'embarcà en el recent inaugurat moviment surrealiste d'[[André Breton]], [[Louis Aragon]] i atres autors; dedicà grans esforços a intentar conciliar les doctrines filosòfiques nihilistes i sofisticades del moviment en la seua pròpia filiació [[marxisme|marxista]]. Participà activament en el desenroll dels mètodos d'[[escritura automàtica]], entre ells el ''collage'' i el [[cadàver exquisit]]. D'esta època data el seu llibre ''L'Homme approximatif'' ("L'home aproximat", [[1931]]).

Cap a finals de l'any [[1929]] s'embarcà en el recent inaugurat moviment surrealiste d'[[André Breton]], [[Louis Aragon]] i atres autors; dedicà grans esforços a intentar conciliar les doctrines filosòfiques nihilistes i sofisticades del moviment en la seua pròpia filiació [[marxisme|marxista]]. Participà activament en el desenroll dels mètodos d'[[escritura automàtica]], entre ells el ''collage'' i el [[cadàver exquisit]]. D'esta época data el seu llibre ''L'Homme approximatif'' ("L'home aproximat", [[1931]]).

A lo llarc de la [[II Guerra Mundial]] s'incorporà a la [[resistencia francesa]]; despuix d'obtindre la ciutadania en l'any [[1947]], s'afilià al [[Partit Comuniste Francés]]. La seua militància s'estendria fins al [[1956]], quan, a raïl de l'invasió d'[[Hongria]] per les tropes soviètiques per a soterrar la revolta popular, s'apartà del partit. L'obra d'esta època és característicament complexa, a pesar de la seua major convencionalitat; destaquen ''Parler seul'' ("Parlar a soles", [[1950]]) i ''La face intérieure'' ("El rostre interior", [[1953]]).

A lo llarc de la [[II Guerra Mundial]] s'incorporà a la [[resistencia francesa]]; despuix d'obtindre la ciutadania en l'any [[1947]], s'afilià al [[Partit Comuniste Francés]]. La seua militància s'estendria fins al [[1956]], quan, a raïl de l'invasió d'[[Hongria]] per les tropes soviètiques per a soterrar la revolta popular, s'apartà del partit. L'obra d'esta época és característicament complexa, a pesar de la seua major convencionalitat; destaquen ''Parler seul'' ("Parlar a soles", [[1950]]) i ''La face intérieure'' ("El rostre interior", [[1953]]).

Faltà en [[decembre]] de [[1963]] en [[París]], i fon soterrat en el cementeri de Montparnasse, en París.

Faltà en [[decembre]] de l'any [[1963]] en [[París]], i fon soterrat en el cementeri de Montparnasse, en París.

==Obres==

== Obres ==

* ''La primera aventura celestial del senyor Antipirina'' [[1916]]

* ''La primera aventura celestial del senyor Antipirina'' [[1916]]

* ''Vint-i-cinc poemes'' [[1918]]

* ''Vint-i-cinc poemes'' [[1918]]

* ''El fruit permés'' [[1947]]

* ''El fruit permés'' [[1947]]

* ''La rosa i el gos'' [[1958]]

* ''La rosa i el gos'' [[1958]]

 

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

{{Commonscat|Tristan Tzara}}

{{Commonscat|Tristan Tzara}}