Canvis

Fon capital dels dominis musulmans transcantàbrics baix el manament de [[Munuza]] en un destacament de tropes en Gijón i en algún punt clau (degut al baix número de tropes que havien creuat el estret) deixant al rest del territori en més autonomia. La dominació durà del 713 (aprox.) hasda el 718-722 (inici de la revolta, hasda la victòria de [[Covadonga]]) en la guerra d'expulsió dels musulmans i de Munuza pel Rei [[Pelayo (Rei)]].

Fon capital dels dominis musulmans transcantàbrics baix el manament de [[Munuza]] en un destacament de tropes en Gijón i en algún punt clau (degut al baix número de tropes que havien creuat el estret) deixant al rest del territori en més autonomia. La dominació durà del 713 (aprox.) hasda el 718-722 (inici de la revolta, hasda la victòria de [[Covadonga]]) en la guerra d'expulsió dels musulmans i de Munuza pel Rei [[Pelayo (Rei)]].

Hi ha una època molt oscura que va des de la caiguda del Imperi Romà hasda la Edat Mija. Les següents notícies foren en 1270 en Alfonso X, que li conceïx la categoria de pobla, apareguent dita documentació en la iglésia de San Vicent de [[Oviedo]].

Hi ha una època molt fosca que va des de la caiguda de l'Imperi Romà hasda la Edat Mija. Les següents notícies foren en 1270 en Alfonso X, que li conceïx la categoria de poblat, apareguent dita documentació en l'iglésia de San Vicent d'[[Oviedo]].

En el sigle XIV estarà marcat per una lluita dinàstica en la mort de Alfonso XI, atenyint en esta època la cúspide del poder de la noblea. És la guerra entre PEdro I El Cruel descendent llegítim i el bastart [[Enrique de Trastàmara]]. En els anys següents seran atra vegà centre de lluites entre el comte Alfonso i Enrique III, siguent la vila de Gijón cercà, incendià i arrasà, desapareguent com centre urbà.

En el sigle XIV estarà marcat per una lluita dinàstica en la mort de Alfonso XI, atenyint en esta època la cúspide del poder de la noblea. És la guerra entre PEdro I El Cruel descendent llegítim i el bastart [[Enrique de Trastàmara]]. En els anys següents seran atra vegà centre de lluites entre el comte Alfonso i Enrique III, siguent la vila de Gijón cercà, incendià i arrasà, desapareguent com centre urbà.

Serà en els sigles XV i XVI quan començà a desenrollar-se de nou, pero açò estarà unit al seu port, es quan es construïx una dàrsena que portarà un gran desenroll en el tràfic de peixca i en el comerç de subsistència.

Serà en els sigles XV i XVI quan començà a desenrollar-se de nou, pero açò estarà unit al seu port, i es quan es construïx una dàrsena que portarà un gran desenroll en el tràfic de peixca i en el comerç de subsistència.

En els sigles XVII i XVIII, és quan Gijon comença a tindre un gran desenroll que farà que el seu principal núcleu s'expanda fora del seu casc antic. Fon degut a un Real Decret que habilità el port de Gijón per al comerç de colònies americanes.

En els sigles XVII i XVIII, és quan Gijon comença a tindre un gran desenroll que farà que el seu principal núcleu s'expanda fora del seu casc antic. Fon degut a un Real Decret que habilità el port de Gijón per al comerç de colònies americanes.

El sigle XVIII, portarà un freno al desenroll de Gijón, degut a les guerres, invasions franceses i al desbarajust econòmic de l'època, açò portà un retrocés que no canviaria hasda les últimes dècades del sigle a on escomença a haver una milloria en les seues infraestructures com foren, la carretera Oviedo-Gijón. El seu port és el millor de tota Astúries i açò farà que chicotetes fàbriques escomencen a instalar-se en la vila desenrollant-se ya una incipient activitat industrial.

El sigle XVIII, portarà un fre al desenroll de Gijón, degut a les guerres, invasions franceses i al desbarajust econòmic de l'època, açò portà un retrocés que no canviaria hasda les últimes dècades del sigle a on escomença a haver una milloria en les seues infraestructures com foren, la carretera Oviedo-Gijón. El seu port és el millor de tota Astúries i açò farà que chicotetes fàbriques escomencen a instalar-se en la vila desenrollant-se ya una incipient activitat industrial.

=== Edat contemporànea ===

=== Edat contemporànea ===

El sigle XIX, portarà un gran desenroll, unit a diversos factors com l'explotació del carbó, la carretera Gijón-[[Lleó]] i més tart el ferrocarril [[Sama-Gijón]]. Tot açò va fer que el port de Gijón tinguera que desenrollar-se d'una forma ràpida, pues l'intensitat del tràfic desbordava el port. Es va construir un nou port en 1893 que seria el primer port carboner de la Península. Açò va fer de Gijón una vila industrial, en una [[burguesia]] i un desenroll urbà, obrint-se nous carrers i places. Açò portà un gran equipament de infraestructures i equipaments municipals com la portà d'auies, arreplegà de fems, alumbrat a gas i després elèctirc, etc. Tot este desenroll industrial deixà en la ciutat una gran cantitat de ma d'obra i un desenroll urbanístic ràpit. Creant-se barriaes obreres alrededor com foren el Natahoyo, [[La Calzada]], [[Tremañes]] o [[El Humedal]].

El sigle XIX, portarà un gran desenroll, unit a diversos factors com l'explotació del carbó, la carretera Gijón-[[Lleó]] i més tart el ferrocarril [[Sama-Gijón]]. Tot açò va fer que el port de Gijón tinguera que desenrollar-se d'una forma ràpida, pues l'intensitat del tràfic desbordava el port. Es va construir un nou port en 1893 que seria el primer port carboner de la Península. Açò va fer de Gijón una vila industrial, en una [[burguesia]] i un desenroll urbà, obrint-se nous carrers i places. Açò portà un gran equipament d'infraestructures i equipaments municipals com l'arribada d'aigües, arreplegada de fem, allumenat a gas i després elèctric, etc. Tot este desenroll industrial deixà en la ciutat una gran cantitat de ma d'obra i un desenroll urbanístic ràpit. Creant-se barriades obreres al voltant, com foren el Natahoyo, [[La Calzada]], [[Tremañes]] o [[El Humedal]].

Ya en el sigle XX, en l'esclafit de la Guerra Civil, el 18 de juliol el 1934, la ciutat i els seus habitants es mantingueren fidels al govern llegítim republicà, formant-se el Comité de Guerra de Gijón de preponderància anarquista, mentres que no l'eixercit, de la qual la seua rebelió no pugué ser dominada fins al mes d'agost. Posteriorment la vila fon la capital del Consell Interprovincial d'Astúries i Lleó -que s'acabaria declarant sobirà convertint-se en el Consell Sobirà d'Astúries i Lleó- hasda l'ocupació de la ciutat el 20 d'octubre de 1937 per les tropes del General [[Francisco Franco|Franco]].

Ya en el sigle XX, en l'esclafit de la Guerra Civil, el 18 de juliol el 1934, la ciutat i els seus habitants es mantingueren fidels al govern llegítim republicà, formant-se el Comité de Guerra de Gijón de preponderància anarquista, mentres que no l'eixercit, de la qual la seua rebelió no pugué ser dominada fins al mes d'agost. Posteriorment la vila fon la capital del Consell Interprovincial d'Astúries i Lleó -que s'acabaria declarant sobirà convertint-se en el Consell Sobirà d'Astúries i Lleó- hasda l'ocupació de la ciutat el 20 d'octubre de 1937 per les tropes del General [[Francisco Franco|Franco]].

La siderúrgia és la principal indústria desde finals del sigle XIX i sobretot en la creació de Uninsa en 1971 a partir de la fusió de les fàbriques de Moreda i Mieres i la seua posterior unió en Ensidesa, convertida després junt a Altos Hornos de Vizcaya en Aceralia, per a integrar-se a finals del sigle XX en el grup europeu Arcelor junt a la luxembruguesa Arbed i la francesa Usinor.

La siderúrgia és la principal indústria desde finals del sigle XIX i sobretot en la creació de Uninsa en 1971 a partir de la fusió de les fàbriques de Moreda i Mieres i la seua posterior unió en Ensidesa, convertida després junt a Altos Hornos de Vizcaya en Aceralia, per a integrar-se a finals del sigle XX en el grup europeu Arcelor junt a la luxembruguesa Arbed i la francesa Usinor.

Les últimes dècades del sigle XX, porten en si la crisis industrial que afectà sobretot a la siderúrgica i al sector naval portant la lliberalisació de la terra que nos deixà un nou aprofitament com noves plages, parcs, una ampliació de les seues zones urbanístiques i la creació del seu campus universitari.

Les últimes dècades del sigle XX, porten en si la crisis industrial que afectà sobretot a la siderúrgica i al sector naval, portant la lliberalisació de la terra que nos deixà un nou aprofitament com noves plages, parcs, una ampliació de les seues zones urbanístiques i la creació del seu campus universitari.

=== història heràlidca ===

=== història heràlidca ===