Canvis

El '''Real Colege Seminari del Corpus Christi o del Patriarca''' està situat en el carrer de la Nau de la ciutat de [[Valéncia]] front a l'antiga Universitat Lliteraria.

El '''Real Colege Seminari del Corpus Christi o del Patriarca''' està situat en el carrer de la Nau de la ciutat de [[Valéncia]] front a l'antiga Universitat Lliteraria.

Fon alçat a instancies del patriarca [[Sant Joan de Ribera]]. La seua construcció s'escomençà en [[1586]] terminant-se en [[1615]]. Intervingueren mestres canters com [[Gaspar Gregori]], [[Guillem del Rei]], [[Bertomeu Abril]], [[Francesc Figuerola]], entre atres.  

Fon alçat a instancies del patriarca [[Sant Joan de Ribera]]. La seua construcció s'escomençà en l'any [[1586]] terminant-se en l'any [[1615]]. Intervingueren mestres canters com [[Gaspar Gregori]], [[Guillem del Rei]], [[Bertomeu Abril]], [[Francesc Figuerola]], entre atres.  

Te el seu precedent en el Colege del Patriarca actual [[Convent de Santo Domingo]] en [[Oriola]], que fon fundat pel [[Anex:Patriarces llatins d'Antioquia|patriarca d'Antioquia]] i arquebisbe de Valéncia, el cardenal [[Fernando de Loazes]], oriolà de naiximent, edifici que aplegà a ser Universitat.

Te el seu precedent en el Colege del Patriarca actual [[Convent de Santo Domingo]] en [[Oriola]], que fon fundat pel [[Anex:Patriarces llatins d'Antioquia|patriarca d'Antioquia]] i arquebisbe de Valéncia, el cardenal [[Fernando de Loazes]], oriolà de naiximent, edifici que aplegà a ser Universitat.

Després del claustre i l'iglésia es desenrollen les dependencies de servici en torn a un pati menor. En la part trassera de l'edifici s'obri una porta davant de la que s'alçà una tanca del [[sigle XIX]] en alts antepits i remats en forma de piramide.

Després del claustre i l'iglésia es desenrollen les dependencies de servici en torn a un pati menor. En la part trassera de l'edifici s'obri una porta davant de la que s'alçà una tanca del [[sigle XIX]] en alts antepits i remats en forma de piramide.

Fon declarat en [[1962]] monument històric-artistic nacional. En [[2007]] fon declarat be d'interés cultural en categoria de monument.

Fon declarat en l'any [[1962]] monument històric-artistic nacional. En [[2007]] fon declarat be d'interés cultural en categoria de monument.

Entre les obres d'importancia històric-artistica que se conserven en el Museu del Colege destaca el [[manuscrit]] original de l'obra postuma de [[Tomas Moro]], [[canciller]] britànic i [[martir de l'iglésia]], escrit durant la seua reclusió en la [[Torre de Londres]] abans de la seua eixecució que tingué lloc el [[6 de juliol]] de [[1535]]. Este valiós manuscrit, nomenat ''Instructions and prayers'' o ''Tristia Christi'' ("The agony of Christ"), que pot considerar-se un autentic testament espiritual, fon salvat per la seua filla Margaret, qui ho feu aplegar a [[Espanya]] en l'ajuda del [[Emperador Carles V]].

Entre les obres d'importancia històric-artistica que se conserven en el Museu del Colege destaca el [[manuscrit]] original de l'obra postuma de [[Tomas Moro]], [[canciller]] britànic i [[martir de l'iglésia]], escrit durant la seua reclusió en la [[Torre de Londres]] abans de la seua eixecució que tingué lloc el [[6 de juliol]] de l'any [[1535]]. Este valiós manuscrit, nomenat ''Instructions and prayers'' o ''Tristia Christi'' ("The agony of Christ"), que pot considerar-se un autentic testament espiritual, fon salvat per la seua filla Margaret, qui ho feu aplegar a [[Espanya]] en l'ajuda del [[Emperador Carles V]].

== Vore també ==

== Vore també ==