Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
11 bytes afegits ,  15:39 29 nov 2017
m
sense resum d'edició
Llínea 2: Llínea 2:  
[[Archiu:Bancal.jpg|500px|thumb|right|250px|Margenades d'escalonament en [[Santa Marina (Cantàbria)|Santa Marina]] ([[Cantàbria]], [[Espanya]]).]]
 
[[Archiu:Bancal.jpg|500px|thumb|right|250px|Margenades d'escalonament en [[Santa Marina (Cantàbria)|Santa Marina]] ([[Cantàbria]], [[Espanya]]).]]
   −
Una '''margenada''', també cridat [[Moll (agricultura)|'''moll''']] en els [[Andes]] i '''parata''' en el sur de [[Espanya]], és aquella superfície horisontal en terrenys en declius, producte de l'obra humana que se sosté per una [[paret]] o [[talús]] (cridada [[balate]] en el sur d'Espanya) i que s'utilisa per a llabors agrícoles. Es preparen en terrenys de forts [[Pendent (geografia)|pendent]]s, de més del 30%, on no és factible l'excavació horisontal.  
+
Una '''margenada''', també cridat [[Moll (agricultura)|'''moll''']] en els [[Andes]] i '''parata''' en el sur de [[Espanya]], és aquella superfície horisontal en terrenys en declius, producte de l'obra humana que se sosté per una [[paret]] o [[talús]] (cridada [[balate]] en el sur d'Espanya) i que s'utilisa per a llabors agrícoles. Es preparen en terrenys de forts [[Pendent (geografia)|pendent]]s, de més del 30%, a on no és factible l'excavació horisontal.  
    
El desenroll d'este tipo de construccions aterrazadas escalonades té relació directa en la falta de terrenys de [[Agricultura|cultius]] plans, estant íntimament lligat a periodos en una alta densitat demogràfica que obliga a posar en producció nous [[terrazgo]]s en uns atres temps rebujats. La creació i l'us de margenades requerix movilisar una gran cantitat de mà d'obra per a la seua construcció i manteniment, els quals terminen per abandonar-se una volta es reduïx el creiximent demogràfic i ya no es requerix posar-los en producció. <br />
 
El desenroll d'este tipo de construccions aterrazadas escalonades té relació directa en la falta de terrenys de [[Agricultura|cultius]] plans, estant íntimament lligat a periodos en una alta densitat demogràfica que obliga a posar en producció nous [[terrazgo]]s en uns atres temps rebujats. La creació i l'us de margenades requerix movilisar una gran cantitat de mà d'obra per a la seua construcció i manteniment, els quals terminen per abandonar-se una volta es reduïx el creiximent demogràfic i ya no es requerix posar-los en producció. <br />
Aixina mateix cal tindre en conte que el *abancalado té uns llímits econòmics. La pendent no ha de superar el 45% ya que l'esgambi de les margenades es reduïx molt i la superfície dels murs que soporten el terreny incrementa la despesa de construcció.
+
Aixina mateix cal tindre en conte que l'abancalado té uns llímits econòmics. La pendent no ha de superar el 45% ya que l'esgambi de les margenades es reduïx molt i la superfície dels murs que soporten el terreny incrementa la despesa de construcció.
    
== Tipologia de margenades ==
 
== Tipologia de margenades ==
Llínea 20: Llínea 20:  
La construcció de margenades està molt difosa en els països [[Mar Mediterrànea|mediterràneus]] i del [[Extrem Oriente|Orient asiàtic]].  
 
La construcció de margenades està molt difosa en els països [[Mar Mediterrànea|mediterràneus]] i del [[Extrem Oriente|Orient asiàtic]].  
 
=== Península Ibèrica ===
 
=== Península Ibèrica ===
Aixina, en la [[Península Ibèrica]] l'orige d'estos *aterrazamientos ho trobem en les [[brodes]] [[íber|íberas]] dels llocs de control de pas de ganado, en els [[Collado de montanya|colls]] i [[port de montanya|ports]] de la [[*Contestanía]] ibèrica i segons les #cartografia actuals de detall, en les estribacions de les cordilleres bètiques en el surest espanyol; des de [[la *Alpujarra]], en [[Serra Nevada (Espanya)|Serra Nevada]], fins a les planes de Valéncia, [[La Safor]], l'Horta, encara que queden clavills d'estes aptituts culturals des de la costa del Mediterràneu fins als cims mijos del Pirineu Central aragonés.
+
Aixina, en la [[Península Ibèrica]] l'orige d'estos aterrazaments ho trobem en les [[brodes]] [[íber|íberas]] dels llocs de control de pas de ganado, en els [[Collado de montanya|colls]] i [[port de montanya|ports]] de la [[Contestanía]] ibèrica i segons les #cartografia actuals de detall, en les estribacions de les cordilleres bètiques en el surest espanyol; des de [[l'Alpujarra]], en [[Serra Nevada (Espanya)|Serra Nevada]], fins a les planes de [[Valéncia]], [[La Safor]], l'Horta, encara que queden clavills d'estes aptituts culturals des de la costa del [[Mediterràneu]] fins als cims mijos del Pirineu Central aragonés.
   −
La falta de terres de cultiu va fomentar la construcció de margenades en époques d'aument demogràfic, tenint el seu major auge en els sigles [[sigle XVII|XVII]] i [[sigle XVIII|XVIII]], #lo que va propiciar que es pogueren en cultiu la major part de les terres del [[Llevant espanyol]], on la fracció horisontal que resulta d'escalonar el terreny s'utilisa per al cultiu d'arbòrees o herbàcees (en pocs casos) i la fracció vertical se subjecta per cadiram de [[pedra seca]] en millor o pijor modo, constituint una de les millors defenses contra el [[erosió|arrastre de terres]] en les grans avingudes autumnals i el millor modo de dosificar les aigües pluvials. <br />
+
La falta de terres de cultiu va fomentar la construcció de margenades en époques d'aument demogràfic, tenint el seu major auge en els sigles [[sigle XVII|XVII]] i [[sigle XVIII|XVIII]], lo que va propiciar que es pogueren en cultiu la major part de les terres del [[Llevant espanyol]], a on la fracció horisontal que resulta d'escalonar el terreny s'utilisa per al cultiu d'arbòrees o herbàcees (en pocs casos) i la fracció vertical se subjecta per cadiram de [[pedra seca]] en millor o pijor modo, constituint una de les millors defenses contra el [[erosió|arrastre de terres]] en les grans avingudes autumnals i el millor modo de dosificar les aigües pluvials. <br />
    
En l'actualitat, una gran superfície d'esta gran obra es troba en fase d'abandó per la substitució de l'economia primària agrària pel sector servicis turístic.
 
En l'actualitat, una gran superfície d'esta gran obra es troba en fase d'abandó per la substitució de l'economia primària agrària pel sector servicis turístic.
Llínea 36: Llínea 36:     
=== Atres llocs del món ===
 
=== Atres llocs del món ===
Les margenades, en el [[Perú]] són coneguts com [[Moll (agricultura)|molls]] sent utilisats des de l'época anterior al [[Imperi inca|imperi dels inques]], exactament en l'expansió del [[Imperi Huari]], fins als nostres dies, on estos també varen desenrollar ingeniosos sistemes d'irrigació molt tecnificar per a l'época a fi de sortir d'aigua els terrenys de cultiu.
+
Les margenades, en el [[Perú]] són coneguts com [[Moll (agricultura)|molls]] sent utilisats des de l'época anterior a l'[[Imperi inca|imperi dels inques]], exactament en l'expansió del [[Imperi Huari]], fins als nostres dies, a on estos també varen desenrollar ingeniosos sistemes d'irrigació molt tecnificar per a l'época a fi de abastir d'aigua els terrenys de cultiu.
   −
En [[Extrem orient]], les margenades solen ser de major extensió i s'utilisen essencialment per al cultiu de l'arròs ([[Bali]], [[Vietnam]], [[Laos]]...).
+
En [[Extrem orient]], les margenades solen ser de major extensió i s'utilisen essencialment per al cultiu de l'[[arròs]] ([[Bali]], [[Vietnam]], [[Laos]]...).
    
== Vore també ==
 
== Vore també ==
111 296

edicions

Menú de navegació